Vés al contingut

Eulogio González Íscar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEulogio González Íscar
Imatge
Eulogio González Íscar el 1902 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1818 Modifica el valor a Wikidata
Pozaldez (província de Valladolid) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1897 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Governador Militar de Burgos
1885 – 1890
Senador al Senat espanyol
9 maig 1884 – desembre 1886
Circumscripció electoral: Valladolid
Senador al Senat espanyol
2 setembre 1881 – 9 maig 1884
Circumscripció electoral: Lleó
Ministre de Guerra
28 juny 1873 – 4 setembre 1873
← Nicolás EstévanezJosé Sánchez Bregua →
Capità general de València
22 juny 1872 – 31 juliol 1872
← Fernando del Pino y VillamilJuan Acosta Muñoz → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eulogio González Íscar (Pozaldez, 11 de març de 1818 - Valladolid, 17 de gener de 1897) va ser un militar i polític liberal espanyol, participant en les Guerres Carlistes i Ministre de la Guerra d'Espanya.

Biografia

[modifica]

De família modesta, va ingressar en el cos d'infanteria l'any 1836, a l'escola de graus de Valladolid. Al segon any va ser destinat al cos d'exèrcit del centre contra els carlistes. Va participar en diverses accions de guerra on va ser ferit i va ascendir pel seu heroisme.

Sempre va estar a favor de les tesis liberals, primer al costat del General Espartero i després com a membre actiu en els pronunciaments promoguts pel General Prim. Va intervenir en la Revolució de 1868, en la qual va ser ascendit al grau de brigadier.

Va ocupar diverses capitanies generals, Capità General de València, Granada i País Basc,[1] va ser nomenat Ministre de la Guerra pel govern republicà de Francesc Pi i Margall, cartera que va ocupar també amb Nicolás Salmerón. Nomenat Capità General de Castella la Vella el 6 de desembre de 1873, pel president del Govern de la República Emilio Castelar. Durant la restauració d'Alfons XII va ser detingut com a sospitós de conspiració republicana.

Va ser escollit senador en 1881 per Lleó, i en 1884 per Valladolid, sent ja tinent general.[2] En 1885 va ser nomenat governador militar de Burgos, on va romandre fins a 1890, any en què va acabar la seva carrera militar. Es va casar tres vegades i va tenir cinc fills, dels quals només li van sobreviure dos.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Nicolás Estévanez Murphy
Ministre de Guerra

1873
Succeït per:
José Sánchez Bregua