Vés al contingut

Dwight Yoakam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDwight Yoakam
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Pikeville (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal d'Ohio
Northland High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, guitarrista, actor de televisió, guionista, actor de cinema, músic, cantant, cantautor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
GènereCountry Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficReprise Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdwightyoakam.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0948267 Allocine: 18944 Allmovie: p78034 TMDB.org: 20309
Facebook: dwightyoakam X: DwightYoakam Instagram: dwightyoakam Youtube: UC4Ue06SGYbJ-_HSy585ki1A Spotify: 2sxmKe3CUrWnx7eoXMhOlW Musicbrainz: 0fb711af-c7ba-4bdc-b0b6-b8495fc0a590 Songkick: 299014 Discogs: 273410 Allmusic: mn0000791483 Deezer: 12152 Modifica el valor a Wikidata

Dwight Yoakam, nom amb què es coneix Dwight David Yoakam (Pikeville, Kentucky, 23 d'octubre de 1956) és un cantant, guitarrista i compositor de country, i actor estatunidenc. Va fer-se popular a mitjans de la dècada del 1980, i d'ençà ha gravat més de vint àlbums i recopilacions. Ha aconseguit tenir més de trenta senzills a les llistes Hot Country Songs de Billboard i ha venut més de 25 milions de discos. D'aquests, cinc han arribat a número 1 a Billboard, dotze han estat disc d'or i nou de platí, incloent el triple platí This Time. Guanyador de diversos premis i nominacions, destaquen un Grammy a la millor actuació masculina de country vocal ("Ain't That Lonely Yet", 1993) i un altre a la millor col·laboració de country amb vocals ("Same Old Train", 1998).[1]

Biografia

[modifica]

Dwight Yoakam és fill de Ruth Ann, una operadora de perforació, i David Yoakam, propietari d'una estació de gasolina.[2][3] Tot i que va néixer a Pikeville (Kentucky) es va criar a Columbus (Ohio), on es va graduar a la Northland High School el 1974. Durant els seus anys de secundària va participar en els programes de música i de teatre, on solien escollir-lo pels papers principals de les obres de teatre de l'escola. Ja fora de l'escola, Yoakam cantava i tocava la guitarra amb bandes locals de garatge.

Va assistir breument a la Universitat Estatal d'Ohio, però es va traslladar a Los Angeles el 1977 amb la intenció de convertir-se en un artista discogràfic.[4] El 7 de maig de 2005, la Universitat d'Ohio Valley de Parkersburg (Virgínia de l'Oest) va concedir-li un doctorat honoris causa.[5]

L'any 1992[6] va tenir una curta relació amb l'actriu Sharon Stone, qui, després de la ruptura, va dir d'ell que era "pitjor que un sandvitx de brutícia".[7][8] Entre els anys 1999 i 2001 també va tenir una relació sentimental amb l'actriu Jane Fonda.[9]

Estil i influències

[modifica]

Quan va començar la seva carrera, Nashville, considerada la capital mundial de la música country, estava orientada cap a la música pop "urban cowboy", i la marca de Yoakam de música honky-tonk moderna no es va considerar comercialitzable.

Com allà no aconseguia fer-se un camí, el 1977 es va traslladar a Los Angeles i va treballar per dur la seva pròpia marca de música honky-tonk o "hillbilly" (com ell l'anomenava) a la dècada del 1980. Escrivia totes les seves cançons i continuava actuant majoritàriament fora dels canals tradicionals de música country, i va fer molts espectacles en clubs de rock i punk rock a Los Angeles, tocant en formacions d'arrel rock o punk rock com The Blasters, Los Lobos i X. Això el va ajudar a diversificar el seu públic més enllà dels típics fans de la música country, i la seva autèntica revifada honky-tonk va apropar el públic de rock a la música country.[10][11]

El seu estil ha begut també de les fonts de l'americana, el cowpunk i el bluegrass, i s'ha distingit pel seu twang característic.[12][13][14]

Yoakam mai no ha deixat de retre homenatge a Buck Owens, la icona del Saló de la Fama de la Música Country, tant en la seva música gravada com en les seves actuacions en directe. Fins i tot li va dedicar el seu àlbum de debut, i altra vegada amb Buenas Noches from a Lonely Room (1988), retent homenatge a una de les seves més grans inspiracions i tornant-lo a posar sota els focus interpretant plegats "Streets of Bakersfield".[15]

Discografia

[modifica]
Dwight Yoakam en una actuació a San Diego el 2008.
Any Títol Discogràfica Notes
1986 Guitars, Cadillacs, Etc., Etc. Reprise Records àlbum d'estudi
1987 Hillbilly Deluxe Reprise Records àlbum d'estudi
1988 Buenas Noches from a Lonely Room Reprise Records àlbum d'estudi
1989 Just Lookin' for a Hit Reprise Records àlbum recopilatori
1990 If There Was a Way Reprise Records àlbum d'estudi
1993 This Time Reprise Records àlbum d'estudi
1995 Gone Reprise Records àlbum d'estudi
1995 Dwight Live Reprise Records àlbum recopilatori
1997 Under the Covers Reprise Records àlbum de versions
1997 Come On Christmas Reprise Records àlbum de Nadal
1998 A Long Way Home Reprise Records àlbum d'estudi
1999 Last Chance for a Thousand Years Reprise Records àlbum recopilatori
2000 dwightyoakamacoustic.net Reprise Records àlbum d'estudi
2000 Tomorrow's Sounds Today Reprise Records àlbum d'estudi
2001 South of Heaven, West of Hell Warner Bros. Nashville banda sonora
2002 Reprise Please Baby Reprise Records àlbum recopilatori
2003 Population Me Koch-Audium Records àlbum d'estudi
2003 In Others' Words Reprise Records àlbum de versions
2004 Dwight's Used Records Koch-Audium Records àlbum de versions
2004 The Very Best of Dwight Yoakam Rhino Records àlbum recopilatori
2005 Live From Austin TX New West Records àlbum recopilatori
2007 Dwight Sings Buck New West Records àlbum de versions
2005 Blame the Vain New West Records àlbum d'estudi
2012 3 Pears Warner Bros. Nashville àlbum d'estudi
2013 21st Century Hits: Best of 2000–2012 New West Records àlbum recopilatori
2015 Second Hand Heart Warner Bros. Nashville àlbum d'estudi
2016 Swimmin' Pools, Movie Stars Sugar Hill Records àlbum d'estudi

Filmografia

[modifica]
Any Títol Personatge Notes
1986 Hee Haw si mateix sèrie de TV; episodi "18.7"
1991 P.S. I Luv U Harlan Justice sèrie de TV; episodi "I'd Kill to Direct"
1992 Conspiració a Red Rock West (Red Rock West) conductor de camió pel·lícula
1993 Rhythm & Jam si mateix telefilm
1994 Roswell Mac Brazel telefilm
1995 The Little Death Bobby Lomax pel·lícula
1996 Don't Look Back Skipper telefilm
1996 L'altre costat de la vida (Sling Blade) Doyle Hargraves pel·lícula
1997 Painted Hero Virgil Kidder pel·lícula
1997 Ellen The Bag Boy sèrie de TV; episodi "The Puppy Episode - Part 2"
1998 King of the Hill Lane Pratley sèrie de TV; episodi "Nine Pretty Darn Angry Men"
1998 When Trumpets Fade George Rickman telefilm
1998 The Newton Boys Brentwood Glasscock pel·lícula
1999 The Minus Man Blair pel·lícula
2001 South of Heaven, West of Hell Valentine Casey pel·lícula
2002 L'habitació del pànic (Panic Room) Raoul pel·lícula
2002 Dinner for Five si mateix sèrie de TV; episodi "1.8"
2003 Hollywood: Departament d'homicidis (Hollywood Homicide) Leroy Wasley pel·lícula
2004 Three Way Herbert Claremont/Clarkson pel·lícula
2005 De boda en boda (Wedding Crashers) Mr. Kroeger pel·lícula
2005 The Three Burials of Melquiades Estrada Xèrif Belmont pel·lícula
2006 Bandidas Tyler Jackson pel·lícula
2006 Crank Doc Miles pel·lícula
2008 Two: Thirteen Sandy pel·lícula
2008 Com a casa, enlloc (Four Christmases) Pastor Phil pel·lícula
2009 Crank: High Voltage Doc Miles pel·lícula
2010 Dirty Girl Joseph pel·lícula
2010 The Last Rites of Ransom Pride Reverend Early Pride pel·lícula
2010 Bloodworth Boyd Bloodworth pel·lícula
2011-13 Wilfred Bruce sèrie de TV; 3 episodis
2013 To Appomattox George Meade sèrie de TV; 7 episodis
2014 Under the Dome Lyle Chumley sèrie de TV; 7 episodis
2015 90 Minutes in Heaven Jon pel·lícula
2016 Drunk History Jesse Benton sèrie de TV; episodi "Bar Fights"
2016 Goliath Wendell Corey sèrie de TV; 7 episodis
2017 Logan Lucky Warden Burns pel·lícula

Guardons

[modifica]
Dwight Yoakam en una imatge de 2009.

Premis

[modifica]
  • 1993: Grammy a la millor actuació masculina de country vocal per "Ain't That Lonely Yet"
  • 1998: Grammy a la millor col·laboració de country amb vocals per "Same Old Train"
  • 2013: Americana Music Award a l'artista de l'any[16]

Nominacions

[modifica]
Premis Grammy[1]
  • 1987: millor cançó country per "Guitars, Cadillacs"
  • 1987: millor actuació masculina vocal de country per "Guitars, Cadillacs"
  • 1988: millor actuació masculina vocal de country per Hillbilly Deluxe
  • 1989: millor col·laboració vocal de country per "Streets of Bakersfield" (amb Buck Owens)
  • 1989: millor actuació masculina vocal de country per Buenas Noches from a Lonely Room
  • 1990: millor col·laboració vocal de country per Sin City (amb k.d. lang)
  • 1991: millor actuació masculina vocal de country per "Turn It On, Turn It Up, Turn Me Loose"
  • 1994: millor col·laboració vocal de country per "Miner's Prayer" (amb Ralph Stanley)
  • 1995: millor actuació masculina vocal de country per "Pocket of a Clown"
  • 1996: millor àlbum de country per Dwight Live
  • 1996: millor actuació masculina vocal de country per "A Thousand Miles from Nowhere"
  • 1997: millor àlbum de country per Gone
  • 1997: millor actuació masculina vocal de country per "Nothing"
  • 1998: millor àlbum de country per Under the Covers
  • 2000: millor actuació masculina vocal de country per "Crazy Little Thing Called Love"
  • 2001: millor actuació masculina vocal de country per "A Thousand Miles from Nowhere"
Country Music Association Awards[17]
Altres

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Dwight Yoakam». Grammy Awards. [Consulta: 29 juliol 2019].
  2. Country Music Magazine, maig/juny de 1986
  3. «Country Music's Yoakam Comes 'Home' For Concert». Nl.newsbank.com. [Consulta: 15 abril 2015].
  4. The Encyclopedia of Country Music. Oxford Press Univ. Press, New York
  5. «COUNTRY DOC – DWIGHT YOAKAM GETS THE THIRD DEGREE ON HIS PH.D.» (en anglès). New York Post, 25-09-2005 [Consulta: 6 març 2018].
  6. Parker, Heidi «'I don't need a man to define me': Sharon Stone, 59, talks her roller-coaster love life after painful divorce from Phil Bronstein in 2004». Daily Mail, 03-03-2018 [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Lambert, Pam «Dwight Attitude». People, 26-04-1993 [Consulta: 28 juliol 2019].
  8. Pearlman, Cindy «SHARON STONE SHOOTS FROM HIP, ON SCREEN AND OFF». The Orlando Sentinel, 10-02-1995 [Consulta: 28 juliol 2019].
  9. Meseguer, Astrid «¿Qué fue de Bridget Fonda, la joven acosada por una psicópata en ‘Mujer blanca soltera busca...’?». La Vanguardia, 11-06-2018 [Consulta: 29 juliol 2019].
  10. Izquierdo, Eduardo «Operación rescate: “Guitars, cadillacs, etc., etc.”, de Dwight Yoakam». Efe Eme, 06-02-2016 [Consulta: 29 juliol 2019].
  11. Stephen Thomas Erlewine. «Dwight Yoakam». allmusic.com.
  12. Gold, Adam «Dwight Yoakam Rocks Nashville». Rolling Stone, 15-04-2013 [Consulta: 29 juliol 2019].
  13. Newman, Melinda «Hear Dwight Yoakam’s Serendipitous ‘Second Hand Heart’». Rolling Stone, 04-02-2015 [Consulta: 29 juliol 2019].
  14. «Dwight Yoakam to Release Bluegrass Album “Swimmin' Pools, Movie Stars”». Saving Country Music, 02-08-2016 [Consulta: 29 juliol 2019].
  15. Betts, Stephen L. «Flashback: Dwight Yoakam, Buck Owens Take ‘Streets of Bakersfield' to Number One». Rolling Stone, 15-10-2018 [Consulta: 29 juliol 2019].
  16. Pérez Báez, Carlos «Ganadores del 2013 Americana Music Awards. Emmylou Harris & Rodney Crowell y Shovels & Rope los triunfadores». Dirty rock, 19-09-2013 [Consulta: 29 juliol 2019].
  17. «Past Winners And Nominees». CMA Awards. [Consulta: 29 juliol 2019].

Enllaços externs

[modifica]