Buenaventura Abarzuza Ferrer
| |||
| Nom original | (es) Buenaventura de Abarzuza y Ferrer  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1843 l'Havana (Cuba) | ||
| Mort | 13 abril 1910 (66/67 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Isidro | ||
 Ministre d'Estat | |||
| 6 desembre 1902 – 20 juliol 1903 ← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro – Manuel Mariátegui y Vinyals → | |||
| Ministre d'Ultramar | |||
| 4 novembre 1894 – 23 març 1895 ← Manuel Becerra Bermúdez – Tomás Castellano y Villarroya → | |||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Alejandro García Pujol Circumscripció electoral: la Vila Joiosa | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 13 abril 1871 – 22 març 1873 – Josep Güell i Mercader → Circumscripció electoral: Reus | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 maig 1869 – 2 gener 1871 ← Nicolás María Rivero – Roque Barcia Martí → Circumscripció electoral: Alcoi | |||
| Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | diplomàtic, polític, escriptor | ||
| Partit | Partit Liberal Conservador | ||
| Gènere | Teatre | ||
Buenaventura Abarzuza Ferrer (castellà: Buenaventura de Abarzuza y Ferrer) (l'Havana, 1843 - Madrid, 13 d'abril de 1910) fou un polític espanyol, diputat durant el sexenni democràtic i ministre durant la restauració borbònica.[1]
Biografia
[modifica]De jove fou amic d'Emilio Castelar i professà el republicanisme. Va donar suport la revolució de 1868 i fou elegit diputat del Partit Democràtic pel districte d'Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1869.[1][2] Posteriorment fou elegit diputat del Partit Republicà Democràtic Federal pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872 i agost de 1872, i pel de la Vila Joiosa a les 1873.[1] El 1873 fou nomenat ambaixador de la Primera República Espanyola a Londres. Va col·laborar amb el diari La Democracia.[3]
Després de la restauració borbònica va formar part del directori del Partit Republicà Possibilista, amb el qual fou escollit senador per la província d'Osca el 1882-1883, el 1886, el 1893-1894, de 1896 a 1902 i senador vitalici des de 1903.[4][1] Va ser ministre d'Ultramar del 4 de novembre de 1894 a 23 de març de 1895, sota el govern de Práxedes Mateo Sagasta, i va promoure una sèrie de reformes administratives per tal d'atreure's als autonomistes cubans moderats.[1]
El 1898 va formar part d'una delegació enviada per a negociar el tractat de París, després de la guerra hispano-estatunidenca.[5] També va ser ministre d'estat de 6 de desembre de 1902 a 20 de juliol de 1903, sota el govern de Francisco Silvela.[3] També va estrenar una peça de teatre en vers, Una historia de amor, que no va tenir èxit.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «[https://web.archive.org/web/20090920100711/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005]» (en castellà). Arxivat de l'original el 20/9/2009. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «ABARZUZA FERRER BUENAVENTURA . 27. Elecciones 15.1.1869 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810–2005». Arxivat de l'original el 20 September 2009. [Consulta: 23 agost 2012].
- ↑ «SENADO». [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Chronology of Puerto Rico in the Spanish–American War». The world of 1898: The Spanish–American War. [Consulta: 23 agost 2012].
- ↑ «Buenaventura Abarzuza y Ferrer». Arxivat de l'original el 22 January 2013. [Consulta: 23 agost 2012].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Becerra Bermúdez |
Ministre d'Ultramar 1894 - 1895 |
Succeït per: Tomás Castellano y Villarroya |
| Precedit per: Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro |
Ministre d'Estat 1902 - 1903 |
Succeït per: Manuel Mariátegui y Vinyals |
.jpg)
