Emanació freda
Les emanacions fredes són un bioma aquàtic del sòl del fons del mar on s'emeten sulfurs d'hidrogen, metà i altres hidrocarburs. Sovint hi viuen organismes endèmics. En reaccionar el metà amb l'aigua de mar es formen roques carbonatades i esculls i aquestes reaccions depenen de l'activitat de bacteris.
Comunitats quimiosintètiques
[modifica]En les emanacions fredeses formen comunitats quimiosintètiques que utilitzen una font de carboni e independent de la fotosíntesi. Els organismes que hi viuen es diuen extremòfils.
Hi ha organismes procariotes com Archaea i Bacteris que utilitzen la quimiosíntesi i altres de més complexos com Vesicomyidae i Siboglinidae (cucs tubulars) fant servir l'energia produïda pels més simples. Com intercanvi els microbis reben aliment de manera segura i abastable. Altres microbis formen zones catifes.
-
Lamellibrachia luymesi a 550 m de fondària al Golf de Mèxic. -
Capa bacteriana formada per Beggiatoa spp. a una emanació freda de Carolina del Sud. -
Cucs tubulars i altres animals a una emamació freda de Florida.
Distribució
[modifica]Les emanacions fredes van ser descobertes l'any 1983 per Dr. Charles Paull al Golf de Mèxic. Des d'aleshores se n'han trobat en altres parts del món incloen el canó de Monterey a Califòrnia, el Mar del Japó, la costa del Pacífic de Costa Rica la de l'Atlàntic a l'Àfrica, el mar a Alaska, i sota la capa de gel a l'Antàrtida.[1] La fondària més gran amb una emanació freda és a 7.326 m al mar del Japó.
Biologia
[modifica]
MacDonald et al. (1990) va descriure quatre comunitats generals que són dominades per cucs tubulars Vestimentifera (Lamellibrachia c.f. barhami i Escarpia spp.), musclos Mytilidae, Vesicomyidae (Vesicomya cordata i cloïsses Calyptogena ponderosa), i Lucinidae o Thyasiridae (Lucinoma sp. o Thyasira sp. Els bacteris es presenten a tots els llocs visitats fins ara. Moltes de les espècies del Golf de Mèxic eren desconegudes per la ciència.
Registre fòssils
[modifica]
Dipòsits d'emanacions fredes es troben especialment des del Mesozoic i Cenozoic on s'aprecien carbonats cristallins i abundants fòssils de mol·luscs i braquiopodes.
Referències
[modifica]Aquest artucle està basat en[2] and CC-BY-2.5 from the reference.[3]
- ↑ «Demise of Antarctic Ice Shelf Reveals New Life». National Science Foundation, 2007. [Consulta: 14 febrer 2008].
- ↑ Minerals Management Service Gulf of Mexico OCS Region (Novemeber 2006). "Gulf of Mexico OCS Oil and Gas Lease Sales: 2007-2012. Western Planning Area Sales 204, 207, 210, 215, and 218. Central Planning Area Sales 205, 206, 208, 213, 216, and 222. Draft Environmental Impact Statement. Volume I: Chapters 1-8 and Appendices". U.S. Department of the Interior, Minerals Management Service, Gulf of Mexico OCS Region, New Orleans. page 3-27 - 3-31 PDF Arxivat 2009-03-26 a Wayback Machine.
- ↑ Boetius A. (2005). "Microfauna–Macrofauna Interaction in the Seafloor: Lessons from the Tubeworm". PLoS Biology 3(3): e102. doi:10.1371/journal.pbio.0030102
Bibliografia
[modifica]Kaim, A., Jenkins, R., and Warén, A. 2008. Provannid and provannid-like gastropods from the Late Cretaceous cold seeps of Hokkaido (Japan) and the fossil record of the Provannidae (Gastropoda: Abyssochrysoidea). Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 154, Number 3, p. 421-436.
Enllaços externs
[modifica]