Vés al contingut

Joan Garriga i Vilaresau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Garriga

Garriga a Pillip Island el 1989
Biografia
Naixement(ca) Joan Garriga i Vilaresau Modifica el valor a Wikidata
29 març 1963 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsComecocos
Boeing 747 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: joangarriga.cluboficial MotoGP: -/e9df8488-aff0-4ee8-8dac-9631c18c0b9b Modifica el valor a Wikidata

Joan Garriga i Vilaresau (Barcelona, 29 de març de 1963 - Barcelona, 27 d'agost de 2015)[1][2] fou un pilot de motociclisme català de renom internacional durant la dècada de 1980. Al llarg de la seva carrera va guanyar tres Campionats d'Espanya (1984, 1986 i 1987) i tres edicions seguides de les 24 Hores de Montjuïc (1984 a 1986). Va destacar especialment al Campionat del Món de 250cc durant la temporada de 1988, en què va guanyar tres Grans Premis (amb un total de 10 podis) i protagonitzà una renyida lluita pel títol mundial amb Sito Pons, que acabà perdent en favor d'aquest.[3] De fet, la seva rivalitat amb Pons durà anys (s'inicià al campionat d'Espanya de 250cc, cap a 1983[4]) i fou ben coneguda, arribant a formar-se al seu voltant dos bàndols de seguidors incondicionals: els garriguistes i els sitistes.[1][5]

Garriga era conegut pel seu agressiu estil de pilotatge i la facilitat amb què sovint avançava els pilots que el precedien, fet que li valgué el sobrenom de Comecocos. També se'l coneixia com a Boeing 747.[6]

Carrera esportiva

[modifica]
Garriga al GP del Japó de 1989
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1984 - 1993
MarquesJJ Cobas, Yamaha, Cagiva
EquipsDucados-Yamaha
Palmarès en velocitat
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
108 3 13 2 11 687
C. Esp. 250cc2 (1984 - 1987)
C. Esp. 500cc
C. Esp. Resist.		1 (1986)
1 (1984)
24H Montjuïc3 (1984 - 1986)

Garriga vivia a Vallvidrera, prop de la carretera de l'Arrabassada,[7] de manera que es familiaritzà de ben jove amb l'ambient motociclista que envoltava aquella carretera, seu durant anys de curses de pujada de muntanya. A més, els seus abundants revolts li serviren d'entrenament amb la motocicleta.

Debutà en competició internacional la temporada de 1984 a la categoria de 250cc amb una Yamaha. Al llarg de la seva carrera formà part gairebé sempre de l'equip oficial d'aquesta marca japonesa, tret d'una temporada que passà a l'equip de JJ Cobas (1985[8]) i dues al de Cagiva en la categoria de 500cc (1986 i 1993). La temporada de 1987 va aconseguir els seus dos primers podis al mundial de 250cc i acabà el campionat en l'onzena posició final.

El campionat del món de 250cc de 1988 fou un dels més renyits de la història i Garriga protagonitzà una emocionant lluita pel títol amb el també barceloní Sito Pons,[1] a més de Jacques Cornu i Dominique Sarron com a tercers en discòrdia. Mentre Pons, amb l'Honda-Campsa número 3, obtingué un total de quatre victòries al llarg de la temporada, Garriga, amb la Yamaha-Ducados número 11, n'obtingué tres (Cornu i Sarron n'obtingueren dues cadascú i Anton Mang, una altra). El títol no es va decidir fins a la darrera cursa, el Gran Premi del Brasil de Goiânia, on Pons i Garriga arribaren encapçalant la classificació provisional del mundial separats per només 6 punts, quan n'hi havia quinze en joc. A la cursa, que guanyà Sarron, Sito Pons fou tercer i Joan Garriga, cinquè, de manera que Pons va obtenir finalment el títol per només 10 punts de diferència envers el subcampió Garriga.[9]

Després de la seva gran temporada de 1988, quan semblava que la seva cursa vers el títol mundial estava encarrilada, el 1989 es veié immers en tota mena de problemes (especialment, una davallada de prestacions considerable de la seva Yamaha envers la de l'any anterior),[5][10] de manera que passà la que hauria d'haver estat la seva temporada de consagració sense pena ni glòria. Desenganyat, l'any següent decidí passar als 500cc, però ja mai més no tornaria a destacar com aquell 1988.

Després d'uns anys a la categoria reina, amb resultats discrets, el 1993 canvià a Superbike i a final de temporada es retirà de les competicions.

Vida personal i mort

[modifica]
Garriga darrere la seva Yamaha a Austrália el 1989

L'any 2003, un cop retirat dels circuits, passà per una etapa vital difícil i va ser condemnat per tràfic de drogues i tinença d'armes. Malgrat això, no va arribar a ingressar a presó sinó que va seguir un tractament de rehabilitació.[11][12][13] Un cop rehabilitat, va col·laborar com a monitor al circuit d'Almeria.[12] El 2013 va ser desnonat i va patir dos infarts. Durant aquesta etapa, el seu antic rival Sito Pons li va donar suport econòmic i emocional.[14][15]

Joan Garriga es va morir a l'agost del 2015 a causa de les ferides que va patir en un accident de motocicleta mentre circulava per Barcelona pocs dies abans.[11][14]

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1984 250cc Yamaha RSA
- 		NAT
- 		ESP
- 		AUT
- 		GER
- 		FRA
- 		YUG
14 		DTT
- 		BEL
- 		GBR
- 		SWE
- 		SM
- 		0 - 0
1985 250cc JJ Cobas RSA
NC 		ESP
18 		GER
NC 		NAT
11 		AUT
7 		YUG
NC 		DTT
- 		BEL
7 		FRA
11 		GBR
20 		SWE
14 		SM
14 		8 18è 0
1986 500cc Cagiva ESP
8 		NAT
NC 		GER
NC 		AUT
NC 		YUG
12 		DTT
10 		BEL
NC 		FRA
20 		GBR
NC 		SWE
- 		SM
NC 		4 17è 0
1987 250cc Ducados-Yamaha JPN
6 		ESP
3 		GER
8 		NAT
NC 		AUT
11 		YUG
9 		DTT
8 		FRA
- 		GBR
- 		SWE
- 		CSR
9 		SM
7 		POR
2 		BRA
10 		ARG
7 		46 11è 0
1988 250cc Ducados-Yamaha JPN
6 		USA
10 		ESP
2 		EXP
1 		NAT
3 		GER
3 		AUT
3 		DTT
1 		BEL
6 		YUG
2 		FRA
4 		GBR
3 		SWE
2 		CSR
1 		BRA
5 		221 2n 3
1989 250cc Ducados-Yamaha JPN
10 		AUS
4 		USA
NC 		ESP
4 		NAT
NC 		GER
8 		AUT
NC 		YUG
5 		DTT
NC 		BEL
7 		FRA
8 		GBR
6 		SWE
10 		CSR
7 		BRA
11 		98 8è 0
1990 500cc Ducados-Yamaha JPN
10 		USA
6 		ESP
9 		NAT
8 		GER
7 		AUT
9 		YUG
NC 		DTT
6 		BEL
9 		FRA
8 		GBR
7 		SWE
8 		CSR
5 		HUN
5 		AUS
6 		121 6è 0
1991 500cc Ducados-Yamaha JPN
7 		AUS
NC 		USA
8 		ESP
4 		ITA
8 		GER
7 		AUT
6 		EUR
6 		DTT
12 		FRA
11 		GBR
9 		SM
7 		CSR
6 		VDM
6 		MAL
4 		121 7è 0
1992 500cc Ducados-Yamaha JPN
12 		AUS
9 		MAL
4 		ESP
7 		ITA
6 		EUR
10 		GER
9 		DTT
4 		HUN
8 		FRA
4 		GBR
3 		BRA
NC 		RSA
10 		61 7è 0
1993 500cc Cagiva AUS
- 		MAL
- 		JPN
- 		ESP
- 		AUT
- 		GER
- 		DTT
- 		EUR
9 		SM
- 		GBR
- 		CZE
- 		ITA
- 		USA
- 		FIM
- 		7 25è 0

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Joan Garriga, el ángel caído del Mundial de Motociclismo» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 27-08-2016. [Consulta: 19 setembre 2024].
  2. ↑ «Mor als 52 anys l'expilot català Joan Garriga a conseqüència d'un accident de trànsit». Esport3, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].
  3. ↑ «Juan Garriga's profile» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 10 de gener 2015. [Consulta: 14 abril 2011].
  4. ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonato de España» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 11, 12-1983, p. 103-104.
  5. ↑ 5,0 5,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Pilotos españoles en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 227-228. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. ↑ Benítez, Jesús. «La leyenda del Boeing 747, Juan Garriga...» (en castellà). diariodejerez.es, 17-06-2015. [Consulta: 18 juny 2015].
  7. ↑ «Su historia» (en castellà). joangarriga.blogspot.com, 23-02-2009. [Consulta: 14 abril 2011].
  8. ↑ Alguersuari, Jaume; Porcar, Joan; Monllau, Vic «JJ Cobas, Reyes, Cardús, Garriga o Toni García...» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 35, 15-12-1985, p. 73-74.
  9. ↑ Noyes, Dennis «Sito Pons. ¡Se cumplió el sueño!» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 8-9.
  10. ↑ Noyes, Dennis. «3. Juan Garriga». A: SOLO MOTO Grand Prix 89 (en castellà). Barcelona: Alesport, SA, tardor 1989, p. 19. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Ara Barcelona. «Mor en un accident de trànsit Joan Garriga, excampió mundial de motociclisme». Diari Ara. [Consulta: 27 agost 2015].
  12. ↑ 12,0 12,1 Casado, Edu. «Qué fue de... Joan Garriga» (en castellà). 20minutos.es. 20 minutos, 29-10-2009. [Consulta: 14 abril 2011].
  13. ↑ «Joan Garriga, genio y figura» (en castellà). blogs.terra.es, 13-03-2008. Arxivat de l'original el 2009-12-27. [Consulta: 14 abril 2011].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Joan Garriga, el 'enfant terrible' que encontró su salvación gracias a Sito Pons, su 'peor enemigo'» (en castellà). elconfidencial.com. El Confidencial, 20-06-2013. [Consulta: 9 octubre 2024].
  15. ↑ Tronchoni, Nadia. «Muere el expiloto Joan Garriga» (en castellà). elpais.com. El País, 28-08-2015. [Consulta: 9 octubre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Garriga i Vilaresau
  • Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)
  • Blog Joan "Comecocos" Garriga (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Garriga_i_Vilaresau&oldid=34099358»