Josep Gomis i Martí

Josep Gomis i Martí

(2015)
Biografia
Naixement	22 novembre 1934 (90 anys) Montblanc (Conca de Barberà)
Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid
1r febrer 1993 – 2002
Conseller de Governació
4 juliol 1988 – 22 desembre 1992 ← Agustí Maria Bassols i Parés – Maria Eugènia Cuenca i Valero →
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 19 juliol 1988 – Joan Miquel Nadal i Malé → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Tarragona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
President de la Diputació de Tarragona
8 juny 1983 – 15 juliol 1988 ← Joan Ventura i Solé – Joan Maria Pujals i Vallvé →
Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 23 abril 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Tarragona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
President de la Diputació de Tarragona
14 octubre 1980 – 6 setembre 1982 ← Francesc Cailà i Mestre – Joan Ventura i Solé →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Alcalde de Montblanc
1964 – 7 maig 1983
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya (1975–) Partit Demòcrata Europeu Català

Josep Gomis i Martí (Montblanc, 22 de novembre de 1934) ha estat un dels polítics montblanquins del segle xx de trajectòria política més àmplia i prolífica: vint-i-cinc anys a l'Ajuntament de Montblanc, dels quals setze com a alcalde (de 1964 a 1983), diputat provincial, procurador en Corts, president de la Diputació de Tarragona (1980-88),^[1] diputat a Corts per Convergència i Unió (en les legislatures de 1982 i 1986), conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya (1988-92), delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (1993-2002)^[1] i president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (2002-04). El 29 de juliol de 1996 fou nomenat fill predilecte de la vila de Montblanc.^[1]

Josep Gomis neix, l'any 1934, en una família humil, i restà sense pare als cinc anys. De ben jove col·laborà en la vida social de la vila i s'interessà per la política. A Montblanc, ho ha estat gairebé tot: jugador de futbol de l'equip Mehal·la, actor principal en les representacions teatrals i actes sacramentals, el Satanàs per excel·lència dels "Pastorets", mestre del col·legi de la Mercè, secretari del sindicat vertical, gerent de l'empresa Puntèxtil, la més important de la vila a finals dels setanta, amb gairebé 200 empleats. Amb només vint-i-sis anys, accedí per primer cop a l'Ajuntament de Montblanc. La diada de Sant Joan del 1963 es casava amb Lolita Donat i Cervelló, amb qui tindrà quatre fills.

L'any 1964 seria nomenat alcalde pel governador civil com era de rigor en l'època de la dictadura.^[1] El seu nomenament fou fruit d'una visita a Montblanc del totpoderós ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga Iribarne, qui quedà enlluernat per aquell jove eixerit i ambiciós. Quaranta-vuit hores després prenia possessió del càrrec.

Durant les dècades dels seixanta i setanta del segle xx, Montblanc rep un impuls notable,^{[cal citació]} ja que s'iniciaren projectes urbanístics que configuraren la vila: es pavimentaren els carrers del nucli històric, s'obriren les noves avingudes del primer eixample urb��, es construí la zona poliesportiva, s'impulsà un projecte per garantir el subministrament d'aigua, i, també, s'inicià la complexa tasca d'alliberar i restaurar la muralla medieval. Aquest darrer fou un camí complex i que, inicialment, va topar amb l'oposició ciutadana. Josep Gomis, acompanyat per Maties Solé Maseras, qui dirigiria el procés de recuperació de la muralla, va cercar la complicitat econòmica del Ministeri de Cultura per iniciar les obres de restauració al Baluard de Santa Anna, un dels indrets de major bellesa del monument. Alhora, la política municipal d'atracció d'empreses i l'existència de l'autopista de peatge AP-2 transformaren el municipi i el convertiren en un nucli, bàsicament, industrial, capgirant la secular despoblació de la vila i, àdhuc, de la comarca.

Amb l'arribada de la democràcia, Gomis, de tradició carlista i catalanista, entrà a Convergència l'any 1975 de la mà de Miquel Roca i Junyent, qui en aquell temps era advocat del consell d'administració de l'empresa montblanquina Puntèxtil i de la qual Gomis n'era gerent. L'any 1979, per les primeres eleccions municipals, Gomis obté, com a cap de llista de Convergència i Unió, guanya el 58% dels vots, els quals li atorgaven la majoria absoluta dins del consistori amb vuit regidors. Quatre anys després, repetirà la victòria amb nou dels tretze regidors.^[1]

El 1980 Josep Gomis resultaria escollit per CiU diputat provincial, i a l'octubre esdevindria President de la Diputació de Tarragona amb els vots de CiU, PSC-PSOE i PSUC. Càrrec que ostentarà fins al juliol de 1988.^[2]

El mes de juliol de 1988 era nomenat conseller del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. Llavors era una conselleria molt densa de la qual depenien l'Administració Local, els Mossos d'Esquadra, la creació de l'Escola de Policia de Catalunya, la Funció Pública de la Generalitat, els Bombers, la Direcció General del Joc, Protecció Civil, Seguretat Viària i l'Escola d'Administració Pública.^[1]

Com a conseller de Governació passà, l'any 1990, un tràngol dur amb les manifestacions ciutadanes contràries a la decisió del consell executiu de la Generalitat de Catalunya d'ubicar, en el marc del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, instal·lacions de tractament dels residus industrials prop de la seva vila natal, a Forès. El Pla preveia diverses infraestructures de tractament de residus industrials, una d'elles era un abocador amb una capacitat de tractament de l'ordre de 51.000 tones/any, emplaçat a Forès, un petit municipi al bell mig de la comarca de la Conca de Barberà. Una altra instal·lació polèmica fou una planta incineradora al Pla de Santa Maria (a la veïna comarca de l'Alt Camp) que preveia el tractament de 60.000 tones/any de residus líquids, pastosos i sòlids.^[1]

La notícia no fou del grat de molts dels ciutadans d'ambdues comarques que s'organitzaren en coordinadores contràries al Pla de residus. Les manifestacions contràries al Pla de residus se succeïren. A Josep Gomis, com a conseller de Governació, se li atribuïa no haver aturat l'emplaçament del macroabocador industrial de Forès i, per tant, molts ciutadans embrancats en les protestes el titllaren de "traïdor" als ciutadans de la comarca. òbviament per altres fou titllat de traïdor de forma injusta i exagerada.^{[cal citació]}

El desembre de 1992 era rellevat del càrrec de conseller de Governació i l'1 de febrer de 1993 s'incorporà a la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid. Des de la Delegació es realitzarà la representació del Govern català davant les institucions estatals i la promoció de la cultura catalana mitjançant el Centre Blanquerna, i la impartició de classes de català.

L'any 2002, Josep Gomis i Martí cessava com a delegat del Govern de la Generalitat a Madrid. Alhora, el Govern de la Generalitat el nomenava President del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, càrrec que ostentà fins a l'any 2004.^{[cal citació]}

És el president del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca i de la Fundació per a persones amb diversitat funcional Onada.^[1] Abans, havia presidit la Federació Catalana de Discapacitats Intel·lectuals.^[1]

En una entrevista, apareguda en commemoració dels 100 números de la revista local montblanquina L'espitllera (any 1995), "Parlem amb Josep Gomis i Martí, Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid", hi trobem un decàleg que en Gomis defineix com un resum de pensaments de grans personatges, amb la lectura dels quals ha gaudit cada dia abans de començar la feina. Són els següents:

1. Als homes se’ls pot aplicar aquella vella inscripció gravada pels ferrers a les claus que forjaven: "Si estic quieta em rovello".
2. O passem per la vida fent-la formosa, o la vida passa per damunt d'un mateix omplint-lo d'angoixa. No hi ha elecció.
3. No deixis d'agrair cap favor que et facin. Fes favors encara que no te’ls agraeixin; encara que els oblidin; encara que els ignorin.
4. La teva acció serà eficaç si no caus en els vicis de: ser vanitós, superb, orgullós. Ser excessivament susceptible. Creure que sempre tens raó. Voler tenir l'última paraula. No tenir consciència de les pròpies limitacions. Parlar del que no saps.
5. Somriu. Per arronsar el front s'han de moure setanta-dos músculs. Per somriure, només catorze.
6. Sigues cordial. Parla i actua com si et resultés un veritable plaer tot el que fa. Interessa’t profundament i sincera pels altres. Si t'ho proposes, pots sentir simpatia per quasi tothom.
7. Sigues sempre generós en l'elogi i mesurat en la crítica.
8. No desestimis les opinions dels altres. Per norma general les solucions a cada problema poden enfocar-se des de tres punts de vista: el teu, el de l'altre, i el correcte.
9. Estigues sempre disposat a ser útil. El més important en la vida és ser útil als altres.
10. Si fas això i hi afegeixes una mica de sentit de l'humor, una gran dosi de paciència i una mica d'humilitat seràs reconegut amb escreix".