Albert Coma Estadella

Albert Coma Estadella

Biografia
Naixement	1933 Lleida (Segrià)
Mort	29 octubre 1991 (57/58 anys)
Executiu en cap Petite Galerie
1970 – 1976
Activitat
Ocupació	pintor, escultor

Albert Coma Estadella (Lleida, 1933 - ídem, 29 d'octubre de 1991)^[1] va ser un pintor, escultor i gravador. Fundador del Grup Cogul i encarregat de la Petite Galerie de l'Alliance Française, és considerat un dels escultors més importants de l'art contemporani català,^[2] així com un personatge clau per entendre la vida artística de la Lleida de la postguerra i la transició. Des de l'espai de la Petite Galerie de l'Alliance Française, esdevingué l'abanderat de la transició plàstica lleidatana cap a noves formes d'expressió, com ara el constructivisme, l'art pop i el conceptualisme.^[3]

Entre 1952 i 1958 va formar-se en pintura i modelat a l'escola superior de belles arts de Barcelona, al costat de Francesc Labarta,gràcies a un pensionat de la Diputació de Lleida.^[4] El mateix 1952 va realitzar el seu primer viatge a París, i ja el 1957 va impartir classes de pintura, al costat de Leandre Cristòfol, a l'escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. A més, l'any 1958 següent va entrar al Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona i va fundar, junt amb Flix Franch, el taller Artes Celf, que es va mantenir en funcionament fins a l'any 1962,^[4] quan Coma fou nomenat professor de procediments pictòrics del Cercle de Belles Arts de Lleida, una ocupació que li serví per desenvolupar una gran tasca activista cultural i pedagògica a favor de la creació contemporània,^[3] que arribà a un dels seus punts àlgids l'any 1964 quan, junt amb Jaume Minguell, Ernest Ibáñez, Albert Vives, Víctor Pérez Pallarés i Àngel Jové, funda el Grup Cogul, una unió d'artistes de durada discreta però de gran importància per a la vida artística de Lleida, car era el primer cop que diversos creadors lleidatans s'unien compartint una estètica, un credo artístic.^[4][5]

L'any següent, Coma es va unir al grup 5 Forma, i el ressò de les seves produccions començà a transcendir les fronteres nacionals. Un altre dels punts àlgids de la seva biografia s'esdevingué entre 1970 i 1976, quan Coma es feu càrrec de la Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida, un indret que va esdevenir l'escenari de presentació a la ciutat de les tendències artístiques més recents.^[4]

Quan la Petite Galerie va tancar les portes (el mateix 1976), Coma va viatjar altre cop a París i a Londres, i l'any 1982 fou distingit amb la Medalla Morera, en un moment en què el guardó iniciava una nova singladura en la qual es deixà de premiar una sola obra i es passa a reconèixer, explícitament, una trajectòria i significació consolidades dins l'àmbit artístic lleidatà.^[6]

Coma traspassà la tardor de 1991, probablement com l'artista lleidatà que s'encaminà més decididament per la via de l'art conceptual i minimalista, deixant una petja molt profunda en molts dels artistes contemporanis lleidatans que comptaren amb el seu mestratge. L'any 1993 se li concedí a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat.^[4]

Entre els anys 1971 i 1974, Coma Estadella sent la necessitat de sortir del pla i cercar la tercera dimensió en les seves obres, endinsant-se en un món objectual carregat d'una sensibilitat molt propera a l'art pop, on la pintura limita amb l'escultura. Construeix, així, un seguit de formes de fusta d'una esquematització tal que arriba a nivells propers a l'abstracció, les confronta sense problemes amb altres objectes trobats, els afegeix elements mòbils i les pinta amb un accentuat cromatisme pop. Tot plegat dona com a resultat la sèrie anomenada Objectes eròtics, un nou pas en l'evolució personal de l'artista que no serà exposada de forma conjunta fins a l'any 1988.^[6]

Carregats de rigor matemàtic, els Objectes eròtics acabant reduint els conceptes propers a l'escultura a un minimalisme sobri que ofereix a l'espectador dues confrontacions dialèctiques: una que fa referència als elements que ens recorden el cos humà, racionalitzats i geometritzats, i l'altra relativa als objectes trobats, impossibles de distingir del que el mateix artista ha dissenyat i construït per a l'ocasió, amb tota la intencionalitat i ironia que, sovint, desprèn l'obra de Coma Estadella. El colors naturals de la fusta i de l'objecte s'alteren cap a colors molt propers a l'art pop, però impregnats d'una gran sobrietat perquè res destorbi el perfeccionisme que domina tot el conjunt, aquella sensació d'obra acabada, estudiada i estructurada fins a l'últim detall, i on res queda a l'atzar.^[6][4]

Al llarg de la seva trajectòria se li atorgaren els següents premis:

• 1959 - Premi Valls i Taberner, Sala Parés, Barcelona
• 1962 - Medalla de bronze, I Biennal Premi Saragossa
• 1966 - Menció especial Premi Internacional Joan Miró
• 1966 - Tercera Medalla de Pintura de l'exposició nacional de Belles Arts de Madrid
• 1970 - Premi Indíbil a la millor obra plàstica realitzada per un artista lleidatà, Cercle de Belles Arts de Lleida
• 1982 - Medalla Morera, Patronat Museu Jaume Morera de Lleida.

L'any 1995 l'Ajuntament de Lleida realitzà una còpia en grans dimensions de l'obra de Coma Estructura per a mostrar-la, com a escultura pública, a l'encreuament dels carrers Humbert Torres i Prat de la Riba.^[7]

• Petite Galerie