Moviment Democràtic Cristià

Moviment Democràtic Cristià

(sk) Kresťanskodemokratické hnutie
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	democràcia cristiana conservadorisme social europeisme
Alineació política	centredreta
Història
Creació	1990
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu
Membres	11.700 (2015)
Governança corporativa
Seu	Bratislava (Eslovàquia)
Presidència	Milan Majerský (en)
Altres
Color
Lloc web	kdh.sk

El Moviment Demòcrata Cristià (eslovac Kresťanskodemokratické Hnutie, KDH) és un partit polític d'Eslovàquia d'ideologia democristiana. El partit fou fundat el 1990 per Ján Čarnogurský. Està representat al parlament. També va ser membre de la coalició de govern, però la va abandonar el 7 de febrer de 2006 degut a disputes sobre un tractat internacional entre la República Eslovaca i la Santa Seu sobre l'objecció de consciència per motius religiosos. El seu líder actual és Ján Figeľ. És membre del Partit Popular Europeu i observador de la Internacional Demòcrata de Centre.

A les eleccions legislatives eslovaques de 2006 va obtenir el 8,3% del vot popular i 14 dels 150 escons després d'una campanya de l'oposició liderada per Robert Fico del Direcció – Socialdemocràcia (SMER-SD) centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministres Rudolf Zajac i Martin Fronc del KDH.^[1]

Quatre prominents parlamentaris (František Mikloško, Vladimír Palko, Rudolf Bauer i Pavol Minárik) va abandonar el partit el 21 de febrer de 2008 a causa del seu desacord tant amb la política com amb els dirigents del partit, i va fundar Demòcrates Conservadors d'Eslovàquia el juliol del mateix any.

A les eleccions legislatives eslovaques de 2010, Direcció - Socialdemocràcia obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix el SNS va obtenir mals resultats i el HZDS es va convertir en extraparlamentari. Després que Robert Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el president Ivan Gašparovič li demanà a Iveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el KDH, el partit dels hongaresos Most-Híd i Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SKDÚ-DS) amb una majoria al parlament, amb 79 escons de 150.^[2]

Any	Lider	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Govern
1990	Ján Čarnogurský	648,782	19.2%	2n	31 / 150		Coalició
1992		273,945	8.9%	3r	18 / 150	13	Oposició (1992–94)
							Coalició (1994)
1994		289,987	10.1%	4t	17 / 150	1	Oposició
1998		Coalició Democràtica Eslovaca (SDK)			15 / 150	2	Coalició
2002	Pavol Hrušovský	237,202	8.3%	5è	15 / 150	=	Coalició (2002–06)
							Oposició (2006)
2006		191,443	8.3%	6è	14 / 150	1	Oposició
2010	Ján Figeľ	215,755	8.5%	4t	15 / 150	1	Coalició
2012		225,361	8.8%	2n	16 / 150	1	Oposició
2016		128,908	4.9%	9è	0 / 150	16	Extraparlamentari
2020	Alojz Hlina	134,099	4.7%	8è	0 / 150	=	Extraparlamentari
2023	Milan Majerský	202,515	6.8%	5è	12 / 150	12	Oposició

Any	Lider	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Grup
2004	Anna Záborská	113,655	16.2%	4t	3 / 14		EPP
2009	Martin Fronc	89,905	10.9%	4t	2 / 13	1
2014	Anna Záborská	74,108	13.2%	2n	2 / 13	=
2019	Ivan Štefanec	95,588	9.7%	4t	2 / 14	=
2024	Miriam Lexmann	105,602	7.15%	5è	1 / 15	1

• Web oficial