Afzèlia africana
Afzelia africana | |
---|---|
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 33032 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Afzelieae |
Gènere | Afzelia |
Espècie | Afzelia africana Sm., 1798 |
Afzelia africana és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les lleguminoses. Es troba a Benín, Burkina Faso, Camerun, República Centreafricana, el Txad, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Mali, Níger, Nigèria, Senegal, Sierra Leone, Sudan, Togo i Uganda. El seu nom comercial més usat és Doussie, el nom procedeix de Camerun i abasta diverses Afzelia.[1]
Descripció i usos
[modifica]Els arbres madurs creixen entre 6 i 20 m d'alçada. Són apreciats per la seua fusta de qualitat, l'escorça, que té molts usos medicinals, i les fulles riques en nitrogen que enriqueixen el sòl.[2]
La seua fusta s'emprava antigament per a la construcció naval. S'ha trobat un vaixell del segle ix enfonsat enfront de l'illa de Belitung (Indonèsia) el buc del qual era fet de fusta d'Afzelia africana.[3] Té la fibra recta i el gra mitjà, amb dipòsits grocs a les vetes que poden donar lloc a taques. Té un pes específic de 0,750. La seua durabilitat és excel·lent i s'usa per a mobiliari, fusteria d'exterior i interior, ebenisteria, ponts, cubes i productes químics. També és excel·lent per a parquet.[4] El duramen es considera resistent als tèrmits.[5]
Hàbitat
[modifica]Es troba entre roques als boscos amb Combretum collinum, Combretum molle i Annona senegalensis, als vessants rocosos, roca nua, prades arbrades, barrancs, grans bancs de riu, bosc de galeria, també a la terra seca; sòls al·luvials; esquerdes i als boscos humits, etc.
Taxonomia
[modifica]L'Afzelia africana fou descrita per James Edward Smith el 1798.[6][7]
- Pahudia africana (Sm. ExPers.) Prain[8]
Referències
[modifica]- ↑ Fusta comercial del món: Àfrica. Luis García Esteba et al. Madrid. 1990. Pàg. 25.
- ↑ «Afzelia africana Pers. [family Leguminosae-Caesalpinioideae» (en anglès). JSTOR, 19-08-2007. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ Allen James Fromherz. Gulf in World History: Arabian, Persian and Global Connections. Edinburgh University Press, 31 juliol 2018, p. 314–. ISBN 978-1-4744-3068-5.
- ↑ García Esteban, Luís. Maderas comerciales de Africa (en castellà). Madrid: Aitim, 1990, p. 107. ISBN 9788487381058.
- ↑ Martin Jacobson. Insecticides from Plants, a Review of the Literature, 1954-1971. Agricultural Research Service, United States Department of Agriculture, 1975, p. 42–.
- ↑ Smith, James Edward Transactions of the Linnean Society of London, IV, 1798, pàg. 221.
- ↑ «Afzelia africana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ «Afzelia africana». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 21 juny 2010].
Bibliografia
[modifica]- African Regional Workshop (Conservation & Sustainable Management of Trees, Zimbabwe) 1998. Afzelia africana. 2006 IUCN Llista Vermella d'Espècies Amenaçades. 20 d'agost de 2007.