Estratigrafia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.^[1]^[2]^[3]^[4]^[5]

Generalitats^[6]

Estratificació és la disposició en capes paral·leles de les roques sedimentàries.^[7]
Estrat és cadascuna de les capes de què consta una formació de roques estratificades.^[8]
Sostre de l'estrat és la seva superfície superior.^[9]
Base de l'estrat és la seva superfície inferior.
Seqüència estratigràfica és una successió d'estrats.
Sèrie estratigràfica és una successió d'estrats amb continuïtat en el temps i separada d'altres sèries per una discontinuïtat estratigràfica.
Buit estratigràfic és un període en el qual no es produeix estratificació.

Datació dels estrats

Relativa

Ordena els estrats i esdeveniments en una seqüència segons la seva antiguitat.

Es fonamenta en els principis bàsics de l'estratigrafia:

Principi de l'horitzontalitat original: els estrats es dipositen de forma horitzontal i romanen horitzontals si no actua cap força sobre aquests.
Principi de la continuïtat lateral: un estrat té la mateixa edat al llarg de tota la seva extensió.
Principi de la superposició: si sobre una seqüència estratigràfica no s'ha exercit cap força, l'estrat més antic se situa en la part inferior i el més modern, en la superior.
Principi de l'uniformisme: les lleis que regeixen els processos geològics han estat les mateixes en tota la història de la Terra.
Principi de l'actualisme: els processos geològics actuals són els mateixos que actuaven en el passat i produeixen els mateixos efectes que llavors.
Principi de la successió faunística o de la correlació: els estrats que es van dipositar en diferents èpoques geològiques contenen diferents fòssils. Exemple: els trilobits corresponen a l'era primària; els ammonits, a la secundària; i els nummulits, a la terciària.
Principi de la successió d'esdeveniments: qualsevol esdeveniment geològic és posterior a les roques i processos afectats per aquest.

Absoluta

Permet trobar l'edat d'un estrat o esdeveniment geològic determinat, pels mètodes:

Biològics: analitzen ritmes biològics que segueixen intervals regulars de temps en el seu desenvolupament (els anells dels arbres i les estries dels coralls).
Sedimentològics: analitzen els dipòsits de sediments que segueixen intervals regulars de temps. Exemple: les varves glacials són sediments en el fons dels llacs glacials. A l'hivern, es diposita un sediment prim i fosc; i a l'estiu, un de gruixut i clar. Així, cada parella de capes correspon a un any.
Radiomètrics: es basen en el període de semidesintegració dels elements radioactius; aquests transformen en aquest període la meitat de la seva massa en elements no radioactius. Així, conegut el període de semidesintegració d'un element radioactiu contingut en un estrat i el percentatge de l'element radioactiu que s'ha desintegrat, es pot datar l'estrat o l'esdeveniment.

Accidents en els talls estratigràfics

Inversió estratigràfica

Consisteix en la formació d'un plec inclinat fins a tal punt que, en alguna part del tall estratigràfic, els estrats més antics es troben disposats sobre els més moderns.

Discontinuïtat estratigràfica

És la separació entre dues sèries estratigràfiques, deguda a l'existència d'un buit estratigràfic. Hi ha diversos tipus:

Discordança angular: la sèrie antiga es troba plegada, de manera que forma un angle amb la sèrie moderna.^[10]
Discordança erosiva o disconformitat: la sèrie antiga es troba erosionada en la seva part superior, i sobre aquesta s'ha dipositat la sèrie moderna, amb la qual cosa les dues sèries estan separades per una superfície irregular.
Inconformitat: la sèrie estratigràfica està dipositada sobre un material no estratificat (roques metamòrfiques o ígnies).^[11]
Paraconformitat: la separació entre les dues sèries estratigràfiques és horitzontal i, per tant, no es distingeix de la separació normal entre dos estrats.^[12]

Referències

↑ Diccionario de ciencias de la tierra. Editorial Complutense, 2000, p. 308–. ISBN 978-84-89784-77-2.
↑ Jacques Rey; Simone Galeotti; Comité français de stratigraphie Stratigraphy: Terminology and Practice. Editions TECHNIP, 2008, p. 71–. ISBN 978-2-7108-0910-4.
↑ Gilles Merzeraud. Stratigraphie séquentielle: Principes et applications. De Boeck Supérieur, 28 agost 2018, p. 50–. ISBN 978-2-8073-2076-5.
↑ Hollis D. Hedberg. Guía estratigráfica internacional: guía para la clasificación, terminología y procedimientos estratigráficos. Reverte, 1980, p. 13–. ISBN 978-84-291-4604-2.
↑ American Commission on Stratigraphic Nomenclature. Código de nomenclature estratigrafía, 1961.
↑ Murphy, Michael A.Salvador, Amós. Guia estratigràfica internacional : versió abreujada / [L'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Reguant i Serra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans]. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 72–. ISBN 978-84-7283-567-2.
↑ Thomas Sopwith. Description of a Series of Elementary Geological Models: Illustrating the Nature of Stratification ... with Notes on the Construction of Large Geological Models. R.J. Mitchell & Sons, 1875.
↑ DCVB: Estrat.
↑ Salvador Galí i Medina. Diccionari de geologia. Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 642–. ISBN 978-84-412-2793-4.
↑ Asociación Geológica Argentina. Revista de la Asociación Geológica Argentina. Asociación Geológica Argentina, desembre 1999, p. 369–.
↑ CARENAS FERNANDEZ MARIA BEATRIZ; GINER ROBLES, JORGE LUIS; GONZALEZ YELAMOS, JAVIER Geología. Ediciones Paraninfo, S.A., 1 gener 2014, p. 354–. ISBN 978-84-9732-894-4.
↑ Moureau, M.; Brace, G. Comprehensive dictionary of petroleum science and technology:. Editions Technip, 1993, p. 321. ISBN 978-2-7108-0648-6.

Bibliografia recomanada

DABRIO GONZÁLEZ, C. J. i HERNANDO COSTA, S. (2003): Estratigrafía.
VERA TORRES, J. A. (1994): Estratigrafía. Principis i mètodes.

Vegeu també

Biostratigrafia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estratigrafia

[1] Diccionario de ciencias de la tierra. Editorial Complutense, 2000, p. 308–. ISBN 978-84-89784-77-2.

[ReyGaleotti2008-2] Jacques Rey; Simone Galeotti; Comité français de stratigraphie Stratigraphy: Terminology and Practice. Editions TECHNIP, 2008, p. 71–. ISBN 978-2-7108-0910-4.

[Merzeraud2018-3] Gilles Merzeraud. Stratigraphie séquentielle: Principes et applications. De Boeck Supérieur, 28 agost 2018, p. 50–. ISBN 978-2-8073-2076-5.

[Hedberg1980-4] Hollis D. Hedberg. Guía estratigráfica internacional: guía para la clasificación, terminología y procedimientos estratigráficos. Reverte, 1980, p. 13–. ISBN 978-84-291-4604-2.

[Nomenclature1961-5] American Commission on Stratigraphic Nomenclature. Código de nomenclature estratigrafía, 1961.

[Amós2001-6] Murphy, Michael A.Salvador, Amós. Guia estratigràfica internacional : versió abreujada / [L'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Reguant i Serra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans]. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 72–. ISBN 978-84-7283-567-2.

[Sopwith1875-7] Thomas Sopwith. Description of a Series of Elementary Geological Models: Illustrating the Nature of Stratification ... with Notes on the Construction of Large Geological Models. R.J. Mitchell & Sons, 1875.

[moll01-8] DCVB: Estrat.

[Medina1997-9] Salvador Galí i Medina. Diccionari de geologia. Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 642–. ISBN 978-84-412-2793-4.

[Argentina1999-10] Asociación Geológica Argentina. Revista de la Asociación Geológica Argentina. Asociación Geológica Argentina, desembre 1999, p. 369–.

[BEATRIZLUIS2014-11] CARENAS FERNANDEZ MARIA BEATRIZ; GINER ROBLES, JORGE LUIS; GONZALEZ YELAMOS, JAVIER Geología. Ediciones Paraninfo, S.A., 1 gener 2014, p. 354–. ISBN 978-84-9732-894-4.

[Moureau_Brace_1993_p._321-12] Moureau, M.; Brace, G. Comprehensive dictionary of petroleum science and technology:. Editions Technip, 1993, p. 321. ISBN 978-2-7108-0648-6.

[1]

Generalitats[6]