Vés al contingut

Lluís Sagi i Vela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Sagi i Vela
Biografia
Naixement17 febrer 1914 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 2013 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesEmili Sagi i Barba Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa Vela i Lafuente Modifica el valor a Wikidata
GermansEmili Sagi i Liñán
Enric Sagi i Liñán Modifica el valor a Wikidata
ParentsGonzalo Sagi-Vela, cosí
José Luis Sagi-Vela, cosí
Anna Maria Martínez Sagi, cosí
Armand Martínez Sagi, cosí Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0756131
Musicbrainz: ebc21c8c-fee0-416f-8f08-a9fb681248cc Discogs: 2385250 Modifica el valor a Wikidata

Lluís Sagi i Vela (Madrid, 17 de febrer de 1914 - Madrid, 16 de febrer de 2013) va ser un barítonde sarsuela.

Biografia

[modifica]

Va ser fill del famós baríton català Emili Sagi i Barba i de la soprano valenciana Lluïsa Vela, i germà de pare del futbolista Emili Sagi Liñán, que era fill de la ballarina Concepció Liñán i Pelegrí. Els seus nebots van ser Gonzalo Sagi-Vela, José Luis Sagi-Vela i Alfonso Sagi-Vela, jugadors de bàsquet. Un altre nebot, Emilio Sagi, fill d'Enric Sagi Liñán, va ser director d'escena i va dirigir el Teatro de la Zarzuela de Madrid.

Considerat un dels millors cantants de sarsuela i òpera del segle xx; si bé els seus pares volgueren que estudiés enginyeria, després de començar la carrera d'enginyer elèctric, l'abandonà decidint dedicar-se a la música.

Va rebre dels seus pares una sòlida preparació musical estudiant a més de les nocions de cant dels seus pares, les matèries d'harmonia, composició, solfeig i piano.[1] Debutà el 1932, en el moment en què el seu pare abandonà per primera vegada els escenaris. En aquella ocasió cantà La rosa del azafrán, del mestre Guerrero, amb un gran èxit. L'èxit també l'acompanyà en les seves gires de concert a Porto, Lisboa, Milà, Roma, Buenos Aires, L'Havana, Nova York i Montevideo, entre altres.

Posseïdor d'una veu potent educada en l'excel·lent escola paterna, Lluís Sagi i Vela no es deixà absorbir únicament per la lírica i els concerts sinó que dedicà una bona part del seu temps a la composició. Va compondre Fun on the Chessboard, una petita suite per a piano, la cançó Cielo azul i Ave Maria.

Referències

[modifica]
  1. «Luis Sagi-Vela Barba» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 juliol 2024].

Bibliografia

[modifica]