La reina del Nil
| Nefertite, regina del Nilo | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Fernando Cerchio |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Ernesto Kromberg |
| Producció | Ottavio Poggi |
| Guió | Emerico Pappi Fernando Cerchio Ottavio Poggi John Byrne |
| Música | Carlo Rustichelli |
| Fotografia | Massimo Dallamano |
| Muntatge | Renato Cinquini |
| Vestuari | Gian Carlo Bartolini Salimbeni |
| Maquillatge | Eligio Trani |
| Productora | Cocinor |
| Distribuïdor | Cocinor |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 109 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Pèplum |
      
| |
La reina del Nil (títol original en italià: Nefertite Regina del Nilo) és un pèplum italià de Fernando Cerchio estrenat el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
La vestal Tanit, filla del gran sacerdot Benakon de Tebes, s'ha reunit amb el seu amant Tumos, un escultor. Descoberta pels homes del seu pare, Tanit és portada a Benakon. Li promet el seu perdó si es casa amb el príncep Amenofis ...
Repartiment
[modifica]- Jeanne Crain: Nefertiti / Tanit
- Edmund Purdom: Tumos
- Vincent Price: Benakon
- Amedeo Nazzari: Akenaton
- Liana Orfei: Merith
- Alberto Farnese: Dakim
- Carlo D'Angelo: Seper el capellà
- Piero Palermini: Nagor
- Gino Talamo: Kanru
- Clelia Matania: la infermera Penaba
- Raf Baldassarre: Mareb cap dels exèrcits
- Giulio Marchetti: el mestre de Tumos
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. La reina del Nil. esadir.cat.
- ↑ «Nefertite, regina del Nilo». The New York Times.