Història de la premsa esportiva a Catalunya

El naixement i desenvolupament de la premsa esportiva a Catalunya fou paral·lel al creixement dels diferents esports, ja fos com a butlletins interns, com a seccions a la premsa general, o com a premsa esportiva pròpiament dita. La premsa d'informació general (Diario de Barcelona, Diario de Comercio, La Publicidad, Las Noticias, La Veu de Catalunya, La Vanguardia, La Tribuna, El Noticiero Universal, El Diluvio) ja s'ocupava sovint dels esports a les seves beceroles, però a mesura que aquests es popularitzaven apareixien, a més, les primeres publicacions esportives, específicament. En destacaren dues etapes: en la primera es crearen principalment butlletins, i en la segona, tot i la vinculació sovint de la premsa amb les entitats, el caràcter d'aquesta ja no és intern.

Així, a finals del segle xix i principis del segle xx destacaren les publicacions dedicades a l'excursionisme i al ciclisme, dos dels esports més populars de l'època, però també trobem dues publicacions cabdals dedicades a l'esport en general: Los Deportes (1897), famós perquè fou aquí on es publicà l'anunci de Joan Gamper anunciant la fundació del Futbol Club Barcelona; i El Mundo Deportivo (1906), aparegut primer com a setmanari i el 1929 com a diari, i que és la publicació esportiva més antiga que encara existeix a Espanya. Fou una època prolífica, tot i que moltes publicacions foren de curta vida.

Amb l'augment del temps de lleure, i per tant de la pràctica de l'esport i la seva diversificació, i el desenvolupament del periodisme de masses durant aquest període es posaren les bases per un gran impuls del periodisme esportiu català, el que col·laborà a l'adhesió de les classes populars a l'esport. En vigílies de l'establiment del campionat de Lliga de futbol havien estat, també, moltes les publicacions esportives, la majoria de vida efímera, a Catalunya. Així, entre 1914 i 1923 aparegueren a Catalunya 87 capçaleres esportives, de les quals 58 ho feren a Barcelona i 29 a la resta de Catalunya. I entre el 1924 i el 1931, trobem 80 publicacions esportives aparegudes a Catalunya (56 a la ciutat de Barcelona i 24 a la resta). Per damunt de totes cal destacar Xut!, nascuda el 1922 i desapareguda el 1936, de gran èxit amb Valentí Castanys al capdavant. D'entre les característiques remarcables de la premsa catalana durant aquest període en destacarem dues. D'una banda la consolidació del català com a llenguatge de la premsa esportiva catalana amb l'aparició de gran nombre de publicacions en la nostra llengua. D'altra banda, deixebles de la gran tasca feta pel Xut!, l'aparició de gran quantitat de publicacions satíric-esportives entre les quals destaquem Pa…nal! (1923), Faut (1924), Orsai (1924), La Barrila Deportiva (1924), Sidral Deportiu (1925), Safareig Deportiu (1925) i La Bimba (1926).

Ja en la postguerra la història de la premsa especialitzada a Catalunya recull innombrables noms ja desapareguts, com Vida Deportiva (1943), creada per Albert Maluquer i desapareguda quan augmentaren a dos el nombre de diaris esportius a Barcelona. El 24 de gener de 1945, apareix El Once, continuador de Xut!, però, que no resistí la mort del seu creador Valentí Castanys. La publicació més reeixida fou Dicen…, apareguda el 13 de setembre de 1952 capitanejat per Julià Mir, i que després d'uns inicis en els que semblava que no reeixiria va triomfar. Al principi fou un setmanari, fins que el 4 de febrer de 1965 esdevingué diari. Barcelona havia estat, gràcies a Dicen… la primera ciutat europea a tenir dos diaris esportius. El 1954, promoguda pel president del Barcelona, Francesc Miró-Sans, neix la revista Barça. Però, dissensions internes dins la revista, donaren lloc al seu desmembrament i l'aparició de R.B., quedant Barça directament sota la supervisió del club blau-grana.

Ja en democràcia, el 3 de novembre de 1979 va néixer el diari Sport, sota la direcció de Josep Maria Casanovas, amb gran èxit, moment en què convisqueren a Barcelona fins a tres diaris esportius (juntament amb Dicen… i El Mundo Deportivo). L'any 1986 aparegué Record i el 1987 L'Esportiu de Catalunya, però tingueren una vida efímera. El 2 de gener del 2002 neix El 9 Esportiu de Catalunya, primer diari esportiu íntegrament en català des de la República i el 2003 apareix El Crack 10, primer diari esportiu de distribució gratuïta. A més, la importància i interès que desperta l'esport en l'actualitat fa que els diaris d'informació general dediquin molta informació, així com suplements i edicions especials pel que fa a la temàtica esportiva. Entre els apareguts en democràcia a Catalunya podem destacar: Avui, El Periódico de Catalunya, El Observador (aquest ja desaparegut), El Punt o Ara.