Jean Dieudonné

Jean Dieudonné
	; (1970)
Biografia
Naixement	(fr) Jean Alexandre Eugène Dieudonné ; 1r juliol 1906 ; Lilla (França)
Mort	29 novembre 1992 (86 anys); 15è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri del Sud 50° 36′ 31″ N, 3° 03′ 01″ E / 50.608539°N,3.050324°E
President Comité national français d'histoire et de philosophie des sciences
	1973 – 1981 ; ← Louis de Broglie – André Lichnerowicz →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure (1924–1931); Lycée Faidherbe (1920–1923); Bembridge School (1919–1920); Liceu Condorcet (1915–1919)
Tesi acadèmica	Recherches sur quelques problèmes relatifs aux polynômes et aux fonctions bornées d\'une variable complexe (1931 )
Director de tesi	Paul Montel
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, matemàtiques, àlgebra abstracta, anàlisi funcional, història de les matemàtiques, topologia algebraica i geometria algebraica
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Niça Sophia Antipolis (1964–1970) ; Institut des Hautes Études Scientifiques (1959–1964) ; Universitat Northwestern (1953–1959) ; Universitat de Michigan (1952–1953) ; Universitat de Nancy (1948–1952) ; Universitat de São Paulo (1946–1948) ; Universitat de Nancy (1937–1946) ; Universitat de Rennes (1933–1937)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències
Alumnes	Carlos de Lyra
Obra
Obres destacables	Obres destacables teorema de Cartan-Dieudonné; teorema de Dieudonné; tauló de Dieudonné; determinant de Dieudonné; (1968) Infinitesimal Calculus (en) ; (1978) Abrégé d'histoire des mathématiques (fr) ;
Estudiant doctoral	Alexander Grothendieck, Jean Braconnier, Kishore Marathe, Edmond Fedida i Paulo Ribenboim
Localització dels arxius	Institut de França 11J ;
Família
Cònjuge	Odette Clavel
Pares	Ernest Dieudonné i Léontine Labrun
Premis
	(1971) Premi Leroy P. Steele; (1971, 1973) Premi Lester R. Ford; (1966) Premi Gaston Julia; (1933) Cours Peccot; (1923) Concours général ;

Jean Dieudonné (Lilla, 1 de juliol de 1906 - 15è districte de París, 29 de novembre de 1992) fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de grups i en la Topologia. També és conegut pels seus estudis en Història de les Matemàtiques que va publicar en els seus darrers anys.

Va estudiar a l'École Normale Supérieure i va obtenir el seu doctorat l'any 1931 a París sota la direcció de Paul Montel. Juntament amb André Weil i altres, va ser un dels membres fundadors i un dels màxims contribuents^[1] del grup N. Bourbaki que a mitjans del segle XX va intentar una interpretació unificada de les matemàtiques sota la Teoria de conjunts. Es va casar el 1935 amb Odette Clavel amb qui van tenir dos fills.

Va ser Maître de Conférences a la Facultat de Ciències de Nancy de 1937 a 1946. Després d'estar dos anys com a professor de matemàtiques a Sao Paulo (Brasil) va retornar a Nancy on va ser professor de 1948 a 1952. El 1952 va acceptar una plaça per un any a la Universitat de Michigan de la que va passar a la universitat Northwestern on va restar fins al 1959, quan va ser nomenat professor de matemàtiques al IHEC (Institut des Hautes Études Scientifiques) de París. A partir de 1964 i fins a la seva jubilació el 1970 va ser catedràtic de la Facultat de Ciències de Niça. Tot i aquesta carrera docent, sempre va estar més interessat per la recerca que per la docència.

Entre 1960 i 1982 va dirigir l'edició dels nou volums dels Éléments d'analyse. A partir de 1980, més interessat en els temes històrics, va publicar Història de l'anàlisi funcional (1981), Història de la geometria algebraica (1985) i Història de la topologia algebraica i diferencial (1989), entre altres obres històriques de la matemàtica i edicions d'obres de matemàtics anteriors com Evariste Galois i Camille Jordan.

Dieudonné va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1968, va rebre el premi Gaston Julia el 1966 i va ser nomenat Oficial de la Legió d'Honor.

Bibliografia

Dugac, Pierre «Jean Dieudonné (1906-1992)» (en francès). Séminaire de Philosophie et Mathématiques, Vol. 3, 1994, pàg. 1-31. ISSN: 0294-6777.
Dugac, Pierre. Jean Dieudonné: Mathématicien complet (en francès). IREM, 1995. ISBN 978-2-87647-156-6.

Referències

↑ Segons Armand Borel, un altre dels membres de N. Bourbaki, el fet que ell escrivís bona part de l'obra de Bourbaki li va donar uniformitat d'estil als no menys de 13 volums que es van publicar mentre ell era membre del grup. Armand Borel, Twenty-Five Years with Nicolas Bourbaki, (1949-1973), Notices of American Mathematical Society, Num. 45-3 (1998), pàgines 373-380. Pierre Cartier va arribar a afirmar en una entrevista que no sortia una pàgina del grup que no hagués estat corregida i revisada per Dieudonné.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Dieudonné

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Dieudonné» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
McLarty, Colin. «Dieudonné, Jean». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 novembre 2021]. (anglès)
«Jean Dieudonné». Encyclopaedia Britannica, 2006. [Consulta: 6 novembre 2021]. (anglès)

[1] Segons Armand Borel, un altre dels membres de N. Bourbaki, el fet que ell escrivís bona part de l'obra de Bourbaki li va donar uniformitat d'estil als no menys de 13 volums que es van publicar mentre ell era membre del grup. Armand Borel, Twenty-Five Years with Nicolas Bourbaki, (1949-1973), Notices of American Mathematical Society, Num. 45-3 (1998), pàgines 373-380. Pierre Cartier va arribar a afirmar en una entrevista que no sortia una pàgina del grup que no hagués estat corregida i revisada per Dieudonné.

[1]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) MGP (1)