Associació estel·lar

Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars. Les associacions estel·lars van ser descobertes per l'astrofísic Víktor Ambartsumian el 1947.^[1]

Les associacions estel·lars estan destinades a separar-se en un temps astronòmic relativament breu, de l'ordre d'uns pocs milions d'anys. Això significa que les associacions observables actualment estan formades per estrelles de recent formació, d'alguns milions d'anys com a màxim.^[2]

• Associació estel·lar de l'Ossa Major, formada per les principals estrelles de l'Ossa Major, excepte Dubhe i Benetnasch.
• Associació local (o associació de les Plèiades)
• Supercúmul de les Híades
• El supercúmul IC 2391
• Associació estel·lar de Beta Pictoris
• Associació estel·lar de Càstor
• Associació estel·lar d'AB Doradus
• Associació estel·lar de Zeta Herculis

• Associació OB, és el tipus d'associació més coneguda i es caracteritza per la presència d'estrelles de tipus espectral O i B. Es pensa que es formen a partir d'un petit volum en l'interior d'un núvol molecular gegant. Algunes d'elles poden començar com estrelles Herbig Ae/Be. Una vegada que el gas i la pols desapareixen, les estrelles romanents es deslliguen i comencen a vagar lliurement. Com la vida de les estrelles tipus O és molt curta, aquestes associacions poden tenir una edat d'uns pocs milions d'anys com a màxim. Les més grans són conegudes com a Associacions OB de Gran Escala-(SOBA, acrònim de Scaled OB Association en anglès)-. El prototip és l'associada a la regió HII NGC 604 a la Galàxia del Triangle

• Associacions T, formades per joves estrelles del tipus T Tauri. Aquestes associacions normalment es troben prop del núvol molecular a partir del qual es van formar.

• Associacions R, formades per estrelles que il·luminen una nebulosa de reflexió.