Juan Caramuel y Lobkowitz
Juan Caramuel y Lobkowitz (Madrid, 23 de maig de 1606 - Vigevano, 7 de setembre de 1682) va ser un matemàtic, filòsof i eclesiàstic espanyol del segle xvii.
Vida
[modifica]Fill d'una noble de Bohèmia i d'un enginyer de Luxemburg aficionat a les matemàtiques i l'astronomia, Juan Caramuel va rebre una bona educació des de ben petit, tant pel seu pare com per l'escola jesuïta a la qual assistia. Va fer els seus estudis a la Universitat d'Alcalà, on va ingressar a l'orde del Cister, i a la Universitat de Salamanca. El 1638 va rebre el seu Magister a la Universitat de Lovaina on va romandre com a professor,[1] malgrat els continus enfrontaments amb els jansenistes.[2]
El 1644 es trasllada a Disibodenberg (Renània-Palatinat) on és nomenat abat del seu monestir,[3] però només s'hi està uns pocs anys en ser nomenat el 1647 abat simultani de dos monestirs: a Viena i Praga.[4] A Praga gaudirà de la protecció de l'emperador.
El 1655 va anar a viure a Roma,[5] en ser nomenat papa el cardenal Fabio Chigi (Alexandre VII), i és nomenat consultor de la Santa Seu i de la Congregació dels Ritus, càrrecs en els quals no durarà gaire perquè el 1657 passa a ser bisbe de Satriano (Calàbria).[6]
Finalment, el 1673 és nomenat bisbe de Vigevano (Llombardia),[7] a la vora de Milà, on viurà fins a la fi dels seus dies.[8]
Obra
[modifica]
Les obres de Caramuel pertanyen a una gran varietat de camps,[9] essent els més importants la teologia, la filosofia, la lògica i el llenguatge, les matemàtiques i la història i la política. En conjunt, la seva obra és molt difícil de valorar i hi ha hagut crítics dispars que per una banda l'han elogiat, considerant-la paradigma barroc del cosmopolitisme i la modernitat, mentre d'altres l'han menystingut, considerant-la una de les més trasbalsades i capricioses que s'han escrit en matèria de divagacions artístiques i matemàtiques.[10] Escriptor infatigable, va publicar uns setanta tractats i als arxius de Vigevano es conserven més de vint mil manuscrits inèdits.[11] Com ha dit algun autor: les seves obres son tan nombroses que no inviten al seu estudi.[12]
El seu tractat Arquitectura civil recta y oblicua va exercir una influència considerable en el desenvolupament de l'arquitectura barroca.[13] A Catalunya hi ha diversos edificis on es fa palesa l'aplicació dels seus principis, per exemple el Palau Mercader de Barcelona.[14]
En el camp de la teologia va intentar aplicar regles "matemàtiques", contribuint al que denominava Logica Moralis:
- 1640: In D. Benedicti regula commentarium
- Lovaina, 1643: Theologia Moralis ad prima eaquae clarissima principia reductio
- Franckfurt, 1646: Theologia regularis
- Lyon, 1663: Apotegma pro antiquissima et universalissima doctrina de probabilitate, obra que va ser inclosa en l'índex de llibres prohibits pel Vaticà.
En el camp de la filosofia va tractar fonamentalment temes relacionats amb la lògica:[15]
- Lovaina, 1642: Rationalis et realis philosophia
- Franckfurt, 1654: Metalogica
- Franckfurt, 1654: Philosophia rationalis (publicat erròniament amb el títol de Theologia rationalis)
- Franckfurt, 1657: Apparatus philosophicus de omnibus scientiis et artibus breviter disputans
- Vigebano, 1681: Critica philosophica
En el camp de les matemàtiques:
- Lovaina, 1642: Mathesis audax, en el qual ja introdueix la combinatòria com a mètode més fèrtil per a la seva epistemologia.[16]
- Lovaina, 1643: Novem Stellae circa Iovem
- Campania, 1670: Mathesis biceps, potser el seu llibre més interessant[17] en el qual sense haver-hi descobriments sensacionals, presenta algunes contribucions originals, exposant, per exemple, els sistemes de numeració en base [18] o un mètode de trisecció de l'angle.
- Vigevano, 1678: Architectura civil Recta y Obliqua
En altres camps es poden destacar:
- Roma, 1663: Primus Calamus, un tractat sobre història de la literatura, en el qual fa una relació de totes les seves obres publicades al començar.
- Anvers, 1639: Philippus, Carolis V filius, Lusitaniae legitimus rex demonstratus, on defense els drets de Felip II al tron de Portugal.
Referències
[modifica]- ↑ Fleming, 2006, p. 7.
- ↑ Velarde Lombraña, 1985, p. 206.
- ↑ Fleming, 2006, p. 10.
- ↑ Velarde Lombraña, 1989, p. 200.
- ↑ Peña Buján, s.d., p. 49.
- ↑ Fleming, 2006, p. 12.
- ↑ Velarde Lombraña, 1989, p. 343.
- ↑ Fleming, 2006, p. 16.
- ↑ Angelelli, 1976, p. 514.
- ↑ García Melero, 2002, p. 129.
- ↑ Álvarez Soaje, 2009, p. 67.
- ↑ Gutiérrez Cuadrado, 1980, p. 46.
- ↑ Peña Buján, s.d., p. 69 i ss.
- ↑ «Casa Mercader». Patrimoni Gencat Arquitectura. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ Angelelli, 1976, p. 515.
- ↑ Velarde Lombraña, 1985, p. 210.
- ↑ Vernet, 2008, p. Dicc..
- ↑ Glaser, 1972, p. 2-3.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez Soaje, Miguel «Juan Caramuel Lobkowitz (1606-1682)» (en castellà). Boletín das ciencias, Vol. 22, Num. 68, 2009, pàg. 67-68. ISSN: 0214-7807.
- Angelelli, Ignacio «Ioannes Caramuel Lobkowitz: nota bibliográfica» (en castellà). Revista Internacional de Filosofía, Vol. 6, Num. 3-4, 1976, pàg. 513-518. ISSN: 0210-1602.
- Fleming, Julia A. Defending Probabilism: The Moral Theology of Juan Caramuel (en anglès). Georgetown University Press, 2006. ISBN 9781589011137.
- García Melero, José Enrique. Literatura española sobre artes plásticas (en castellà). Ediciones Encuentro, 2002. ISBN 9788474906493.
- Glaser, Anton «Binary Arithmetic From Hariot (CA, 1600 A.D.) to the Computer Age» (en anglès). International Congress of Mathematical Education Meting, 1972, pàg. 1-11.
- Gutiérrez Cuadrado, Juan «Juan Caramuel y su teorema fundamental» (en castellà). Llull, Vol. 3, Num. 5, 1980, pàg. 39-107. ISSN: 0210-8615.
- Peña Buján, Carlos. La Architectura civil recta y obliqua de Juan Caramuel de Lobkowitz en el contexto de la Teoría de la Arquitectura del siglo XVII (en castellà). Universidad de Santiago de Compostela, s.d..
- Velarde Lombraña, Julián «Juan Caramuel en el panorama cultural europeo del siglo XVII» (en castellà). Cuadernos salmantinos de filosofía, Vol. 12, 1985, pàg. 205-230. ISSN: 0210-4857.
- Velarde Lombraña, Julián. Juan Caramuel, vida y obra (en castellà). Pentalfa Ediciones, 1989. ISBN 84-85422-88-0.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Juan Caramuel y Lobkowitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Vernet, Joan. «Caramuel y Lobkowitz, Juan» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2014].
- Westfall, Richard S. «Caramuel y Lobkowitz, Juan» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 8 setembre 2024].
- Dvorak, Petr; Schmutz, Jacob. «Juan Caramuel Lobkowitz: The Last Scholastic Polymath» (en anglès). Academy of Sciences of the Czech Republic, 2008. [Consulta: 8 setembre 2024].