Jacint Feliu Domènech i Sastre
| |||||||||||||||
| Nom original | (es) Jacinto Félix Domenech  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||
| Naixement | (es) Jacinto Félix Domenech y Sastre 23 novembre 1802 Barcelona | ||||||||||||||
| Mort | 1863 (60/61 anys) | ||||||||||||||
 Alcalde de Barcelona | |||||||||||||||
| agost de 1839 – juny de 1840 | |||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Alcalde de Madrid | |||||||||||||||
| 15 de maig de 1843 – novembre de 1843 | |||||||||||||||
 Ministre de Governació | |||||||||||||||
| 20 de novembre de 1843 – 5 de desembre de 1843 | |||||||||||||||
| Ministre d'Hisenda | |||||||||||||||
| 16 de gener de 1853 – 18 de juliol de 1854 | |||||||||||||||
| Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||
| 16 de gener de 1854 – 18 de juliol de 1854 | |||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
| Ocupació | Financer i advocat | ||||||||||||||
| Partit | Partit Progressista | ||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Jacint Feliu Domènech i Sastre (Barcelona, 23 de novembre de 1802[1][2] – Madrid 2 de març de 1863[3]). Polític, financer i advocat. Milità al partit Progressista. Fou alcalde de Barcelona (Agost 1839 - Juny 1840), de Madrid (1843) diputat, senador i tres vegades ministre d'Isabel II (Governació: 24-11-1843 a 01-12-1843; Hisenda 19-09-1853 a 17-07-1854; de Gràcia i Justícia interí 16-01-1854 a 17-07-1854).
Biografia
[modifica]Era fill de Ramon Domènech "oficial tejedor de lino" i de Rosa Sastre nascuts a Barcelona.
Diputat a corts per Barcelona el 1836, 1850, 1851 i 1853; per Tarragona el 1839 i 1841 i per Canàries el 1846[1]
El 1843 és alcalde de Madrid[4] fins que entra a formar part del govern progressista que va formar Salustiano de Olózaga Almandoz (1805-1873) el novembre de 1843, ocupant el càrrec de ministre de governació, un govern que poc trigaria a ser exonerat a començament de desembre següent. Dins de les seves activitats a les corts, va intervenir a la legislatura 1848-49, a propòsit de la reorganizació del Banco Español de San Fernando. El 1853 fou senador vitalici[5] i, al govern que va formar Sartorius, fou designat per a ocupar la cartera d'hisenda, que va ocupar des del 19 de setembre de 1853 fins al 17 de juliol del següent any[6]). La ruïna de l'erari l'impulsà a decretar el cobrament anticipat d'un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l'alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir. La seva casa fou saquejada pel poble madrileny, i hagué de fugir.[7] Consta al diari de sessions de les corts de 1854 (pàgs. 90-91) que va presentar al Congrés la liquidació de les comptes de 1851-52.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa Congrés dels Diputats
- ↑ «Expedient personal al Senat». Senado de España, 1853-1920. [Consulta: 5 abril 2019].
- ↑ «Real Academia de la Historia.Biografia» (en castellà). Real Academia de la Historia, 1863. [Consulta: 5 abril 2019].
- ↑ Ajuntament de Madrid
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ 6,0 6,1 RULL SABATER, Alberto: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX). 1991: Madrid. Instituto de Estudios Fiscales. Documento,16. 168 pp.
- ↑ enciclopedia.cat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francesc Coll i Jové |
Alcalde de Barcelona 1839 -1840 |
Succeït per: Josep Maluquer i Montardit |
| Precedit per: Ignacio de Olea |
Alcalde de Madrid.svg) 1843 -1843 |
Succeït per: Manuel de Larraín |
| Precedit per: Fermín Caballero |
Ministre de Governació (novembre-desembre) 1843 |
Succeït per: José Justiniani Ramírez de Arellano |
| Precedit per: Lluís Maria Pastor i Rodríguez |
Ministre d'Hisenda 1853-1854 |
Succeït per: Manuel Cantero de San Vicente |
| Precedit per: José de Castro y Orozco |
Ministre de Gràcia i Justícia (gener-juliol) 1854 |
Succeït per: Pedro Gómez de la Serna y Tully |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
