Antoni Puigvert i Gorro

Antoni Puigvert i Gorro

Placa als jardins anomenats en honor seu, a la confluència dels carrers Còrsega i Sicília, a Barcelona
Biografia
Naixement	26 abril 1905 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)
Mort	17 maig 1990 (85 anys) Barcelona
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Lleida Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	uròleg, professor d'universitat, polític, metge
Ocupador	Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya
Membre de	Reial Acadèmia Europea de Doctors Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Orde d'Isabel la Catòlica
Família
Cònjuge	Elena Salvador de Puigvert
Premis
(1986)  Creu de Sant Jordi (1972)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1965)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1953)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat  Cavaller de la Legió d'Honor

Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, 26 d'abril de 1905 - Barcelona, 17 de maig de 1990) fou un uròleg i polític català.

El seu pare Salvador Puigvert i Jové era un metge originari de Seròs (Segrià), la seva mare Victòria Gorro i Mercè.^[1] Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Serés i Ibars, i el 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà un Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué o sonda tutor de Puigverd, la bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que va mantenir bones relacions amb el règim franquista,^{[cal citació]} a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per Esquerra Republicana. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i també ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, el nomenament de Cavaller de la Legió d'Honor (França), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus dels Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.^[2]

• Atlas de Urología (1933 i 1986).
• Endoscopia urinaria (1942), premi Rubio de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
• Tratado de urología clínica (1944).
• Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958).
• Tratado de operatoria urológica (1981).
• Semiología medular del riñón. Estudio clínico y radiográfico (1981).

• Dr. Antoni Puigvert i Gorro - Galeria de Metges Catalans del COMB