Ilse Aichinger

Ilse Aichinger

Biografia
Naixement	1r novembre 1921 Viena (Àustria)
Mort	11 novembre 2016 (95 anys) Viena (Àustria)
Formació	Gymnasium Sacre Coeur Wien (en) Ursulinenkloster Wien (en) Universitat de Viena
Activitat
Camp de treball	Literatura, prosa, poesia i radioteatre
Lloc de treball	Viena Breitbrunn am Chiemsee Lenggries Geisenhausen Ulm Großgmain Frankfurt del Main
Ocupació	escriptora, poetessa, autor de radioteatre, novel·lista
Activitat	1945 -
Ocupador	S. Fischer Verlag (1949–1950)
Membre de	Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia (1977–) Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Grup 47 Acadèmia de les Arts de Berlín Centre PEN Alemany
Influències	Franz Kafka
Obra
Obres destacables (1948) Die grössere Hoffnung (1949) Story in Reverse (en) (1965) Eliza Eliza (en)
Localització dels arxius	Arxiu Literari Alemany de Marbach, Nachlass [ A:Aichinger, Ilse]
Família
Cònjuge	Günter Eich
Fills	Clemens Eich, Mirjam Eich
Pares	Ludwig Aichinger   i Berta Aichinger
Germans	Helga Michie
Premis
(2002)  Premi honorífic de les editorials austríaques per la tolerància en el pensament i l'acció (2000)  Premi Joseph Breitbach (1996)  Premi austríac de literatura europea (1995)  Gran Premi Estatal d'Àustria de literatura (1991)  Premi de Literatura de l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera (1991)  Premi Manès Sperber (1991)  Peter Rosegger award (en) (1988)  Premi Weilheimer (1984)  Premi Marie Luise Kaschnitz (1984)  Premi Günter Eich (1983)  Premi Franz Kafka (1979)  Premi Franz Nabl (1975)  Premi Roswitha (1974)  Premi de Literatura de la Ciutat de Viena (1974)  Premi d'Art Austríac de literatura (1971)  Premi Nelly Sachs (1968)  Premi Anton Wildgans (1955)  Premi Immermann (1955)  Premi Literari de la Ciutat de Bremen (1952)  Premi Austríac per la Promoció de la Literatura (1952)  Award of the Gruppe 47 (en) , per l'obra Story in Reverse (en)
Signatura

Ilse Aichinger (Viena, 1 de novembre de 1921 - Viena, 11 de novembre de 2016) va ser una escriptora austríaca coneguda pels seus relats sobre la persecució que va patir per part dels nazis a causa de la seva ascendència jueva.^[1]

La seva obra presenta, sovint amb aparença onírica, surrealista o en forma de paràboles, la seva preocupació per la persecució que reberen els jueus i una denúncia de l'Holocaust.^[2]

Va escriure poemes, relats curts i narracions radiofòniques, i va guanyar diversos premis literaris europeus: Grup 47 (1952), Georg Trakl (1979), Franz Kafka (1983), Europa de Literatura (1987), Nacional d'Àustria (1995) i Joseph Breitbach (2000), compartit amb M. Werner i W. G. Sebald.^[1]

Amb The Fourth Gate (1945), Ilse Aichinger va ser la primera escriptora austríaca a abordar la qüestió dels camps de concentració. I encara amb el seu manifest polític An Appeal to Doubt (1946), interpel·lava els seus contemporanis sobre els noves certeses de la postguerra.^[3]

La seva novel·la més destacada és Die grössere Hoffnung (‘La més gran esperança’, 1948) i també els reculls de contes Rede unter dem Galgen (‘Discurs sota la forca’, 1952), Eliza, Eliza (1965) i Nachricht vom Tag (‘Notícia del dia’, 1970).^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilse Aichinger