Llistó

Llistó

Brachypodium retusum
Brachypodium retusum, llistó. Aspecte d'una planta a l'hivern (Canyelles, Garraf)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	44393494
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Poales
Família	Poaceae
Tribu	Brachypodieae
Gènere	Brachypodium
Espècie	Brachypodium retusum P.Beauv., 1812
Nomenclatura
Basiònim	Bromus retusus
Sinònims	Brachypodium willkommii Sennen ex St.-Yves Brachypodium bofillii Sennen Brachypodium caespitosum (Desf.) C. Presl Brachypodium boissieri f. aristatum Brachypodium allionii C. Presl Brachypodium boissieri Nyman Brachypodium phoenicoides var. mucronatum Brachypodium obtusifolium Link Brachypodium ramosum f. capillaceum Bromus pluckenetii All. Brachypodium pinnatum var. ramosum Brachypodium phoenicoides var. bracteolatum Brachypodium mucronatum Willk. Bromus retusus Pers. Brachypodium ramosum Roem. & Schult. Brachypodium ramosum var. scabriculme Brachypodium ramosum var. plukenetii Brachypodium wilsonis Sennen ex St.-Yves Brachypodium ramosum var. roemeri Brachypodium ramosum subsp. euramosum Brachypodium ramosum subsp. boissieri Brachypodium hostii Link Brachypodium capillifolium Sennen Brachypodium ramosum f. plukenetii Brachypodium ramosum var. scoparium Brachypodium plukenetii (All.) C.Presl Brachypodium ramosus var. roemeri Festuca caespitosa Desf. Festuca obtusifolia Lag. ex Link Triticum caespitosum (Desf.) DC. Triticum obtusifolium (Link) Boiss.[1]

El llistó^[2] [Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.] és una planta herbàcia habitual a erms i prats. Pertany a la família de les poàcies.

Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, per tant, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable.

És una herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des del carrascars i les garrigues fins a diferents tipus de prats. A sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.^[3] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap als Pirineus, on esdevé més rar, i se'l pot trobar de 0 fins a 1.700 m d'altitud.^[4] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient fins a Aràbia.^[5]

És una planta que té usos medicinals com a hipotensor, antidiarreic, astringent, diürètic, antiinflamatori i per a banys dèrmics.^[6] També s'usa en jardineria i per a la protecció, estabilització i fixació del sòl a talussos secs i pedregosos.^[7]

Popularment es coneix també com llitsó,^{[cal citació]} cerverol,^{[cal citació]} fenal,^{[cal citació]} fenàs,^{[cal citació]} fenàs cerver/server,^{[cal citació]} gerber,^{[cal citació]} fenàs de botgeta,^{[cal citació]} fenàs reüll,^{[cal citació]} fenassos,^{[cal citació]} pelosa.^{[cal citació]}

• 
  Brachypodium retusum, llistó, a Canyelles (Garraf), a l'hivern. Observeu la migradesa del sòl.
• 
  Brachypodium retusum, llistó, a la Serra de Collserola, prop de Can Sauró
• 
  Espiguetes seques de l'any anterior, a la Serra de les Torretes, prop de Martorell

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari
	Viquiespècies