Alfabet armeni

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Alfabet armeni

Tipus	alfabet, sistema d'escriptura construït i alfabet bicameral
Llengües	armeni
Creador	Mesrop Maixtotx
Creació	dècada del 400
Origen	Armènia
Basat en	alfabet grec
ISO 15924	Armn  (230 )
Direcció del text	d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+0530-058F i U+FB13-FB17
Mapa de distribució

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrop Maixtotx. Des del segle xix, l'armeni clàssic va ser la llengua literària. Des de llavors, l'alfabet armeni és usat per a escriure els dos dialectes moderns en tots els camps (o sigui, no només literàriament): l'armeni oriental i l'armeni occidental.

La paraula armènia per dir "alfabet" és այբուբեն (aibuben), a partir del nom de les dues primeres lletres d'aquest alfabet.

L'alfabet originalment tenia 36 lletres amb formes majúscules i minúscules. Durant l'edat mitjana se'n van afegir dues més fins a les 38, i amb el començament de l'època soviètica es va fer una reforma ortogràfica que va convertir dos dígrafs en lletres de l'alfabet i va eliminar-ne una d'obsoleta, arribant a les 39. Les lletres de l'alfabet armeni s'escriuren horitzontalment, d'esquerra a dreta.

Els signes de puntuació per a l'alfabet armeni són els següents:

• [ «  » ] Les cometes utilitzades són les baixes. Les cometes altes (") no s'utilitzen mai perquè es poden confondre amb altres signes.
• [ , ] La coma funciona igual que en català.
• [ ՝ ] Per a pauses més llargues que la coma (l'equivalent al punt i coma català) s'empra aquest apòstrof revers.
• [ ․ ] El punt s'utilitza en els casos en què el català empra els dos punts, és a dir, per a introduir una llista o per a introduir una frase que depèn de l'anterior.
• [ ։ ] Els dos punts s'utilitzen per a indicar el final d'oració, és a dir, igual que el punt en català.
• [ ֊ ] Aquest és el signe corresponent al guionet en l'alfabet armeni. Actualment és habitual usar el caràcter llatí (-) amb un aspecte molt semblant.
• [ ՟ ] El signe d'abreviació damunt d'unes lletres indica que estan abreujant una paraula. Actualment ja no s'usa.
• [ ՚ ] Aquest apòstrof s'empra en armeni occidental per a indicar l'elisió d'una vocal, habitualment [ə].

Els signes següents se situen damunt d'una vocal o lleugerament a la seva dreta per a indicar la seva entonació:

• [ ՛ ] Aquest accent indica que una vocal és tònica i marca èmfasi a una paraula.
• [ ՜ ] Aquesta titlla ascendent indica entonació exclamativa, i per tant, s'empra com el signe d'admiració en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula, en comptes del final d'una frase.
• [ ՞ ] Aquest signe indica entonació interrogativa, i per tant, s'empra com l'interrogant en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula en comptes del final d'una frase.

• Calendari armeni
• Numeració armènia
• Ortografia armènia clàssica
• Ortografia armènia reformada
• Transliteració de l'armeni

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet armeni

• Escriptura i pronúncia de les lletres armènies Arxivat 2021-01-05 a Wayback Machine.
• Conversor automàtic entre les ortografies clàssiques i reformades