Isòtops del cadmi

El cadmi (Cd) natural es compon de 8 isòtops. En dos d'ells s'ha observat radioactivitat natural, i en uns altres tres s'ha predit tot i que encara no s'han observat mai la seva desintegració, degut al període de semidesintegració tan llarg que presenten. Els dos isòtops radioactius són el ¹¹³Cd (que presenta emissió beta i un període de semidesintegració de 7,7 × 10¹⁵ anys) i el ¹¹⁶Cd (doble emissió beta de dos neutrins i un període de semidesintegració de 2,9 × 10¹⁹ anys). Els altres tres són el ¹⁰⁶Cd, el ¹⁰⁸Cd (doble captura electrònica), i el ¹¹⁴Cd (doble emissió beta). Almenys tres isòtops, el ¹¹⁰Cd, el ¹¹¹Cd, i el ¹¹²Cd – són absolutament estables. Entre els isòtops absents en el cadmi natural, el de vida més llarga és el ¹⁰⁹Cd amb un període de semidesintegració de 462,6 dies, i el ¹¹⁵Cd amb un període de semidesintegració de 53,46 hores. Tota la resta d'isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració menors a 2,5 hores i la majoria d'ells menors a 5 minuts. Aquest element també presenta 8 isòmers nuclears sent el més estable el ^113mCd (t_½ 14,1 anys), el ^115mCd (t_½ 44,6 dies) i el ^117mCd (t_½ 3,36 hores).

Els isòtops de cadmi coneguts varien en massa atòmica de 94,950 u (⁹⁵Cd) a 131,946 u (¹³²Cd). El mode de desintegració primari abans del segon isòtop més abundant, el, ¹¹²Cd, és la captura electrònica i els modes primaris després són l'emissió beta i la captura electrònica. El producte de desintegració abans del e ¹¹²Cd és l'element 47 (argent) i els posterior l'element 49 (indi).
Massa atòmica estàndard: 112,411(8) u

• La precisió de l'abundància dels isòtops i la massa atòmica està limitada per les variacions. Els espectres mostrats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
• Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició es troba per sota d'aquests valors. La incertesa de la massa atòmica pot excedir els valors en aquells casos.
• Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
• Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

• Masses isotòpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
• Les composicions i les masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
• Dades sobre període de semidesintegració, espín i isòmers provenen de les següents fonts.
  • Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
  • National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
  • David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.