Serp de collaret

Serp de collaret

Natrix natrix
Enregistrament
Dades
Principal font d'alimentació	Amfibi
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	14368
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Colubridae
Gènere	Natrix
Espècie	Natrix natrix (Linnaeus, 1758[1])
Nomenclatura
Sinònims	Coluber natrix (Linnaeus, 1758) Coluber torquatus (Lacépède, 1789) Natrix vulgaris (Laurenti, 1768) Tropidonotus ater (Eichwald, 1831) Tropidonotus natrix (Boie, 1826)[2]
Protònim	Coluber natrix
Distribució

La serp de collaret, marieta o colobra de collar (Natrix natrix) és una espècie de serp de la família Colubride, totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura. És present a Noruega, Suècia,^[3][4] Finlàndia, França (incloent-hi Còrsega),^[5][6][7] Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Polònia,^[8] Txèquia,^[9] Dinamarca, Àustria,^[10] Suïssa, Hongria, Romania,^[11][12] Croàcia,^[13] Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Albània, Bulgària,^[14][15][16] Grècia (incloent-hi Lemnos, Lesbos,^[17][18] Paros,^[19] Andíparos, Chios, Samos, Samotràcia i Andros),^{[20][21][22][23][24][25]} Turquia,^[26][27][28] Xipre,^{[29][30][31][32]} Itàlia (incloent-hi l'illa d'Elba),^[33][34] la península Ibèrica,^{[35][36][37][38][39]} el nord de l'Iran, Síria, la Xina (Xinjiang), el Marroc, Algèria, Tunísia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Belarús, Moldàvia, Ucraïna, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan,^[40] el Turkmenistan i el nord-oest de Mongòlia.^{[41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51]}

És un ofidi que, amb cua i tot, sol fer entre 90 i 120 cm, si bé les femelles, que són més grosses que els mascles, poden acostar-se a 160 cm i àdhuc, en casos excepcionals, arribar als dos metres. Els exemplars ibèrics presenten el dors de color verd oliva, amb nombroses i petites taques negres disposades irregularment. El ventre, tret de la regió del coll, és gairebé negre.

Els joves tenen el cap tacat de negre, seguit de dues clapes grogues vorejades també de negre que, en conjunt, formen una espècie de collar. A mesura, però, que la serp d'aigua va creixent, el groc de la nuca desapareix i, de vegades, també el negre, cosa que l'aparta de la forma típica i acosta els exemplars adults a la subespècie Natrix natrix astreptophora, que es caracteritza per la manca de collar. Quant se sent amenaçada expel·leix un líquid molt pudent, que procedeix d'unes glàndules situades a l'anus. A causa d'aquest fet, és anomenada serp pudenta en algunes comarques catalanes. No és rar tampoc que, davant algun perill imminent, faci el mort, cosa que aconsegueix bo i posant-se de panxa enlaire alhora que obre la boca i deixa penjar la llengua.

• Natrix natrix algirus (Sochurek, 1979)^[52]
• Natrix natrix astreptophora (Seoane, 1884).^[53][54] Península Ibèrica, sud de França i l'Àfrica del Nord^[55][56]
• Natrix natrix calabra (Vanni & Lanza, 1983).^[57]
• Natrix natrix cetti (Gene, 1838)^[58][55] Itàlia
• Natrix natrix corsa (Hecht, 1930).^[59][60] Còrsega^[55]
• Natrix natrix cypriaca (Hecht, 1930): Xipre.^{[61][62][63][64]}
• Natrix natrix fusca (Cattaneo, 1990).^[65][66]
• Natrix natrix gotlandica (Nilson & Andrén, 1981).^[67][68]
• Natrix natrix helvetica (Lacépède, 1789)^{[69][70][71][72][73]} Euràsia i Àfrica del Nord.^[55]
• Natrix natrix lanzai (Kramer, 1970).^[74][75]
• Natrix natrix natrix (Linnaeus, 1758)^[76][77][78]
• Natrix natrix persa (Pallas, 1814): Bulgària, Grècia (Lesbos), Turquia, el nord de l'Iran i Síria.^[79][80][81]
• Natrix natrix schweizeri (L. Müller, 1932): Grècia.^[82][83]
• Natrix natrix scutata (Pallas, 1771).^[84][85][86]
• Natrix natrix sicula (Cuvier, 1829).^{[87][88][2][89][90][91]}

Viu preferentment en indrets humits i en qualsevol lloc on hi hagi aigua, malgrat que, de vegades, pugui allunyar-se'n considerablement. Es localitza a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on esdevé més abundant. Tot i que es pot trobar fora de l'aigua, manté una total dependència del medi aquàtic.

Es nodreix bàsicament d'amfibis (granotes, gripaus, salamandres i tritons), però, a l'aigua, també engoleix peixos, si bé ocasionalment.^[92]

És depredada per teixons, guineus, gats domèstics, eriçons i aus rapinyaires.^[93] La reproducció és ovípara. La còpula es realitza a la primavera, o bé a l'agost en terres més fredes. En iniciar-se l'estiu, la femella pon de nou a quaranta ous de color blanc, les mesures dels quals oscil·len entre 21-37 x 11-24 mm. En més d'una ocasió, diverses femelles dipositen els ous en un mateix lloc, on es poden acumular fins a 4.000 ous. La durada de la incubació depèn de les condicions climàtiques i sol durar entre 30 i 75 dies, passats els quals té lloc l'eclosió. Els petits, en néixer, ja són perfectament formats i emprenen una vida totalment independent de llurs progenitors. En arribar els primers freds cau en letargia i no torna a mostrar-se activa fins que arriba el bon temps.

• 
  Cap
• 
  Exemplar fotografiat a Plön (Alemanya)
• 
  Natrix natrix helvetica
• 
  Serp de collaret sobre una roca
• 
  Ventre d'un adult fotografiat als Països Baixos
• 
  Una serp de collaret, des de la perspectiva d'un ratolí
• 
  Exemplar d'Yvelines (França)
• 
  Exemplar fotografiat a Suècia
• 
• 
  Muda
• 
  Exemplar immadur trobat a Polònia
• 
• 
  Exemplar de Suècia
• 
  Exemplar d'Àustria
• 
• 
  Exemplar de Suècia

• Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (castellà)
• BiodiversidadVirtual.com (castellà)
• Fauna de la regió de Múrcia (castellà)