Vés al contingut

Curare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicCurare

Modifica el valor a Wikidata

Curare (paraula derivada del mot indígena urari que significa verí)[1] és el nom comú per a diversos verins d'origen vegetal utilitzats tradicionalment en les sagetes d'alguns pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Els tres tipus principals de curare són:

El tipus calebas és el més tòxic segons el valor LD50.

Història

[modifica]

El curare s'ha fet servir pels indígenes sud-americans per paralitzar els peixos. Se'ls dispara dards enverinats que els produeixen asfíxia i els músculs no es poden contraure. Donat que els components del curare són massa grans i amb alta càrrega per passar pel sistema digestiu per a ser absorbits per la sang, els indígenes podien menjar-se els peixos enverinats amb total seguretat. El 1596 Sir Walter Raleigh mencionà aquest verí.[2] El 1780, Felix Fontana descobrí que actuava en el moviment voluntari de la musculatura.[3] In 1800, Alexander von Humboldt donà la primera notícia de com es preparava el curare a l'Orinoco.[4]

Durant 1811-1812 Sir Benjamin Collins Brodie (1783-1862) experimentà amb el curare.[5] Va ser el primer a demostrar que el curare no matava l'animal i que aquest es recuperava si la respiració es mantenia artificialment. El 1825 Charles Waterton va descriure un experiment ja clàssic amb un ase enverinat amb curare i mantingut viu amb una traqueotomia.[6] El botànic Robert Hermann Schomburgk, identificà la liana del gènere Strychnos com una de les fonts del curare (Strychnos toxifera).[7]

George Harley (1829-1896) demostrà el 1850 que el curare era efectiu contra el tètanus i l'enverinament amb estricnina.[8][9] El 1914 Henry Hallett Dale (1875-1968) va descriure l'acció fisiològica de l'acetilcolina.[10] i anys després demostrà que l'acetilcolina és la responsable de la transmissió neuromuscular que podia ésser bloquejada pel curare.[11]

La tubocurarina és, entre els components del curare, la que té més aplicacions mèdiques.

Plantes font del curare

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. curare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia
  2. Carman J. A. Anaesthesia 1968, 23, 706.
  3. The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition.
  4. Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2, Humboldt, Alexander von
  5. Phil. Trans. 1811, 101, 194; 1812, 102, 205.
  6. «From Arrow Poison to Surgical Muscle Relaxant». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 20 agost 2009].
  7. Waterton and Wouralia. British Journal of Pharmacology (1999) 126, 1685–1689
  8. Paton A. Practitioner 1979, 223, 849
  9. George Harley
  10. Dale H. H. J. Pharmac. Exp. Ther. 1914, 6, 147.
  11. Dale H. H. Br. Med. J. 1934, 1, 835

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]