Patrice Leconte

Patrice Leconte

(2006)
Biografia
Naixement	(fr) Patrice Claude François Leconte 12 novembre 1947 (77 anys) 20è districte de París (França)
Nacionalitat	França
Formació	Institut des hautes études cinématographiques (1967–)
Alçada	1,78 m
Activitat
Ocupació	actor, dibuixant, actor de cinema, director de televisió, director de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1977 -
Ocupador	Europe 1
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Agnès Béraud
Premis
(23 novembre 2022)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (2003)  Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra The Man on the Train (en) (1997)  César a la millor pel·lícula, per l'obra Ridícul (1997)  César a la millor direcció, per l'obra Ridícul (1997)  BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, per l'obra Ridícul (1996)  Premis de la Crítica Cinematogràfica a la millor pel·lícula de parla no anglesa, per l'obra Ridícul (1996)  National Board of Review Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera, per l'obra Ridícul (1990)  Premi Louis Delluc, per l'obra El marit de la perruquera  Premis César  Comanador de les Arts i les Lletres
Signatura

Patrice Leconte (París, 12 de novembre de 1947) és un guionista, actor, operador de càmera i director de cinema, i també dibuixant de còmic^[1] francès, guanyador de diversos premis cinematogràfics.^[2]

Ha dirigit a Gérard Jugnot, Jean Rochefort, Michel Blanc, Charles Berling, Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Josiane Balasko, Anna Galiena, Fanny Ardant, Sandrine Bonnaire, Philippe Noiret, Charlotte Gainsbourg, Johnny Hallyday i Vanessa Paradis, entre d'altres.

Va passar la seva infància a Tours, i va tornar al seu París natal el 1967 per a estudiar-hi Cinema a l'IDHEC. Participa en la revista Cahiers du cinéma i comença a fer curtmetratges, alhora que col·labora també en la revista Pilote com a dibuixant entre 1970 i 1974.

El 1976 dirigeix el seu primer llargmetratge, Les Vécés étaient fermés de l'interieur, mal rebut per la crítica, cosa que el fa reforçar la seva carrera publicitària. L'any següent accepta un projecte cinematogràfic, Les Bronzés, adaptació d'una obra de cafè teatre anomenada Amour, coquillages et crustacés; la pel·lícula acaba essent un dels grans èxits del cinema francès.

A partir d'aquest moment obté gran nombre d'èxits amb les seves pel·lícules, majoritàriament d'acció i comèdies populistes, però amb poca projecció internacional. Amb Monsieur Hire (1989), una adaptació de Georges Simenon exhibida al Festival de Canes, comen��a a gaudir del reconeixement de la crítica.^[3][4]

Amb la seva següent pel·lícula, El marit de la perruquera (1990), canvia d'estil i de gènere, i la seva trajectòria esdevé eclèctica, alternant grans produccions (Ridicule, L'Homme du train) amb pel·lícules independents (Les Grands ducs), amb una distribució limitada a França.

Està casat amb la periodista Agnès Béraud, amb qui té dues filles, Marie i Alice.

Any	Pel·lícula	Com
		Director	Guionista	Càmera	Actor
1973	L'An 01				Sí
1974	Le Jeu des preuves		Sí
1976	Les Vécés étaient fermés de l'interieur	Sí	Sí
1978	Anem a fer bronze (Les Bronzés)	Sí	Sí
1979	Anem a fer bronze a la neu (Les Bronzés font du ski)	Sí
1981	Viens chez moi, j'habite chez une copine	Sí	Sí
1982	Ma Femme s'appelle reviens	Sí	Sí
	Merci Bernard (sèrie de televisió)				Sí
1983	Circulez y a rien à voir!	Sí	Sí
1984	Pinot simple flic				Sí
1985	Les Spécialistes	Sí	Sí
	Moi vouloir toi		Sí
1987	Tandem	Sí	Sí	Sí
1990	Monsieur Hire	Sí	Sí	Sí
1990	El marit de la perruquera (Le Mari de la coiffeuse)	Sí	Sí	Sí
1991	Contre l'oubli (segment "Pour Alexandre Goldovitch, URSS")	Sí
1992	Le Batteur du boléro	Sí	Sí	Sí
1991	Tango	Sí	Sí	Sí
1994	Le Parfum d'Yvonne	Sí	Sí	Sí
1995	Lumière et compagnie (documental, segment "La Ciotat 1996/Patrice Leconte")	Sí
1996	Ridícul (Ridicule)	Sí		Sí
	Les Grands ducs	Sí	Sí	Sí
1998	Une chance sur deux	Sí	Sí	Sí
1999	La Fille sur le pont	Sí		Sí
2000	La viuda de Saint-Pierre (La Veuve de Saint-Pierre)	Sí	Sí	Sí
	Elie annonce Semoun				Sí
2001	Félix et Lola	Sí	Sí	Sí
2002	Rue des plaisirs	Sí	Sí	Sí
	L'Homme du train	Sí		Sí
2004	Dogora - Ouvrons les yeux (documental)	Sí		Sí
	Confidences trop intimes	Sí	Sí	Sí
2006	El meu millor amic (Mon meilleur ami)	Sí	Sí
	Les Bronzés 3: amis pour la vie	Sí
2008	La Guerre des miss	Sí
	Mes stars et moi				Sí
2011	Voir la mer	Sí
2012	Le Magasin des suicides	Sí	Sí
2013	A Promise	Sí	Sí
2014	Une heure de tranquillité	Sí	Sí

• BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Ridicule (1996)
• Premi del Jurat a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Venècia per L'Homme du train (2002)
• César al millor director i a la millor pel·lícula per Ridicule (1996)
• David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera per Ridicule (1996)

• BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Le Mari de la coiffeuse (1990) i La fille sur le pont (1999)
• Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín per Félix et Lola (2001) i Confidences trop intimes (2004)
• Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes per Monsieur Hire (1989) i Ridicule (1996)
• Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia per L'Homme du train (2002)
• César al millor director per Tandem (1987), Monsieur Hire (1989), Le Mari de la coiffeuse (1990) i La Fille sur le pont (1999)
• César a la millor pel·lícula per Tandem (1987), Monsieur Hire (1989) i Le Mari de la coiffeuse (1990)
• César al millor guió per Tandem (1987) i Le Mari de la coiffeuse (1990)
• David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera per L'Homme du train (2002) i Mon meilleur ami (2006)
• European Film Awards al millor director per L'Homme du train (2002) i Confidences trop intimes (2004)
• Satellite Awards a la millor pel·lícula en llengua estrangera per Ridicule (1996)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrice Leconte

• Les seves pel·lícules a DeCine21 (castellà)