Alfons de Requesens i Fenollet

Alfons de Requesens i Fenollet
Biografia
Naixement	1570 ; Cervera (Segarra)
Mort	8 abril 1639 (68/69 anys); Saragossa (Espanya)
Bisbe de Vic
	18 gener 1639 – 8 abril 1639 ; ← Gaspar Gil y Miravete de Blancas – Ramon de Sentmenat i de Lanuza → ; Diòcesi: bisbat de Vic
Bisbe de Barbastre
	11 agost 1625 – 8 abril 1639 ; ← Pedro Apaolaza Ramírez – Bernardo Lacabra → ; Diòcesi: bisbat de Barbastre
Bisbe auxiliar de Toledo
	1621 – 11 agost 1625 ; Diòcesi: arquebisbat de Toledo
Bisbe titular
	30 agost 1610 – 11 agost 1625 ; Diòcesi: Rosan
Bisbe auxiliar
	; Diòcesi: bisbat de Passau, arquebisbat de Viena
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, diplomàtic
Orde religiós	Orde de Frares Menors
Consagració	Franz Seraph von Dietrichstein

Alfons de Requesens i Fenollet (Cervera, ca. 1570-Saragossa, 8 d'abril de 1639) va ser un religiós català, bisbe de Barbastre (1625-1639) i electe com a bisbe de Vic el 1639, sense arribar a prendre possessió.

Nascut a Cervera vers 1570.^[1] Va ser frare franciscà, un dels més destacats segons Sainz de Baranda. Va ser lector d'Arts i Teologia i va assolir els primers càrrecs de la província.^[1]^[2] El 1621 era bisbe de Rosan, seu titular de Dalmàcia, i bisbe auxiliar de Toledo.^[3]

Va ser bisbe de Barbastre entre 1625 i 1639.^[1] Poc després de la seva arribada, va hostatjar al rei Felip IV de Castella, que celebrava corts a Barbastre, al Palau Episcopal. El 1626 va reunir sínode diocesà i manà imprimir les seves constitucions, juntament amb les dels seus antecessors.^[2] Molt devot de la Mare de Déu del Pueyo, va fer gravar la seva aparició al seu escut d'armes i va finançar personalment la construcció de la capella major del santuari.^[4] També va consagrar la primera pedra el convent de la Mercè de Barbastre el 18 de juny de 1632.^[5]

Fou preconitzat al bisbat de Vic, però va morir el 8 d'abril de 1639 a Saragossa mentre es dirigia al seu nou destí. Va ser enterrat en aquesta ciutat, a la basílica del Pilar.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Requesens Fenollet, Alfons de (ca.1570-1639)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles (PARES). Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 25 juliol 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 Sainz de Baranda, Pedro. España Sagrada (en castellà). vol. 86. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1862, p. 62-63.
↑ Fernández Collado, Ángel. Obispos de la provincia de Toledo (1500-2000) (en castellà). Toledo: Estudio Teológico de San Ildefonso, 2000, p. 191.
↑ Fernández-Xesta y Vázquez, Ernesto «Los Zaporta de Barbastro». Emblemata, vol. 8, 2002, pàg. 117-118. ISSN: 1137-1056.
↑ Ribera, Manuel Mariano. Centvria primera del Real, y Militar Instituto de la inclita religion de Nuestra Señora de la Merced Redempcion de Cautivos (en castellà). vol. 1. Barcelona: Pablo Campins, 1726, p. 575.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Requesens Fenollet, Alfons de (ca.1570-1639)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles (PARES). Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 25 juliol 2022].

[:1-2] 2,0 ^2,1 Sainz de Baranda, Pedro. España Sagrada (en castellà). vol. 86. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1862, p. 62-63.

[3] Fernández Collado, Ángel. Obispos de la provincia de Toledo (1500-2000) (en castellà). Toledo: Estudio Teológico de San Ildefonso, 2000, p. 191.

[4] Fernández-Xesta y Vázquez, Ernesto «Los Zaporta de Barbastro». Emblemata, vol. 8, 2002, pàg. 117-118. ISSN: 1137-1056.

[5] Ribera, Manuel Mariano. Centvria primera del Real, y Militar Instituto de la inclita religion de Nuestra Señora de la Merced Redempcion de Cautivos (en castellà). vol. 1. Barcelona: Pablo Campins, 1726, p. 575.

[1]