Aragonita

Aragonita
Fórmula química	CaCO₃
Epònim	Molina de Aragón i Aragó
Localitat tipus	riu Gallo, Molina de Aragón, Guadalajara, Castella - la Manxa, Espanya
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.04
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	pseudohexagonal, cristalls prismàtics, acicular, columnar, globular, reniforme, pisolític, coral·loide, estalactític, bandejat
Estructura cristal·lina	a = 4.95 Å, b = 7.96 Å, c = 5.74 Å; Z = 4
Grup puntual	ròmbic (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blanc, groc clar, groguenc, gris, rosat, violeta, vermell, taronja, blavós, verd
Macles	polisintètiques parel·leles a {100}, cíclicament {110}
Exfoliació	distinta {010}, imperfecta {110} i {011}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, mat, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida a transparent
Gravetat específica	2,95
Densitat	2,95
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.529 - 1.530 nβ = 1.680 - 1.682 nγ = 1.685 - 1.686
Birefringència	δ = 0,156
Angle 2V	18°
Fluorescència	rosa pàl·lid, groc, blanc o blavós
Fosforescència	verdós o blanc (LW UV); groguenc (SW UV)
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1797
Símbol	Arg
Referències	[1][2]

L'aragonita és un mineral de la classe dels carbonats, una de les formes cristal·lines del carbonat de calci (CaCO₃) més comunes, juntament amb la calcita.

L'aragonita s'assembla molt a la calcita, però és més soluble en aigua; és per això que tendeix a transformar-se en calcita al llarg dels anys. L'aragonita també pertany a una sèrie isomorfa, això és, un grup de minerals que pertanyen a la mateixa classe i presenten la mateixa estructura cristal·lina, però la composició de la qual és diferent. És el membre principal del grup de l'aragonita, al qual dona nom. És el segon polimorf més comú de carbonat de calci natural (després de la calcita).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aragonita pertany a «05.AB: carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M²⁺)» juntament amb els minerals següents: calcita, gaspeïta, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaïta, benstonita i juangodoyita.

L'aragonita es forma a partir d'aigües termals o guèisers, és a dir, aigües filtrades que han entrat en contacte amb roques molt calentes situades a gran profunditat i que han tornat a emergir a la superfície. Aquestes aigües incorporen ions dels minerals de les roques que troben al seu pas, entre aquests, el calci. A mesura que les aigües termals s'evaporen, el calci que contenen precipita i, quan entra en contacte amb l'aire, es combina amb l'oxigen i el diòxid de carboni formant els cristalls de l'aragonita.

L'aragonita pot trobar-se formant estalactites en coves. També pot localitzar-se en roques metamòrfiques o en roques sedimentàries dels fons oceànics, així com en els esquelets de molts organismes marins vius, com els mol·luscs o els coralls, o recentment fossilitzats. A més, és comuna en zones oxidades de jaciments metàl·lics.

Els jaciments d'aragonita més importants es troben a l'estat espanyol, entre els quals destaquen el de la localitat de Luzón (Guadalajara), i els de Minglanilla, a Conca, on es troba en una gran varietat de colors. Poden trobar-se cristalls pseudohexagonals a Itàlia i Sicília, agregats en pinya al Marroc i varietats estalactítiques i coral·loides a Arizona, Chihuahua (Mèxic), França (de color blau), Àustria i Itàlia.

A Eslovàquia, hi ha una cova sencera formada d'aragonita, anomenada Ochtinská. Aquesta cova està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i és una de les tres coves d'aragonita que s'han descobert en el món fins al moment.

Als Països Catalans, els jaciments més importants són a Bolbait (Canal de Navarrès), Cirat (Alt Millars), Mura (Bages), Sogorb i Soneixa (Alt Palancià) i Villargordo del Cabriol (Plana d'Utiel).

El nom aragonita el va proposar el mineralogista Abraham Gottlob Werner, que l'any 1788 va definir l'espècie mineral a partir d'uns exemplars procedents de Molina de Aragón, a Guadalajara, que ell va atribuir erròniament a Aragó. Els miners l'anomenaven flor de ferro perquè era freqüent trobar-ne als dipòsits d'aquest metall.

El grup de l'aragonita està compost per quatre carbonats ortoròmbics: l'aragonita, la cerussita, l'estroncianita i la witherita.^[3]

• Aragonita Satin Spar és el nom d'una varietat fibrosa d'aragonita emprada com a gemma, trobada a Crystal Lake Cave, Iowa, Estats Units.^[4]
• Flos ferri, literalment 'flor de ferro', també coneguda com a aragonita coral·loide, és una varietat estalactítica originària de Styrian Erzberg, Estíria, Àustria.^[5]
• Mossottita, o estronciaragonita, és una varietat que conté estronci, amb fórmula (Ca,Sr)CO₃.^[6]
• Nicholsonita, o zincaragonita, és una varietat rica en zinc, originària de la mina Wolftone, Leadville, Colorado, Estats Units, i que també ha sigut localitzada al Tsumeb, Namíbia.^[7]
• Tarnowitzite, o aragonita plúmbica, és una varietat que conté plom. Va ser anomenada així el 1841 per August Breithaupt, per la seva localitat tipus: Tarnowskie Góry, Alta Silèsia, Polònia.^[8][9]

• Ikaïta.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)