Enric Fajarnés Cardona
| Nom original | (es) Enrique Fajarnés Cardona  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1918 Eivissa (Balears) |
| Mort | 2003 (84/85 anys) Santa Eulària des Riu (Eivissa) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, novel·lista |
| Gènere | Poesia |
| Premis | |
Enric Fajarnés Cardona (castellà: Enrique Fajarnés Cardona) (Eivissa, 1918 - Santa Eulària des Riu, 2003) fou un escriptor eivissenc que escrigué en castellà.[1] És llicenciat en dret i va cursar estudis de Sociologia i Filosofia i Lletres. Acabada la guerra civil espanyola, va impartir classes de Literatura Espanyola a l'institut d'Eivissa. Ha escrit articles i contes estudiant la terra, el passat i la realitat insulars. Ha traduït al castellà poemes de Francesco Petrarca (Rimas en vida y muerte de Laura), Charles Baudelaire, Anthero de Quental, Friedrich von Schiller, Stéphane Mallarmé, José M. Heredia, Arthur Rimbaud, Rainer Maria Rilke i Franz Werfel i és conegut pels seus llibres de viatges. En català només ha publicat l'estudi Recull de dites i refranys d'Eivissa (2000) per patrocini de l'Institut d'Estudis Eivissencs. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull.[1]
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- Primer cancionero (1945)
- Los topos (1955)
- El puerto antiguo (1957)
- Dos poemas del mar pitiuso (1983)
Narració
[modifica]- Viaje a Ibiza (1958)
- La Ibiza de nuestro tiempo (1978)
- Lo que Ibiza me inspiró (1987)
- Las cenizas capullinas (2001)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». [Consulta: 28 octubre 2024].