Vés al contingut

No sos vos, soy yo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNo sos vos, soy yo
Fitxa
DireccióJuan Taratuto Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHernán Musaluppi (productor executiu)
Natacha Cervi
GuióJuan Taratuto i Cecilia Dopazo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDiego Grimblat
Dissenyador de soGuido Berenblum
Víctor Alejandro Tendler
FotografiaMarcelo Iaccarino
MuntatgeCésar Custodio
VestuariConnie Balduzzi
ProductoraRizoma Films
DistribuïdorPrimer Plano Film Group
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació3.125.254 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0378453 FilmAffinity: 390263 Rottentomatoes: m/no-sos-vos-soy-yo-its-not-you-its-me Letterboxd: its-not-you-its-me Allmovie: v316768 TMDB.org: 83266 Modifica el valor a Wikidata

No sos vos, soy yo és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica de 2004 dirigida per Juan Taratuto i protagonitzada per Diego Peretti, Cecilia Dopazo, Soledad Villamil i Marcos Mundstock. El guió va ser escrit per Taratuto i Dopazo.[1][2]

Sinopsi

[modifica]

Javier (Diego Peretti) és un cirurgià de trenta anys que decideix casar-se i anar-se'n a viure als Estats Units amb María (Soledad Villamil), la seva núvia durant alguns anys i amb qui conviu des de fa dos. Immediatament després de casar-se, María marxa a Miami amb uns amics dels seus pares, a fi d'anar gestionant la green card i preparar la futura arribada del seu marit. Quan Javier havia resolt reunir-se amb ella als Estats Units, una trucada telefònica de María li comunica que no ho té clar i que preferiria que ell no hi vagi

Després de confessar quel'ha enganyat amb un dels amics del pare (el seu pare és interpretat per Luis Brandoni), María decideix acabar la seva relació per a començar una nova amb aquest home. A partir d'aquest moment la vida de Javier s'enfonsa, i després de sumir-se en un estat de depressió, després de recórrer insistentment tant al seu psicòleg (Marcos Mundstock), com als seus pares (Silvia Bailé i Ricardo Merkin) i als seus amics, Luis (Hernan Jiménez) i Laura (Mariana Briski), comença a lluitar amb el seu abatiment i la seva fixació en la seva vida anterior.

Javier tracta de passar pàgina a la seva vida, intentant novament refer la seva vida, coneixent gent nova (com Eugenia Tobal), deixant de costat els trets més molestos de la seva personalitat, i sortir en cerca d'altres dones. Mentre madura i coneix a una jove mare (Cecilia Dopazo), amb qui desitja iniciar una relació, Javier aconsegueix convertir la seva etapa de major desconcert en una experiència positiva que canvia tota la seva vida, en la qual es replanteja noves metes i comença a recórrer un diferent i millor camí.[3]

Repartiment

[modifica]

Noves versions

[modifica]

No eres tú, soy yo, una nova versió de la història, va ser realitzada i estrenada en Mèxic en 2010. Dirigida per Alejandro Springall i protagonitzada per Eugenio Derbez, Alejandra Barros i Martina García.

A Colòmbia, l'adaptació d'aquesta sèrie es diu La tusa i està a càrrec de la productora audiovisual Caracol Televisión. Els seus protagonistes són Mónica Lopera i Guillermo García, previst a començaments de 2015.

Nominacions i premis

[modifica]

Als Premis Cóndor de Plata 2005 només fou nominada al Cóndor de Plata a la millor opera prima.[4] i als Premis Clarín de 2005 va guanyar el premi a la millor actriu (Soledad Villamil). A la XI Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, en canvi, va guanyar el premi de l'audiència, el premi a la millor opera prima i el premi al millor actor (Diego Peretti).[5]

Referències

[modifica]
  1. Juan Taratuto narra con ternura y humor la crisis de una pareja, El País, 27 de maig de 2005
  2. No sos vos, soy yo a Fotogramas
  3. Woody Allen porteño, El País, 27 de maig de 2005
  4. La Nación. «Nominados al Cóndor de Plata» (en español), 22-12-2004. [Consulta: 10 agost 2017].[Enllaç no actiu]
  5. Argentina se impone en la Mostra Arxivat 2021-12-27 a Wayback Machine., Noti Cine, 13 d'abril de 2005

Enllaços externs

[modifica]