La città delle donne

La città delle donne

Fitxa
Direcció	Federico Fellini
Protagonistes	Marcello Mastroianni Ettore Manni Donatella Damiani Jole Silvani Fiammetta Baralla Gabriella Giorgelli Marina Hedman Alessandra Panelli Malisa Longo Anna Prucnal Bernice Stegers Dominique Labourier Marina Confalone Mimmo Poli Franco Diogene Maïté Nahyr Nello Pazzafini Luciana Turina Rose Alba Penny Brown
Producció	Daniel Toscan du Plantier
Dissenyador de producció	Dante Ferretti
Guió	Federico Fellini, Bernardino Zapponi i Brunello Rondi
Música	Luis Bacalov
Fotografia	Giuseppe Rotunno
Muntatge	Ruggero Mastroianni
Distribuïdor	Gaumont, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1980
Durada	139 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema fantàstic, comèdia i drama

La città delle donne és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini el 1979 i estrenada el 1980.

En un tren on viatgen els esposos Snàporaz, el marit aborda una desconeguda que amaga i baixa quan el comboi s'atura al mig del camp. Snàporaz segueix aquesta senyora i es troba en una gran casa plena de dones que celebren una mena de congrés. Anirà d'una trobada estranya a l'altre, trobant-se sobretot amb un Don Joan vulgar, Katzone...^[1]

• Marcello Mastroianni: Snàporaz
• Anna Prucnal: Elena Snàporaz
• Bernice Stegers: La desconeguda al tren
• Ettore Manni: El Doctor Xavier Katzone
• Donatella Damiani: Donatella
• Jole Silvani: La motociclista
• Fiammetta Baralla: Onlio
• Catherine Carrel: La comandant
• Marcella Di Falco: L'esclava
• Silvana Fusacchia: La patinadora
• Gabriella Giorgelli: La pecadora de San Leo
• Sibilla Sedat: La jutgessa
• Alessandra Panelli: La mestressa de casa
• Rosaria Tafuri: La ballarina
• Carla Terlizzi: Una "conquista" de Katzone
• Fiorella Molinari: La punk
• Katren Gebelein: La petita Enderbreith
• Marina Hedman: dona a l'infern
• Hélène Calzarelli, Stéphane Emilfolk, Dominique Labourier, Sylvie Meyer, Maïté Nahyr, Loredana Solfizi i Sylvie Wacrenier: Les militants féministes

"Arribat al llindar de la tercera edat, Fellini com a director ha (per la seva fortuna i nostra) entrat en aquella esplendida maduresa en que un monstre sagrat aconsegueix aprofundir els seus tresors. Et deixa portar de la cavalcada de les invencions, i aconsegueixes encara gaudir (com un nen petit que acaba de descobrir adés el cinema), a cada seqüència, a cada quadre. Si a La città delle donne batega el suspens per la història, o pels ingredients (no importa com acabaran Snàporaz o Katzone..."^[2]