Vés al contingut

Alfredo Martínez y García-Argüelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfredo Martínez y García-Argüelles
Biografia
Naixement(es) Alfredo Martínez García-Argüelles Modifica el valor a Wikidata
1877 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
5 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
- →
CircumscripcióPravia
  Diputat al Corts de la República
28 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936
CircumscripcióOviedo
  Ministre de Sanitat i Justícia
29 d'octubre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
PartitPartit Republicà Liberal Demòcrata
Llista
Ministre
14 desembre 1935 – 30 desembre 1935
Diputat a les Corts republicanes

29 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Oviedo
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Martínez y García-Argüelles (Oviedo, 1877 -24 de març de 1936) fou un metge asturià, diputat del Partit Republicà Liberal Demòcrata, membre del Congrés dels Diputats d'Espanya pel Districte de Pravia durant l'última legislatura de la Restauració borbònica, des del 12 de juny de 1923 fins al 19 de setembre de 1923.[1]

Biografia

[modifica]

Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Valladolid i fins a 1903 va treballar com a metge de l'Hospital de la Hullera Espanyola. Aleshores fou membre del Cos Mèdic de la Beneficència Municipal d'Oviedo, amb destinació a Trubia. Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Asturiana, i el seu primer president.[2] Com a cap de la beneficència i del laboratori municipal va deixar escrites les Memorias que porten per títol Anafilaxis y Aplicación de la Bacteriologia a la Higiene de las poblaciones.

El 1911 la Junta d'Ampliació d'Estudis el va becar per fer estudia a Alemanya i França, cosa que li va permetre treballar a l'Institut Pasteur de París. El 1917 es va doctorar en Medicina. També era nebot polític de l'escriptor Leopoldo Alas, al que va atendre diagnosticant-li la mortal malaltia de la qual va morir.

Com a polític va formar en les files del Partido Reformista, per la seva amistat i identificació amb Melquiades Álvarez. Va ser cap polític d'aquest partit a Astúries. Va ser diputat a Corts pel districte de Pravia, des de 1919 fins a 1923, i després per la província d'Oviedo.[3] Després de la proclamació de la Segona República Espanyola tornaria a obtenir aquest escó en les eleccions de 1933 com a representant del Partit Republicà Liberal Demòcrata per Astúries, en la coalició que el seu partit va formar amb el d'Acció Popular, sent nomenat vicepresident de la Cambra.[4]

Fou Ministre de Treball, Justícia i Sanitat, nomenat el 14 de desembre de 1935 i cessat el 30 de desembre del mateix any, en el govern que va presidir Manuel Portela Valladares, en representació del Partido Reformista, però la situació política era llavors tan tibant que el govern no va durar gaire.[5]

Assassinat

[modifica]

En la nit del diumenge 22 de març de 1936, quan Alfredo Martínez es disposava a entrar al seu xalet del carrer Ramiro I, d'Oviedo, va ser agredit a tirs per uns pistolers i, a conseqüència de les ferides, va morir en la matinada del dia 25.[6]

Referències

[modifica]
  1. Congrés dels Diputats: Índex Històric de Diputats 1810-1977 Consultat el 30 de maig de 2011.
  2. Alfredo Martínez a Enciclopedia de Oviedo
  3. Eleccions 29.4.1923 Consultat el 30 de maig de 2011.
  4. Eleccions 19.11.1933 Consultat el 30 de maig de 2011.
  5. Gaseta de Madrid del 15/12/1935 i Gaseta de Madrid del 31/12/1935
  6. Obituari al diari ABC, 25 de març de 1936

Bibliografia

[modifica]