Antonio Martí Alanis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1931  Alcover (Alt Camp) |
| Mort | 28 gener 2007 (75 anys) London (Canadà) |
| Activitat | |
| Ocupació | acadèmic |
| Ocupador | Universitat d'Ontario Occidental |
| Premis | |
| |
Antonio Martí Alanis (Alcover, 21 de setembre de 1931 - London (Ontario), 28 de gener de 2007), catedràtic i especialista en literatura espanyola, fou un dels professors[1] més destacats del Departament de Llengua i Literatura Modernes de la Universitat de Western Ontario entre els anys 1966 i 2000, data en la qual es va jubilar. Home eminentment polifacètic i amant de la natura, va ser pare d'Alex i Daniel i germà del que va ser bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Martí Alanis, amb el qual va poder compartir riques i llargues experiències, a causa dels seus recessos andorrans. La seva carrera professional va destacar per la consecució, el 1972, del Premi Nacional de Literatura «Menéndez Pelayo» gràcies a la seva tesi doctoral, titulada «La preceptiva retòrica espanyola en el Segle d'Or».[2]
Referències
[modifica]- ↑ Pete Vega, Xavier «El alcoverense que llevó ‘El Quijote’ a Canadá» (en castellà). Diari de Tarragona, 30-05-2017.
- ↑ «castellà Premio Nacional de Literatura "Menendez Pelayo" (1955-1972) - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2017].