Del bell'idolo mio
Forma musical | obra de composició musical |
---|---|
Compositor | Georg Friedrich Händel |
Gènere | cantata |
Del bell'idolo mio (HWV 104) és un cantata escrita per Georg Friedrich Händel entre el 1707 i el 1709; en aquell temps estava a Roma al servei de la família Ruspoli com a mestre de capella. És una cantata profana dramàtica escrita per a soprano. Altres catàlegs de música de Händel referencien l'obra com a HG l,48 (no apareix, però, en el catàleg HHA).[1]
Context històric
[modifica]La factura del copista de la cantata per a Ruspoli té data del 31 d'agost de 1709; en canvi, no hi ha cap prova que demostri que Händel fos a Roma en aquell moment.[1] Hi ha alguns aspectes del manuscrit que relacionen la cantata amb d'altres obres que van ser escrites en la primavera del 1707.
Estructura
[modifica]La cantata descriu la recerca del cantant, quan viatja pel món dels morts per salvar l'ànima de la seva estimada Nice. L'obra és orquestrada per a soprano solista i clavicèmbal (amb algunes poques indicacions per al baix continu). La cantata conté tres aparellaments de recitatiu i ària. Una execució habitual de la cantata dura uns onze minuts.
La cantata consta de sis moviments:
Núm. | Tipus | Tonalitat | Mètrica | Temps | Compassos | Text |
---|---|---|---|---|---|---|
1 | Recitatiu | Si menor | 4/4 | 14 | Del bell'idolo mio
quest'e la fragil sua terrena salma. Per rintracciar quell'alma scenderò d'Acheronte al tenebroso lago; quell'adorato imago mi sarà cinosura in fra gl'abissi. Corri, corri a morir, misero amante, che la mortal sentenza io già la fluminai, e già la scrissi. | |
2 | Ària | Sol menor | 4/4 | Andante | 35 | Formidabil gondoliero, io ti bramo, approda alla riva.
Nel varcare il temuto sentiero un certo diletto mi nasce nel petto, che l'ama ravviva. |
3 | Recitatiu | 4/4 | 4 | Ma se non la rinvengo
là nello stigio regno, misero, oh! che farò? | ||
4 | Ària | Sol menor | 4/4 | Adagio | 22 | Piangerò, ma le mie lacrime
saran simboli di fè. Quando piange un'alma forte, sol nel regno della morte, si lusinga aver mercè. |
5 | Recitatiu | 4/4 | 6 | Frà quell'orride soglie,
tutto festante, si raggira il piede olocausto d'amor, e della fede. | ||
6 | Ària[2] | Si♭ major | 3/8 | 44 | Su rendetemi colei,
consolata un infelice, cari numi, amati dei, voglio Nice. Tanto tregua al duol interno! Dalle fiamme dell'inferno sorgerò nova fenice. Voglio Nice. |
El nombre de les compassos són els que apareixen en el manuscrit; no es tenen en compte les indicacions de repetició. Les dades s'han agafat del volum 50, de l'edició Händel-Gesellschaft.
Notes
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Del bell'idolo mio: Partitura lliure a l'IMSLP.