Disc de Festos

Disc de Festos

Tipus	tauleta d'argila i objecte arqueològic
Creació	1400 aC ↔ 1340 aC 1400 aC (<1301 aC) segle XVII aC 1700 aC ↔ 1100 aC 1850 aC ↔ 1600 aC
Data de descobriment o invenció	1908
Lloc de descobriment	palau de Festos
Material	argila
Mida	2,1 () × 16 () cm
Col·lecció	Museu Arqueològic de Càndia (municipi de Càndia)
Catalogació
Número d'inventari	ΑΕ 1358

El disc de Festos (o disc de Phaistos) és una curiosa troballa arqueològica de finals de l'edat del bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l'arqueòleg italià Luigi Pernier en l'excavació d'un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Agia Triada, al sud de Creta. El propòsit d'ús i el lloc on es va crear encara no han estat determinats, cosa que ha convertit aquest objecte en un dels més famosos misteris de l'arqueologia. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Càndia a Creta (Grècia). El disc és d'argila cuita al forn a alta temperatura.

Alguns arqueòlegs suposen que l'escriptura d'aquest disc és minoica, però no es tracta ni del lineal A ni del lineal B, sinó que correspondria als jeroglífics de Creta. Aproximadament, 10 signes del disc són similars a signes de l'escriptura lineal. Per aquesta raó, alguns especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la "teoria protoiònica", el disc seria l'obra d'un poble ciclàdic. La inscripció va ser realitzada mitjançant pressió amb "segells" jeroglífics pre-formats sobre argila tova, després cuita, en una seqüència espiral cap al centre del disc.

Està datat, o bé entre el 1850 aC i 1650 aC, basant-se en l'informe de Pernia, que indica que el disc va ser trobat en un context minoic mitjà inalterat,^[1] o bé després de 1400 aC, basant-se en una traducció errònia de l'informe de Pernia,^[2] o bé en la primera mitat del segle xiv aC,^[3]o bé en qualsevol moment de les èpoques minoiques mitjana i tardana.^[4]

El doctor Jerome M. Eisenberg, editor en cap de la revista Minerva, The International Review of Ancient Art & Archaeology, va publicar^[5][6] un article afirmant amb rotunditat que el disc és un frau. Segons Eisenberg, el disc va ser obra del seu suposat descobridor, Luigi Pernier.

Hi ha 61 "paraules", 31 al costat A i 30 al costat B, numerades respectivament d'A1 a A31 i de B1 a B30, de fora cap endins. La transcripció següent és una lectura seguint aquest ordre (amb els signes "cap emplomallat" al començament de les "paraules" i els signes de suprimir al final). La paraula més curta té dos símbols, i la més llarga en té set. Les marques o ratllades es transcriuen aquí com barres diagonals (/). La transcripció comença en la línia vertical de cinc punts, seguint una vegada per la vora del disc en el sentit de les agulles del rellotge (13 "paraules" en el costat A, 12 en e costat B) abans de continuar en espiral cap al centre (18 paraules més a cada costat). El signe final d'una paraula a la posició A8 està esborrat; Godart fa notar que podria semblar-se als signes 3 o 20. Evans va considerar el costat A com el frontal, però nous arguments tècnics, sorgits des d'aleshores inclinen a pensar que el costat frontal és el B.

El sentit de lectura és un tema de discussió entre els especialistes. La lectura de l'exterior cap a l'interior esmentada en el paràgraf anterior no és la més acceptada ni de bon tros.

Els signes de la transcripció que es mostra més avall apareixen orientats d'esquerra a dreta (o de dreta a esquerra, si es comença la lectura pel centre de l'espiral en comptes de la vora exterior), i el lector pot llegir-los seguint els signes de les figures humanes i animals (tal com es llegeixen els jeroglífics egipcis o els d'Anatòlia).

Costat A:

02-12-13-01-18/24-40-12 29-45-07/29-29-34 02-12-04-40-33 27-45-07-12 27-44-08 02 - 1918.06.12 -? 31-26-35 02-12-41-19-35 01-41-40-07 02-12-32-23-38/39-11

02-27-25-10-23-18 28-01/02-12-31-26/02-12-27-27-35-37-21 33-23 02-12-31-26/02 - 27-25-10-23-18 28-01/02-12-31-26/02-12-27-14-32-18-27 06-18-17-19 31-26-12 02-12 - 13-01 23-19-35/10-03-38 02-12-27-27-35-37-21 13-01 10-03-38

Costat B:

02-12-22-40-07 27-45-07-35 02-37-23-05/22-25-27 33-24-20-12 16-23-18-43/13-01-39 -33 15-07-13-01-18 22-37-42-25 07-24-40-35 02-26-36-40 27-25-38-01

29-24-24-20-35 16-14-18 29-33-01 06-35-32-39-33 02-09-27-01 29-36-07-08/29-08-13 29 -45-07/22-29-36-07-08/27-34-23-25 07-18-35 07-45-07/07-23-18-24 22-29-36-07-08/09-30-39-18-07 02-06-35-23-07 29-34-23-25 45-07/

El "cap emplomallat" (02) només està al començament de les paraules, seguit en 13 ocasions per l'"escut" (12, que en algunes ocasions està al final d'una paraula). Sis paraules apareixen dues vegades cadascuna: la seqüència de tres paraules 02-27-25-10-23-18 1928-2001/02-12-31-26 apareix dues vegades (A14-16, A20-22). En A19 apareix per tercera vegada 02-12-31-26. Unes altres quatre paraules apareixen dues vegades cadascuna, 02-12-27-27-35-37-21 (A17, A29), 1938.03.10 (A28, A31), 22-29-36-07-08/(B21, B26) i 29-45-07/(A3, B20).

(A1)	(A2)	(A3)	(A4)
(A5)	(A6)	(A7)	(A8) [.]
(A9)	(A10)	(A11)	(A12)
(A13)	(A14)	(A15)	(A16)
(A17)	(A18)	(A19)	(A20)
(A21)	(A22)	(A23)	(A24)
(A25)	(A26)	(A27)	(A28)
(A29)	(A30)	(A31)
(B1)	(B2)	(B3)	(B4)
(B5)	(B6)	(B7)	(B8)
(B9)	(B10)	(B11)	(B12)
(B13)	(B14)	(B15)	(B16)
(B17)	(B18)	(B19)	(B20)
(B21)	(B22)	(B23)	(B24)
(B25)	(B26)	(B27)	(B28)
(B29)	(B30)

S'estima que el disc va ser creat sobre l'any 1750 aC., fet que el convertiria en el primer document imprès de la història. En lloc d'estar gravat a mà com els escrits del sistema Lineal A o el sistema Lineal B de Creta, el disc va ser imprès sobre argila tova, mitjançant 45 segells amb relleu, i després va ser endurit coent-lo al forn. La fabricació d'aquests segells degué ser molt treballosa, per la qual cosa es dedueix que el posseïdor els va fer esmerçant gran quantitat de temps i esforç, per poder després realitzar gran quantitat de textos amb més rapidesa que si els feia a m��. Es podria dir que és un precursor dels diferents tipus d'impremta emprats a la Xina al cap de 2500 anys o a l'Europa medieval 3100 anys més tard.^[7]

• Balistier, Thomas. The Phaistos Disc - an account of its Unsolved mystery , Verlag Thomas Balistier, 2000.
• Chadwick, John. The Decipherment of Linear B , Cambridge University Press, 1958.
• Duhoux, Yves. Li disquet de phaestos , Leuven, 1977.
• Duhoux, Yves. How not to decipher the Phaistos Disc , American Journal of Archaeology, Vol 104, n ° 3 (2000), p. 597-600 (PDF 05/09 Mb Arxivat 2009-03-18 a Wayback Machine.).
• Evans, A. J., Scripta Minoa, the written documents of Minoan Crete, with special reference to the archives of Knossos , Classic Books (1909), ISBN 0-7426-4005-1.
• Faure, P. "Tourné disquet", l'enigma du disquet de Phaistos , Notre Histoire n ° 213, October 2003 (PDF 0,7 Mb^{[Enllaç no actiu]}).
• Godart, Louis. The Phaistos Disc - the enigma of an Aegean script , etin Publications, 1995.
• Kober, Alice: The Minoan Scripts: Facts and Theory. 1948, American Journal of Archaeology, Volume 52, pp. 82-103.
• Timm, Torsten. Der Disko von Phaistos - Fremdeinfluss oder kretisches Erbe? , BOD, 2005.
• Trauth, Michael: The Phaistos Disc and the Devil's Advocate. On the apories of an Ancient Topic of Research. 1990, Glottometrika 12, pp. 151-173.

• Aartun, Kjell, 'Der Disko von Phaistos; Die beschriftete Bronzeaxt; Die Inschrift der Taragona-tafel' a Die minoische Schrift: Sprache und Texte vol. 1. Wiesbaden: Harrassowitz (1992) ISBN 3-447-03273-1.
• Achterberg, Winfried; Best, Jan; Enzler, Kees; Rietveld, Lia; Woudhuizen, Fred, The Phaistos Disc: A Luwian Letter to Nestor , Publications of the Henry Frankfort Foundation vol XIII. Amsterdam: Dutch Archeological and Historical Society, 2004.
• Balistier, Thomas, The Phaistos Disc - an account of its Unsolved mystery , Verlag Thomas Balistier, 2000 (citat més amunt); descriu els intents de desxifrat de Aart i Ohlenroth.
• Faucounau, Jean, Le déchiffrement du Disque de Phaistos i Les Proto-Ioniens: histoire d'un peuple oubli , Paris: 1999 i 2001.
• Fischer, Steven R., Evidence for Hellenic Dialecte in the Phaistos Disk , Herbert Lang (1988), ISBN 3-261-03703-2.
• Gordon, F. G. Through Basque to Minoan: transliterations and translations of the Minoan tablets . London: Oxford University Press, 1931.
• Hausmann, Axel, Der Diskus von Phaistos. Ein Dokument aus Atlantis . BOD GmbH, 2002, ISBN 3-8311-4548-2.
• Hempl, George «The Solving of an Ancient Rodlel: Ionic Greek before Homer». Harper's Monthly Magazine, 122, 1-1911. pp. 187-198.
• Martin, Adam, Der Disko von Phaistos - Ein zweisprachiges Dokument geschrieben in einer frühgriechischen Alphabetschrift , Ludwig Auer Verlag (2000), ISBN 3-9807169-1-0.
• Massey, Kevin i Keith Mysteries of History Solved - interpretat com a dialecte grec, escrit en l'escriptura syllabic phaistosdisk/ph.html Arxivat 2004-11-20 a Wayback Machine.); Estats Units, 2003.
• Mosenkis, Iurii The Phaistos Disk és a Minoan Star Compass - interpretat com a brúixola grega, 2010.
• Ohlenroth, Derk, Das Abaton des lykäischen Zeus und der Hain der Elaios: Zum Disko von Phaistos und zur früh Griechische Schriftkultur , M. Niemeyer (1996), ISBN 3-484-80008-9.
• Polygiannakis, Ο Δισκος της Φαιστού Μιλάει Ελληνικά ( El disc de Festo parla en grec ). Atenes: Georgiadis, 2000.
• Pomerance, Leon, The Phaistos Disk: An Interpretation of Astronomical Symbols . Göteborg: Paul Astroms Forlag, 1976. Recensió del Sr H. Kelley en The Journal of Archeoastronomy (Vol II, número 3, estiu de 1979).
• Schwartz, Benjamin «The Phaistos disk». Journal of Near Eastern Studies, 18, 1959. pp. 105-112.
• Stawell, F. Mèlian «An Interpretation of the Phaistos Disk». The Burlington Magazine for Connoisseurs, 19, 4-1911. pp. 23-29; 32-38.28191104% 2919% 3A97% 3C23% 3AAIOTPD% 3E2.0.CO% 3B2-Q URL JSTOR.
• An "actions report" of a manager of the ancient Phaistos commercial center Arxivat 2014-01-15 a Wayback Machine..

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)