Leonida Tonelli

Leonida Tonelli

Biografia
Naixement	19 abril 1885 Gallipoli (Itàlia)
Mort	12 març 1946 (60 anys) Pisa (Itàlia)
Sepultura	Camposanto Monumentale 43° 43′ 26″ N, 10° 23′ 42″ E / 43.724°N,10.39495°E / 43.724; 10.39495
14è Director de la Scuola Normale Superiore (Pisa)
1943 – 1943 ← Giovanni Gentile – Luigi Russo →
Dades personals
Formació	Universitat de Bolonya (1902–1907)
Tesi acadèmica	I polinomi d'approssimazione di Tchebychev  (1907 )
Director de tesi	Cesare Arzelà
Activitat
Camp de treball	Càlcul infinitesimal
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Pisa (1930–1946) Universitat de Bolonya (1922–1930) Universitat de Parma (1914–1922) Universitat de Càller (1913–1914) Universitat de Bolonya (1907–1913)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1928–) Accademia Nazionale dei Lincei (1922–) Acadèmia Pontificia de les Ciències
Professors	Cesare Arzelà i Salvatore Pincherle
Alumnes	Mario Dolcher, Vittorio Checcucci (en) i Guido Stampacchia
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Algorisme de Tonelli-Shanks teorema de Tonelli test de Tonelli-Hobson
Estudiant doctoral	Emilio Baiada, Lamberto Cesari, Alessandro Faedo, Paolo Budinich, Roberto Conti i Enrico Magenes
Premis
(1933)  Premi Bressa (1923)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL  Medalla de Bronze al Valor Militar  Creu al Mèrit de Guerra

Leonida Tonelli (Gallipoli, 19 d'abril de 1885 - Pisa, 12 de març de 1946) va ser un matemàtic italià.

Tot i haver nascut al sud d'Itàlia, Tonelli era de família veneciana i va passar la seva infància i adolescència a diverses ciutats del nord com Gemona, Pavia i Pesaro, acabant l'ensenyament secundari en aquesta última.^[1] El 1902 va ingressar a la universitat de Bolonya per estudiar matemàtiques; va tenir com a professors Salvatore Pincherle, Cesare Arzelà i Federigo Enriques entre d'altres.^[2] Malgrat haver patit una greu infecció intestinal que el va retardar en els estudis, va aconseguir obtenir el doctorat el 1907 amb una brillant tesi dirigida per Arzelà.

Immediatament va esdevenir assistent de Pincherle i el 1910, malgrat les males relacions d'Arzelà i Pincherle, aquest va accedir a que el substituís en les seves classes, per malaltia.^[3] El 1913 va obtenir per oposició la plaça d'anàlisi algebraica a la universitat de Càller, en la qual només va estar un curs, ja que l'any següent va passar a la universitat de Parma. El 1916 va interrompre la seva carrera acadèmica per allistar-se en l'exèrcit italià: durant la Primera Guerra Mundial va combatre a Macedònia i als Alps, rebent diverses medalles al valor.^[4] Acabada la guerra, va tornar a la seva activitat investigadora i docent a Parma.

El 1922 va ser nomenat professor d'anàlisi matemàtica a la universitat de Bolonya,^[5] en la qual va romandre fins al 1930 en que va passar a la universitat de Pisa. Malgrat el seu públic antifeixisme (va ser un dels primers signants del Manifesto Croce),^[6] va assumir la tasca de reorganitzar la Scuola Normale Superiore de Pisa, la qual va aconseguir salvar de l'ocupació alemanya el 1943.^[7]

Les seves principals contribucions a les matemàtiques van ser en els camps del càlcul de variacions, equacions diferencials i integrals, sèries de Fourier i longituds i superfícies funcionals.^[8] El 1921 i el 1923 va publicar els dos volums del que es considera el treball definitiu sobre càlcul de variacions: Fondamenti di calcolo dellle variazioni.^[9] El seu llibre Serie trigonometriche (1928) i els quatre volums d'apunts i exercicis de classe d'anàlisi, juntament amb més de 160 articles a revistes científiques, constitueixen també el seu llegat intel·lectual.^[10]

• Cesari, L. «Leonida Tonelli» (en italià). Bollettino dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 1, Num. 1, 1946, pàg. 64-67. ISSN: 2198-2759.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Cinquini, Silvio «Leonida Tonelli» (en italià). Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, Classe di Scienze, Vol. 15, 1950, pàg. 1-37. ISSN: 0391-173X.
• Guerraggio, Anagelo; Nastasi, Pietro. «Leonida Tonelli: A biography». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012, p. 289-316. ISBN 978-3-0348-0226-0. 
• Kline, Morris. Mathematical Thought From Ancient to Modern Times (en anglès). Oxford University Press, 1972. ISBN 0-19-506137-3. 
• Varis autors «Convegno celebrativo del centenario della nascita di Mauro Picone e di Leonida Tonelli (Roma, 6-9 maggio 1985)» (en italià). Atti dei convegni lincei, Vol. 77, 1986. ISSN: 0391-805X.
• Varis autors. Nistri Lischi (ed.). Leonida Tonelli e la matematica nella cultura italiana del '900 (en italià). Nistri Lischi editore, 1998. ISBN 9788883812699. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonida Tonelli

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leonida Tonelli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Rogora, Enrico. «TONELLI, Leonida». Dizionario Biografico degli Italiani, 2019. [Consulta: 21 juny 2020]. (italià)
• «Leonida Tonelli (1943)». Scuola Normale Superiore. [Consulta: 21 juny 2020]. (italià)
• «Leonida Tonelli». MATpristem - Universitat Bocconi. [Consulta: 22 juny 2020]. (italià)