Llengua emiliana

Llengua emiliana
Emijan
	; Àrea geogràfica de l'emilià (en rosa)
Tipus	dialecte, llengua, grup de dialectes i llengua viva
Dialecte de	emilià-romanyol
Ús
Parlants nadius	1.300.000 (2006 )
Autòcton de	Emília-Romanya, Llombardia (províncies de Màntua, Pavia i Cremona), Piemont (Província de Alessandria) Toscana (província de Massa i Carrara, parts de les províncies de Pistoia i Florència), Vèneto (transpadana ferraresa)
Estat	Itàlia
Coordenades	44° 30′ N, 11° 20′ E / 44.5°N,11.33°E
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; gal·loitàlic; emilià-romanyol
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	egl
Glottolog	emil1241
Ethnologue	egl
UNESCO	349
IETF	egl

L'emilià és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a l'Emília, la part occidental de la regió Emília-Romanya, que comprèn el sud de Llombardia i Vèneto, la part oriental de Ligúria i Piemont, i el nord de la Toscana.

Juntament amb el romanyol forma el contínuum lingüístic emilià-romanyol.

És una llengua diferenciada de l'italià (toscà), tot i que les nombroses interferències lingüístiques amb aquest, el fet de no tenir reconeixement oficial i que tots els seus parlants usen també habitualment la llengua majoritària de l'estat com a llengua culta i de relació pública, posen en perill la seva supervivència com a llengua.

L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Tortona a Ferrara, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió lingüística d'Emília.

Se'n distingeixen diversos dialectes, sense que es pugui dir que hi hagi una estandardització precisa o un dialecte central, encara que fa poc alguns lingüistes i apassionats han desenvolupat una koiné emiliana.

Enllaços externs

Linguamundi Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine..
Ethnologue.

Hi ha una edició en emilià-romayol de la Viquipèdia