Joaquim Salvatella i Gibert

Joaquim Salvatella i Gibert

Nom original	(es) Joaquín Salvatella (ca) Joaquim Salvatella i Gibert
Biografia
Naixement	19 novembre 1881 Barcelona
Mort	4 juny 1932 (50 anys) Madrid
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
7 desembre 1922 – 15 setembre 1923 ← Isidoro de la Cierva y Peñafiel – Alfonso Pérez Gómez-Nieva →
Diputat al Congrés dels Diputats
24 desembre 1920 – 15 setembre 1923 ← Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda Circumscripció electoral: Alcoi
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
5 desembre 1918 – 15 abril 1919 ← Julio Burell y Cuéllar – César Silió y Cortés →
Diputat al Congrés dels Diputats
19 febrer 1918 – 10 febrer 1920 Circumscripció electoral: Guadalajara
Diputat al Congrés dels Diputats
9 novembre 1916 – 10 gener 1918 Circumscripció electoral: districte electoral de Granada
Diputat al Congrés dels Diputats
2 novembre 1905 – 16 març 1916 ← Joan Maria Bofill i Roig – Carles Cusí i de Miquelet → Circumscripció electoral: districte electoral de Figueres
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Liberal Fusionista Partit Republicà Democràtic Federal Solidaritat Catalana

Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona, 19 de novembre de 1881 - Madrid, 4 de juny de 1932^[1]) fou un advocat i polític català.

Joaquim Pau Pere Salvatella i Gibert va néixer al carrer del Baluard de Barcelona, segon fill de Joaquim Salvatella i Buxó i de Carme Gibert i Serra, natural de Tossa de Mar.^[2]

Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona, va treballar com passant de Josep Maria Vallès i Ribot i es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou elegit diputat per Figueres en representació del Partit Republicà Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunció entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrerà a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripció territorial (província de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'instal·la a Madrid i s'uní al Partit Liberal (fracció del comte de Romanones) amb el qual novament serà diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel districte d'Alcoi.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidència de Manuel García Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la política. El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'ésser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.^[3] Va resultat absolt dels càrrecs.^[1]

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• «Joaquim Salvatella i Gibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Càrrecs públics
Precedit per: Julio Burell y Cuéllar	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1918 - 1919	Succeït per: César Silió y Cortés
Precedit per: Isidoro de la Cierva y Peñafiel	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1922 - 1923	Succeït per: Alfonso Pérez Gómez-Nieva