Bora (llengua)

Bora
Meamuyna
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	2.400 (2000 )
Autòcton de	Departament de l'Amazones, Caquetá, Putumayo i Departament de Loreto
Estat	Colòmbia i Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües bora–witoto; Llengües bora
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	boa
Glottolog	bora1263
Ethnologue	boa
UNESCO	736
IETF	boa
Endangered languages	1854

El bora és una llengua indígena d'Amèrica del Sud que es parla a la regió occidental de la selva amazònica pels bora. El bora és una llengua tonal que, a part del ticuna, és un tret únic a la regió.

La majoria dels seus parlants resideixen al Perú i a Colòmbia. Al voltant de 2.328 parlants bora viuen a les zones del nord-est dels rius Yaguasyacu, Putumayo i Ampiyacu del Perú. També hi ha uns 500 parlants de Bora a Colòmbia al departament de Putumayo. Els parlants peruans tenen una taxa d’alfabetització del 10 al 30% i una taxa d’alfabetització del 25 al 50% en la seva segona llengua castellana.^[1]

Els primers investigadors lingüístics van pensar que el bora estava relacionat amb la llengua huitoto (witoto), però hi ha molt poca similitud entre les dues. La confusió va ser molt probable a causa del freqüent matrimoni entre les tribus i el dialecte ocaina del witoto que té moltes paraules bora.

Dialectes

El miraña, un dialecte del bora, és parlat al llarg del riu Caquetá-Japurá que frueix entre Colòmbia i Brasil, en unes poques viles. El bor pròpiament dit té un 94% d'intel·ligibilitat mútua amb el miraña. Un altre dialecte, el murnane, que té aproximadament un 50% de comprensibilitat amb Bora i Miraña, es parla al llarg dels afluents del riu Caquetá al centre de Colòmbia.

Loukotka (1968) esmena els següents dialectes del bora:^[2]

Bora (Boro) - al riu Cahuinari i a una colònia a la vila de Méria al riu Igara Paraná
Imihitä (Emejeite) - parlada al riu Jacaré
Fa:ai - parlat a la Sierra Futahy a la mateixa regió (poc certificat, només unes poques paraules)

Gramàtica

El bora conté 350 classificadors, el més conegut de totes les llengües fins ara.^[3]^[4]

Ortografia

La forma escrita de bora va ser desenvolupada pels traductors bíblics de John Wycliffe, Wesley i Eva Thiesen, amb l'ajut dels nadius del poble de Brillo Nuevo, al riu Yaguasyacu. La filla de Wesley i Eva Thiesen, Ruth, també és la primera no nativa enregistrada que aprèn l'idioma. En primer lloc, es va desenvolupar el llibre escolar Bora to Spanish. Després es va traduir la Bíblia del Nou Testament. Finalment, es va desenvolupar un diccionari complet i un llibre de gramàtica per documentar i preservar les regles gramaticals de la llengua. Això ha facilitat des de llavors més llibres de text perquè els parlants puguin ensenyar-se a llegir i escriure en la seva llengua, rescatant-lo de l'extinció a causa de la prevalença del castellà i del portuguès a les regions on es parla.^[5] y una gramática^[6]

Fonologia

Vocals
	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i iː	ɨ ɨː	ɯ ɯː
Semitancada			o oː
Mitjana	ɛ ɛː
Oberta		a aː

Totes les vocals tenen formes llargues. El bora demostra una longitud vocal contrastiva.
/ɛː/ abans /iː/ se sent com [æː].
/i se sent en forma abreujada com [ɪ].^[7]

Consonants
		Bilabial		Alveolar		Postalveolar	Palatal	Velar			Glotal
		plana	pal.	plana	pal.	Postalveolar	Palatal	plana	pal.	labial	plana	pal.
Oclusiva	plana	p	pʲ	t	tʲ			k	kʲ	k͡p ~ kʷ	ʔ	ʔʲ
Oclusiva	aspirada	pʰ	pʲʰ	tʰ	tʲʰ			kʰ	kʲʰ
Africada	plana			t͡s	t͡sʲ ~ t͡ʃ
Africada	aspirada			t͡sʰ	t͡sʲʰ ~ t͡ʃʰ
Fricativa		β	βʲ					(x)			h	hʲ
Nasal		m	mʲ	n			ɲ
Aproximant							j
Bategant				ɾ	(ɾʲ)

/h/ pot tenir un al·lòfon de [x].
/j/ també s'escolta com [ɾʲ].

Referències

↑ Landaburu, J. (2004-2005). Las lenguas indígenas de Colombia. Amerindia (29/30), 3-22.
↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 21 juliol 2021].
↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 21 juliol 2021].
↑ Wesley Thiesen y Eva Thiesen, compiladores del diccionario. «Diccionario bora-castellano, castellano-bora 2da edición 2008. Serie lingüística peruana n°46. Instituto lingüístico de verano».
↑ Wesley Thiesen. «Gramática del Bora 2da edición 2008. Serie lingüística peruana n° 36. Instituto lingüístico de verano y Ministerio de Educación del Perú». Instituto lingüístico de verano sil.org. Arxivat de l'original el 2018-08-06. [Consulta: 21 juliol 2021].
↑ Thiesen, Wesley; Weber, David. A Grammar of Bora with Special Attention to Tone. SIL International, 2012.

Bibliografia

Adelaar, Willem F.H. with Pieter C. Muysken. (2004) The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press.

[1] Landaburu, J. (2004-2005). Las lenguas indígenas de Colombia. Amerindia (29/30), 3-22.

[Loukotka-2] Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.

[3] «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 21 juliol 2021].

[4] «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 21 juliol 2021].

[5] Wesley Thiesen y Eva Thiesen, compiladores del diccionario. «Diccionario bora-castellano, castellano-bora 2da edición 2008. Serie lingüística peruana n°46. Instituto lingüístico de verano».

[6] Wesley Thiesen. «Gramática del Bora 2da edición 2008. Serie lingüística peruana n° 36. Instituto lingüístico de verano y Ministerio de Educación del Perú». Instituto lingüístico de verano sil.org. Arxivat de l'original el 2018-08-06. [Consulta: 21 juliol 2021].

[7] Thiesen, Wesley; Weber, David. A Grammar of Bora with Special Attention to Tone. SIL International, 2012.

[1]