Palau Fortuny
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic tardà | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Venècia (Itàlia) | |||
| Localització | Venècia | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Venècia | |||
_Palazzo_Fortuny_-_Entrance.jpg)
El Palau Fortuny (en italià Palazzo Fortuny)[1] és un palau venecià d'estil gòtic tardà situat al Sestiere di San Marco. Agafa el nom del darrer propietari, l'artista Marià Fortuny i Madrazo —fill del famós pintor Marià Fortuny i Marsal—, i és la seu del museu homònim.
Història
[modifica]El palau fou fundat a les acaballes del segle xv per la família noble veneciana dels Pesaro, que hi van residir fins al segle xviii, quan es van traslladar a Ca' Pesaro. Durant un temps l'edifici va hostatjar l'Accademia Filarmonica degli Orfei, d'on prové la denominació de Palazzo Pesaro degli Orfei amb què fou conegut tot seguit.
_Cortile_interno_del_palazzo_Fortuny.jpg)
Marià Fortuny, que l'adquirí al començament del segle xx per fer-ne el mateix taller, va ser un personatge eclèctic que es dedicà a la fotografia, l'escenografia i la tècnica escènica, el disseny tèxtil, la pintura…
Un cop mort, la seva dona Henriette Nigrin, va donar el palau, que encara conservava els teixits i les col·leccions de Fortuny, a l'Ajuntament de Venècia (1956), que en feu un lloc consagrat a les disciplines de comunicació visual, particularment les més experimentals i innovadores, en consonància amb l'esperit i la cultura de l'antic propietari.
Arquitectura
[modifica]Considerat un dels més grans construïts a Venècia en aquell període, el palau presenta a la façana grans finestrals d'arcs conopials trilobulats amb balcons finament decorats. Els dos conjunts de finestrals a manera de pòrtic atorguen lluminositat als vastos salons de les dues plantes nobles.
- Foto per Paolo Monti, 1969
-
-
-
_-_BEIC_6357463.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ A més a més de Palazzo Fortuny, com és anomenat habitualment (Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milà: Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2; Venezia e provincia. Milà: Touring Editore, 2004. ISBN 88-365-2918-6; Raffaella Russo: Palazzi di Venezia. Venècia: Arsenale Ed., 1998. ISBN 88-7743-185-7; Musei Civici Veneziani; Turismo Venezia), l'edifici es coneix també com a Palazzo Pesaro degli Orfei (Marcello Brusegan: La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma: Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2; Gianjacopo Fontana: Venezia monumentale - I palazzi. Venècia: Filippi Ed., 1967) o bé Palazzo Pesaro Orfei Fortuny (Alvise Zorzi i P. Marton: I palazzi veneziani. Udine: Magnus, 1989. ISBN 88-7057-083-5).
Bibliografia
[modifica]- Marcello Brusegan: La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma: Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2.
- Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milà: Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
- Giuseppe Tassini: Curiosità veneziane. Venècia: Filippi Ed., 2001.
Enllaços externs
[modifica]- Museu Fortuny (italià) (anglès)