Eulitina

Eulitina
Eulitina de Schneeberg. Amplada de la foto = 2.5 mm
Fórmula química	Bi₄(SiO₄)₃
Epònim	Eu- i fusibility (en)
Localitat tipus	Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AD.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AD.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A.09
Dana	51.5.4.1
Heys	14.14.7
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,3Å;
Grup puntual	4 3m - hextetrahedral
Color	taronja,taronja marronós a vermell marronós, verd llima brillant, incolor
Exfoliació	imperfecte/regular en {110}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	adamantina, subadamantina, vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Densitat	6,1 a 6,6 g/cm³ (mesurada); 6,76 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1827
Símbol	Eul
Referències	[1]

L'eulitina és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1827 a Schneeberg, Saxònia, Alemanya i va ser anomenada per August Breithaupt a partir de la paraula grega εύλυτος (eulytos) que significa "fàcil de fondre".^[1]

L'eulitina és un nesosilicat de fórmula química Bi₄(SiO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en grans tetraèdrics de fins a 2 mm.^[2] La seva ratlla és blanca. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eulitina pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, tombarthita-(Y), huttonita i reidita.

L'eulitina ha estat trobada en menes hidrotermals riques en bismut.^[2]

Existeixen jaciments d'eulitina als següents països: Alemanya, Austràlia, Àustria, Canadà, Estats Units, França, Japó, Nepal, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Tajikistan i la Xina. Als territoris de parla catalana ha estat trobada únicament a les mines de Costabona, situades a la localitat de Prats de Molló i la Presta, una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.^[3]