Llengües pano-tacanes

Llengües pano-tacanes

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	51.000  (2009 )
Autòcton de	selva amazònica
Estat	Brasil, Perú i Bolívia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Codis
Glottolog	pano1259
Linguist List	pata

Les llengües pano-tacanes (també conegudes com Pano-takana i tacapano)^[1] constitueixen una família de llengües parlades al Perú, oest del Brasil, Bolívia i anteriorment nord de Paraguai.

Usualment es considera a la família pano-tacana com composta per dues branques: les llengües pano i les llengües takana.^[2] S'han registrat una mica més d'una trentena de llengües Pano. Les següent llista reflecteix les dues branques, però no les subdivisions internes de cada branca (inclou el nombre estimat de parlants de cadascuna amb la data del càlcul):

I. Branca Pano

1. Kaxararí (coneguda també com Kashararí) 270 (2001)^[3]

2. Kulino (o Culino) (†)

3. Nocamán (o Nokamán) (†)

4. Cashibo (o Cacataibo, Kashibo) 5.000 (1999)^[4]

5. Pánobo (†)

6. Huariapano (o Pano, Waripano) (†)

7. Shipibo (o Shipibo-Conibo, Shipibo-Konibo) 26.000 (2003);^[5] 30.000 (2008)^[6]

8. Capanahua (o Kapanawa) 390 (2000)^[7]

9. Marúbo (o Marobo) 1.040 (2000)^[8]

10. Waninawa (o Katukína) 315 (1998)^[9]

11. Remo (o Sakuya, Kukini) (†)

12. Tuxinawa (o Tushinawa) (†)

13. Amahuaca (o Amawaka) 220 (1995-2000)^[10]

14. Iskonawa (o Iscobakebo, Iskonawa) 82 (2000)^[11]

15. Cashinahua (o Kashinawa, Kaxinawa, Tuxinawa) 2.000 (2003)^[12]

16. Sharanawa (o Marinahua, Mastanahua, Parquenahua) 453 (2000-2007)^[13]

17. Yawanawa (o Yaminawa) 1.390 (2000-2003)^[14]

18. Atsahuaca (o Yamiaca, Atsawaka-Yamiaka) (†)

19. Parannawa (†)

20. Puinaua (o Poyanawa) 12 (1992)^[15]

21. Xipinahua (o Shipinawa) (†)

22. Karipuna

23. Pacahuara (o Pacaguara, Pakaguara) 17 (2000)^[16]

24. Chácobo (o Chákobo) 550 (2000)^[17]

25. Shaninawa (o Xaninaua, Shanenawa, Xanenaua)

26. Sensi (†)

27. Mayoruna-Matsés (o Matse, Matis, Majoruna)

II. Branca tacana

28. Tacana (o Tupamasa, Takana)

29. Reyesano (o San Borjano, Maropa)

30. Araona (o Carina, Cavina)

31. Cavineño (o Kavinenya)

32. Ese ejja (o Ese’eha, Tiatinagua, Chama, Huarayo, Guacanawa, Chuncho, Eseʔexa, Tatinawa, Ese exa)

33. Toromona (†)

La majoria de llengües pano es parlen o bé al Perú o bé en la part occidental del Brasil i a Bolívia. D'altra banda totes les llengües tacanes es parlen a Bolívia (encara que l' Ese’ejja es parla també al Perú). Per a les llengües pano s'han proposat almenys quatre subramas internes en les classificacions més recents. Algunes precisions a les dades exposades en la taula:

1. Kulino, Nocamán, Pánobo, Huariapano, Remo, Tuxinawa, Atsahuaca, Parannawa, Xipinahua, Sensi, i Toromona són actualment llengües mortes (o total d'11 llengües).
2. El signe (†) indica que aquesta llengua està extingida o és llengua morta.

Existeixen diverses propostes de relació entre les llengües pano-tacanas i altres famílies. Per exemple J. A. Suárez (1973), seguint a Swadesh (1960) proposa alguna evidència d'elements similars entre el pano-tacano i altres grups com el mosetén, el chon i llengües aïllades com el cayubaba i el yuracaré (tipològicament totes aquestes llengües són algutinants). M. R. Key (1978) suggereix que podria existir algun parentiu entre el pano-tacano, el maputxe, el mosetén i el chon. No obstant això, tots dos treballs usen la comparació lèxica multilateral entre llengües modernes que produeix, en general, pitjors resultats que la comparació binària entre dues protollengües reconstruïdes.

Tant les llengües pano com les llengües takana mostren ergativitat escindida pel que molts postulen aquesta característica per al proto-pano-takana.^[18]

El sistema fonològic de les llengües pano sol tenir quatre vocals /i, a, ɨ, o/ enfront de les també quatre vocals de la majoria de llengües takana /i, e, a, o/. El sistema consonàntic les llengües pano solen tenir més o menys que el de les llengües takana.

Les marques de persona mostren gran similitud en totes dues llengües:^[19][20]

A més els pronoms en la seva forma ergativa requereixen tant en llengües pano com en llengües takana la marca d'ergatiu -ra quan aparerecen al principi de la frase:

e-n-ra kinan-ke (shipibo, família pano)

'(el) vaig vomitar'

e-ra bak^we a-k^ware (Caviñena, família takana)

'(el) vaig dir'

Les llengües pano-tacanas tenen com a ordre dominant SOV i presenten en uns certs contextos alineament morfosintàctic de tipus ergatiu, sovint en la forma d'ergativitat escindida.

• Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Versión en línea: http://www.ethnologue.com).
• Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
• Key, Mary R. (1979). The grouping of South American languages. Tübingen: Gunter Narr Verlag.
• Loos, Eugene E. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250. ISBN 0 521 57021 2. 
• Suárez, Jorge A. (1973). "Macro-Pano-Tacanan", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 3 (Jul., 1973), pp. 137-154.
• Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America. Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universidad de Leiden.