Vés al contingut

Botriògen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBotriògen

Botriògen (cristalls vermells), amb butlerita (colors taronjes) i copiapita (masses d'aspecte terrós), de la mina Santa Elena, Alcaparrosa, San Juan, Argentina
Fórmula químicaMgFe3+[OH (SO₄)₂]·7H₂O
EpònimBotrioide Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmuseu de la mina Falun Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.7.DC.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.04a Modifica el valor a Wikidata
Dana31.9.6.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lípetits cristalls prismàtics allargats, a vegades curts o estriats; radial, estalactític o reniforme
Colorvermell jacint
Exfoliació{010} perfecta, {110} bona
FracturaConcoidea, irregular
Tenacitattrencadís
Duresa2
Lluïssorvítria
Color de la ratllaocre groga
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,14 g/cm³
Pleocroismegroc, marró
Solubilitatsoluble en HCl, parcialment en agua bullint
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolByg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El botriògen és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descobert l'any 1815 a Falun (Suècia), sent anomenat així del grec botrus, penjoll, i guenao, engendrar, en al·lusió a l'aspecte que tenien els primers espècimens botrioides. Sinònims poc usats són: alcaparrosa groga, botrita, botryita, botryogenita, palacheïta o quetenita.

Característiques

[modifica]

És un hidroxisulfat pentahidratat de ferro i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic prismàtic i típicament es troba en masses botrioides o reniformes de color groc a vermell brillant, o en cristalls prismàtics radiats. El seu pes específic és de 2 a 2,1 i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el botriògen pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, zincobotriògen, chaidamuita i guildita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma com a mineral secundari, que pot trobar-se en gran abundància, per alteració a partir de la pirita, especialment en climes àrids. Sol trobar-se associat a altres minerals com: copiapita, amarantita, hohmannita, coquimbita, voltaita, pickeringita, epsomita, guix o calcantita.

Referències

[modifica]
  1. «Botryogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].