Vés al contingut

Museu Kröller-Müller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióKröller-Müller Museum

Entrada al museu el 2008
EpònimHelene Kröller-Müller Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusjardí d'escultures
institució cultural
museu nacional
museu d'art
museu Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballarts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 de juliol de 1938 (1938-07-13)[1]
FundadorHelene Kröller-Müller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deErfgoed Gelderland Modifica el valor a Wikidata
UtilitzaThe Museum System Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitMuseu d'art
Visitants anuals330.000 (2013)[2]
12è museu més vist del país (2013)[3]
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorLisette Pelsers[5]
Part deKröller Müller Museum complex (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+31-318-591-241 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webkmm.nl

El Museu Kröller-Müller és un museu d'art que es troba al Parc nacional Hoge Veluwe, prop d'Otterlo, als Països Baixos. Està situat als terrenys d'un parc natural de 54,5 km². El museu té una col·lecció d'obres d'artistes del segle xx, com Vincent van Gogh, Pablo Picasso i Piet Mondrian, a més d'un jardí d'escultures on es poden contemplar a l'aire lliure obres monumentals d'Auguste Rodin, Henry Moore i d'altres escultors contemporanis.

Història

[modifica]
Jardin d'émail, de Jean Dubuffet, al jardí d'escultures.

En 1909 el matrimoni format per Anton Kröller i Helene Müller (de casada Kröller-Müller) van adquirir uns terrenys a la comarca del Veluwe, a la província de Güeldres. El senyor Kröller, un ric home de negocis, volia crear una reserva de caça, mentre que la senyora Kröller-Müller pretenia dotar-se d'un espai per albergar la seva col·lecció d'art modern, una de les majors del món a nivell privat, que incloïa 267 obres de Vincent van Gogh, a més de moltes altres de Picasso, Renoir, Monet, Mondrian, Modigliani, etc.

Per a les edificacions es va recórrer als millors arquitectes de l'època: Hendrik Petrus Berlage es va encarregar del pavelló de caça, conegut com a Pavelló Sant Huberto. El museu va ser encarregat a Henry van de Velde, encara que el seu projecte va ser interromput per la Primera Guerra Mundial i la següent crisi econòmica; finalment, el matrimoni va arribar a un acord amb l'estat holandès per continuar el projecte, a canvi de cedir la propietat i la col·lecció d'art a l'estat. Així, es van afegir diversos edificis i pavellons, com el d'Aldo van Eyck o el de Gerrit Rietveld, realitzat per a la Tercera Exposició Internacional, organitzada al Parc Sonsbeek d'Arnhem, i que ara es troba davant l'edifici de Van de Velde. El museu va obrir les seves portes al públic el 1938.

Descripció

[modifica]

El museu rep el seu nom de Helene Kröller- Müller, una col·leccionista d'art que va ser una de les primeres a reconèixer el geni de Van Gogh, de qui compta amb una col·lecció considerable de pintures, com Menjant patates, Terrassa de cafè a la nit i Al llindar de l'eternitat, per la qual cosa és la segona col·lecció més gran de Van Gogh al món, després del Museu Van Gogh d'Amsterdam A més de Van Gogh, altres artistes destacats són: Piet Mondrian, Georges Seurat, Odilon Redon, Georges Braque, Paul Gauguin, Lucas Cranach el Vell, James Ensor, Juan Gris, Pablo Picasso, etc.

El jardí d'escultures es va afegir el 1961, i l'ala de nova exposició, dissenyada per Wim Quist, el 1977. Amb més de 75 acres (300 000 m²), és un dels més grans d'Europa, amb una gran col·lecció d'escultura moderna, que reflecteix la concepció de Helene Kröller-Müller d'una simbiosi entre l'art, l'arquitectura i la naturalesa. La col·lecció inclou obres d'Auguste Rodin, Aristides Maillol, Constant Permeke, Jean Arp, Henry Moore, Jean Dubuffet, Lucio Fontana, Claes Oldenburg, Mario Merz, Richard Serra, Sol LeWitt, Jacob Epstein, Carl Andre, etc.

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Vincent Van Gogh, Els menjadors de patates (1885).
    Vincent Van Gogh, Els menjadors de patates (1885).
  • Vincent Van Gogh, Terrassa de cafè a la nit (1888).
    Vincent Van Gogh, Terrassa de cafè a la nit (1888).
  • Vincent van Gogh, Un prat a les muntanyes. El mas de Saint Paul (1889).
    Vincent van Gogh, Un prat a les muntanyes. El mas de Saint Paul (1889).
  • Vincent van Gogh, Xiprer amb nit estelada, o Carretera rural a la Provença de nit (1889-1890).
    Vincent van Gogh, Xiprer amb nit estelada, o Carretera rural a la Provença de nit (1889-1890).
  • Paul Signac, Desdejuni (1886-1887).
    Paul Signac, Desdejuni (1886-1887).
  • Georges Seurat, Le chahut o El cancan (1889-1890).
    Georges Seurat, Le chahut o El cancan (1889-1890).
  • Odilon Redon, Ciclop (1914).
    Odilon Redon, Ciclop (1914).
  • Georges Seurat, El canal de Gravelines, mirant cap al mar (1890).
    Georges Seurat, El canal de Gravelines, mirant cap al mar (1890).
  • Piet Mondrian, Composició X (1915)
    Piet Mondrian, Composició X (1915)

Referències

[modifica]
  1. ↑ (neerlandès) Johannes van der Wolk, "Helene Emma Laura Juliane Kröller-Müller", Biografisch Woordenboek Gelderland, 1998. Retrieved on 2013-09-27.
  2. ↑ Daan van Lent & Pieter van Os, "Musea doen het goed: aantal bezoekers in 2013 fors gestegen", NRC Handelsblad, 2013. Retrieved on 3 August 2014.
  3. ↑ Daan van Lent & Pieter van Os, "Musea doen het goed: aantal bezoekers in 2013 fors gestegen", NRC Handelsblad, 2013. Retrieved on 28 June 2014.
  4. ↑ Address/directions, Kröller-Müller Museum. Retrieved on 2013-09-27.
  5. ↑ Structure Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine., Kröller-Müller Museum. Retrieved on 2013-09-27.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Kröller-Müller
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_Kröller-Müller&oldid=32056891»