Passió segons sant Mateu

Passió segons sant Mateu

Títol original	Matthäus-Passion (de)
Forma musical	oratori Passió (música)
Compositor	Johann Sebastian Bach
Llengua original	alemany
Moviment	música barroca
Catalogació	BWV 244
Part de	passió de Bach
Estrena
Estrena	11 abril 1727
Escenari	església de Sant Tomàs , Zentrum (en)
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	27 de febrer 1921 al Palau de la Música

La Passió segons sant Mateu (en alemany: Matthäuspassion), BWV 244, és una Passió oratòrica de Johann Sebastian Bach. Presenta el sofriment i la mort de Crist segons l'Evangeli de Sant Mateu. Amb una duració de més de dues hores i mitja (en algunes interpretacions més de 3 hores) és l'obra més extensa de l'autor. És una obra central de la música clàssica europea.

La Passió segons sant Mateu consta de dues grans parts conformades per 68 números. El text de l'evangeli de sant Mateu, capítols 26 i 27, és cantat literalment per un evangelista i les persones de la trama (Crist, Judes, Pere, etc.) pels altres solistes. Al voltant del text bíblic s'agrupen cors, corals, recitatius i àries amb la intenció d'interpretar el text.

Hi ha hagut controvèrsia al voltant de la data de composició de l'obra, ja que fins 1975 s'havia considerat que la Passió segons sant Mateu havia estat creada per l'ofici de Divendres Sant de 1729,^[1] però la recerca recent suggereix que l'obra fou estrenada l'11 d'abril de 1727 a l'església de Sant Tomàs de Leipzig sota la direcció de Bach, que era Kantor del temple.^[2] Encara que l'obra es relaciona directament amb la música fúnebre per al príncep Leopold d'Anhalt-Köthen de 1729, es desconeix si la cantata fúnebre va servir com a model de paròdia per a la Passió o si la Passió va servir com a model per a la cantata (o si existeixen altres orígens). De totes maneres, la Passió segons sant Mateu va ser interpretada el 15 d'abril de 1729 (Divendres Sant) a l'església de sant Tomàs a Leipzig sota la direcció del compositor.

Tot i que l'obra no va ser molt apreciada al seu temps per l'estil «operístic», Bach va revisar algunes parts de l'obra diverses vegades, l'última de les quals el 1736, quan va incloure un grup de continu per a orgue per a cada un dels cors.

Després de la mort de Bach l'obra va caure en l'oblit (com en general, tota la seva obra) i no fou fins al 1829 que el compositor i director Felix Mendelssohn la va tornar a interpretar amb la Sing-Akademie zu Berlin en una versió abreviada. La reinterpretació d'aquesta obra va iniciar un fort interès per l'estudi i anàlisi de les obres de Bach, particularment les de gran escala, que ha perdurat fins als nostres dies.

A principis del 1921, van tenir lloc les dues primeres interpretacions d'aquesta Passió a Catalunya i a l'Estat espanyol. Al Palau de la Música Catalana, l'Orfeó Català, pioner en l'estrena a la Península Ibèrica de les grans obres corals de Bach, va interpretar l'obra, sota la direcció de Lluís Millet. Entre els músics cal destacar a Eduard Toldrà i Josep Recasens als violins, Gaspar Cassadó al violoncel i Albert Schweitzer a l'orgue i com a solistes, Andreua Fornells, Concepció Callao i Emili Vendrell.^[3][4][5]

L'obra està escrita per a dos cors, cada un format per un grup de quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix) i un grup d'instruments (2 flautes, 2 oboès, cordes i baix continu). En aquest sentit es podria parlar d'un cor i una orquestra dobles. A més, en els números 1r i 35è apareix una veu extra de soprano (soprano in ripieno) que habitualment és coberta per un cor de nens (en contraposició a les veus femenines dels dos cors). Tot i això, aquesta tradició no correspon amb les intencions de Bach, atès que els cors a les esglésies no usaven veus femenines sinó únicament de nens i falsetistes i, en aquest sentit, no distingien entre les veus dels cors i la de soprano in ripieno (a menys que els dos cors fossin únicament interpretats per solistes, contraposats llavors als ripienistes.

A la Passió segons sant Mateu apareixen els següents personatges:

• Evangelista – Tenor
• Jesús – Baríton
• Judes Iscariot – Baix
• Sant Pere – Baix
• sacerdot suprem – Baix
• Ponç Pilat– Baix
• Dues serventes – Sopranos
• Dos sacerdots – Baixos
• Esposa de Pilat – Soprano
• Dos testimonis – Contralt i tenor

A més, hi ha àries per les 4 veus principals d'ambdós cors (soprano, contralt, tenor i baix), diferenciades també segons el cor al qual pertanyen.

Existeixen actualment moltes i molt diverses interpretacions d'aquesta obra mestra (Wilhelm Furtwängler, Karl Richter, Otto Klemperer, Herbert von Karajan, Nikolaus Harnoncourt, Gustav Leonhardt, Frans Brüggen, Ton Koopman, John Eliot Gardiner, Hermann Max, Paul McCreesh, entre d'altres), que mostren l'ampli espectre de possibilitats d'interpretació d'aquesta passió.

El text del llibert està basat per una part, en els capítols 26 i 27 de l'Evangeli segons Mateu en la traducció de Martí Luter i, per altra part, en poesies de l'escriptor Christian Friedrich Henrici (conegut també per Picander).i en corals luteranes relacionades amb la passió.

L'obra es divideix en dues grans parts, entre les quals tenia lloc el sermó i que corresponen, la primera, amb el capítol 26, i la segona, amb el capítol 27 de l'evangeli de sant Mateu. Segons la tradició de les passions oratòriques, el text bíblic es troba musicalitzat de forma relativament senzilla en recitatius, mentre que les àries, llargues i contemplatives, presenten nous textos bíblics poètics que comenten els diversos esdeveniments de la narració bíblica i donen un caràcter més íntim a la vida de Crist. Entre els recitatius i àries es troben també corals intercalats, que permeten la participació activa de la congregació, que coneixia les melodies i els texts, i que igualment comenten i porten a la reflexió sobre les principals escenes de la passió.

L'obra desenvolupa, a més, una fantàstica sensació estereofònica mitjançant el seu doble cor i orquestra, que dialoguen constantment, principalment en el cor d'entrada i en el cor final, però també en alguns dels cors intermedis. Aquest format doble constitueix una gran diferència davant la major part dels treballs interpretats en els serveis religiosos dominicals. Especial interès en aquest sentit mereix el cor d'entrada Kommt, ihr Töchter, helft mir klagen, en el qual a més dels dos cors (i orquestres) que dialoguen, apareix una veu de soprano (sovint cantada per un cor infantil) in ripieno que canta la coral O Lamm Gottes, unschuldig en mig d'una complexa estructura polifònica i de grans tensions harmòniques. També mereix l'atenció l'ària núm. 39 Erbarme dich, mein Gott, la secció més coneguda de l'obra.

A la Passió segons sant Mateu, Bach treballa amb diversos símbols musicals: les paraules de Crist sempre són acompanyades per tons llargs de les cordes, que s'utilitzen com a símbol del que és diví, mentre que els altres caràcters només els acompanya el baix continu. Únicament quan Crist pronuncia les seves últimes paraules, les cordes callen: Crist s'ha convertit en home.

• Emil Platen: Die Matthäus-Passion von Johann Sebastian Bach, dtv/Bärenreiter, München Kassel 1991
• Günter Jena: „Das gehet meiner Seele nah". Die Matthäuspassion von Johann Sebastian Bach, Piper Verlag 1993, Herder Verlag, Freiburg 1999

• 117 gravacions de l'obra, de 1930 a 2005 (en anglès).
• Traducció al català de la Passió segons Sant Mateu
• CataBach.com: La pàgina en català de J. S. Bach
• Traduccions al català de les obres de Bach

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passió segons sant Mateu