Jorge Martínez Reverte
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1948  Madrid | ||
| Mort | 24 març 2021 (72 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | carcinoma | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodisme, història i escriptura creativa i professional | ||
| Ocupació | escriptor, periodista, historiador | ||
| Gènere | Narració, assaig i biografia | ||
| Nom de ploma | Jorge M. Reverte | ||
| Participà en | |||
| 14 març 2018 | Manifest per la Història i la Llibertat | ||
| 14 juliol 2014 | manifest «Lliures i Iguals» | ||
| 5 novembre 2012 | Amb Catalunya, amb Espanya |
||
| Família | |||
| Germans | Javier Reverte | ||
| Premis | |||
| |||
_Conversaciones_Jorge_Mart%C3%ADnez_Reverte.jpg)
Jorge Martínez Reverte (Madrid, 28 de setembre de 1948 - Madrid, 24 de març de 2021),[1][2] que firmava les seves obres com a Jorge M. Reverte, fou un escriptor, periodista i historiador espanyol. Era germà de l'escriptor i periodista Javier Reverte (n. 1944) i fill del periodista Jesús Martínez Tessier.
Biografia
[modifica]Va estudiar quatre anys de Ciències Físiques i Periodisme.
Va publicar nou novel·les, sis de les quals amb el periodista Julio Gálvez de protagonista. La seva obra de ficció la completa el llibre de relats El último cafè (1989). A més a més va publicar llibres relacionats amb la història i la memòria: Fills de la guerra (2001), en col·laboració amb Socorro Thomas; Soldat de poca fortuna (2001), amb col·laboració amb Javier Reverte i Jesús Martínez Tessier; La batalla del Ebro (Crítica, 2003), i La batalla de Madrid (Crítica, 2004).
Com a periodista va treballar a l'agència Pyresa; en revistes com ara Cambio 16, Posible, Ciudadano, La Calle, Zona Abierta i va dirigir la revista mensual Mayo; en emissores de ràdio com Radio Nacional de España, Onda Madrid o Canal Sur, i diaris com El País, El Sol i El Periódico de Catalunya. Va ser l'organitzador del documental Yoyes, que va obtenir la Ninfa de Plata al Festival de Montecarlo. El 2009 fou premiat amb el premi Ortega y Gasset de Periodisme al millor treball de premsa per al reportatge en què es narra la mort de la seva mare, i que va ser titulada Una mort digna.[3][4] També, i el 1990 (per "El País"), guionista d'historietes amb la sèrie "Un cadáver sense amo", amb imatges de Pedro Arjona. Recopilada el 1991, "Sol d'Hivern" (ed. Cúbicas).
Obra
[modifica]Novel·la
[modifica]- Massa per Gálvez (1979)
- Gálvez en Euskadi (1981)
- Gálvez i el canvi del canvi (1995)
- Gálvez a la frontera (2001)
- Gudari Gálvez (2005)
- Gálvez entre els lleons (2013)
- Terroristes. El missatge (1982)
- Una vida d'heroi (1991)
- Triple agent (2007)
Llibres de relats
[modifica]- El último café (1989)
Assaig històric
[modifica]- Fills de la guerra. Testimonis i records, escrita en cololaboració amb Socorro Thomás (2004)
- La caiguda de Catalunya (2006)
- La batalla del Ebro (2006)
- La batalla de Madrid (2007)
- La furia y el silencio (2008)
- El arte de matar: Cómo se hizo la Guerra Civil Española (2009)
- La división azul (2011)
Assaig personal
[modifica]- Gos menja gos: guia per llegir diaris (2002)
Memòries i biografies
[modifica]- Soldat de poca fortuna: Jesús Martínez Tessier, memòries de Jesús Martínez Tessier, coescrita amb Javier Reverte (2001)
- Nicolás Redondo: memòria política d'una època, memòries de Nicolás Redondo Urbieta (2007)
Referències
[modifica]- ↑ «Muere por un carcinoma a los 72 años el periodista y escritor Jorge Martínez Reverte. Nacido en Madrid en 1948, estudió Ciencias Físicas y Periodismo y ha trabajado como periodista en 'Cambio 16', 'Posible', 'Ciudadano', 'La Calle' o 'Zona abierta'». El Confidencial, 24-03-2021 [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Altares, Guillermo «Muere Jorge Martínez Reverte, el escritor que inventó a Gálvez y narró la Guerra Civil». El País, 24-03-2021 [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Los Ortega reconocen el periodismo que ayuda a entender el pasado». El País, 23-04-2009 [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Martínez Reverte, Jorge «Una muerte digna». El País, 03-02-2008 [Consulta: 24 març 2020].