Carlotta Ferrari
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 gener 1830 Lodi (Itàlia) |
| Mort | 22 novembre 1907 (77 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, compositora, escriptora |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Giuseppina Strepponi i Alberto Mazzucato |
 
| |
Carlotta Ferrari (Lodi, Llombardia, 27 de gener de 1830 - Bolonya, Emília-Romanya, 22 de novembre de 1907) fou una compositora i poeta italiana.[1][2]
Formació
[modifica]Ferrari va estudiar piano i cant amb Giuseppe Strepponi i Angelo Panzini, després continuà la seva formació amb els professors Nava i Antonio Angeleri i fou deixebla de composició amb Alberto Mazzucato al Conservatori de Milà. Es graduà el 1850.[3][1]
Obra musical
[modifica]Els anys 1854 i 1856, respectivament, ja havia publicat amb l'editorial Ricordi una Salve Regina i una sèrie de sis melodies per a veu i piano. Després, no només va compondre obres de més envergadura, sinó que també va aconseguir representar-les diverses vegades, cosa que implicava dificultat en el cas d'una dona en el món musical del segle xix i encara més en el cas de la posada en escena d'una òpera.[3]
Adquirí gran reputació per les seves òperes Ugo (1857), Sofia (1866) i Eleonora d'Arorea (1871); a més, va compondre una Missa solemne, una cantata i un Rèquiem que li encarregà el govern de Torí per a l'aniversari de la mort del rei Carles Albert, alguns himnes i composicions de cambra per a veu i piano.[2][3]
Al 1875 es traslladà a la ciutat de Bolonya, on es va dedicar a l'ensenyament privat de música a la ciutat.[1]
Es conserva una Memoria documentata sulle mie opere musicali (dins del volum Versi e prose, III, Bologna 1879)[1]
Obra poètica
[modifica]Va publicar les seves primeres composicions a la Gazzetta di Lodi. Després van aparèixer a moltes altres revistes, com La Donna, Rivista Contemporanea, L'Istitutore, Letture família, o Aurora. El seu poema en deu cants Dante Alighieri, de 1867, li va valer el 1889 la presidència a Florència del comitè de dones pel sisè centenari de la mort de Beatrice Portinari.[1]
Com a poeta se li deu:
- Le prime poesie, Lodi (1853)
- Nuove liriche, Lodi (1857)
- Dante Aligheri, poema (1867)
- Versi e prosi, Bolonya (1878)
- Rime sculte, Bolonya (1891)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «FERRARI, Carlotta» (en italià). Dizionario Biografico Trecanni. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Ferrari, Carlotta (1837–1907)». Encyclopedia.com. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Camera, Marco Emilio. «Carlotta Ferrari poetessa e musicista». Amici della musica A. Schmid. [Consulta: novembre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Volum núm. 23, pàgs. 899-900 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4523-5).
