Vés al contingut

Émile Léonard Mathieu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÉmile Léonard Mathieu
Nom original(fr) Émile Mathieu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1835 Modifica el valor a Wikidata
Metz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Professor d'universitat Facultat de Ciències de Nancy
octubre 1874 – octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Universitat de París
Tesi acadèmicaSur le nombre de valeurs que peut acquérir une fonction quand on y permute ses lettres de toutes les manières possibles (1859)
Director de tesiGabriel Lamé, Joseph Liouville, Joseph Alfred Serret
Es coneix perGrups de Mathieu
Activitat
Camp de treballTeoria de grups Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Nancy
Família
CònjugeMarie Joséphine Guisse Modifica el valor a Wikidata
ParesNicolas Mathieu i Amélie Antoinette Aubertin
Premis


Émile Léonard Mathieu (1835-1890) va ser un matemàtic francès, conegut per haver descobert els cinc primers grups simples finits.

Vida i Obra

[modifica]

Fa els seus estudis secundaris al lycée de Metz i, en acabar, i seguint els consels del seu oncle, ingressa a l'École Polytechnique el 1854. En acabar el 1856, vol continuar estudiant matemàtiques i es gradua a la Facultat de Ciències de París, on també obté el doctorat el 1859.[1]

Els anys següents va viure a París fent de professor adjunt a diversos Lycées i començà a publicar alguns articles remarcables al Journal de Mathématiques Pures et Appliquées. El curs 1867-68 va ser professor adjunt a la Facultat de Ciències i l'any següent va ser professor titular a la universitat de Besançon. El 1873 va ser nomenat catedràtic de atemàtiques aplicades a la universitat de Nancy, càrrec que mantindrà fins a la seva mort, malgrat els seus esforços per aconseguir un lloc docent a París.[1]

La seva obra més important és el Traité de Physique mathématique en set volums (va morir quan estava preparant el vuitè) publicats entre 1873 i 1890. En ell es troben aportacions importants com les avui conegudes com a sèries de Mathieu o sèries de Mathieu-Berg que tenen importants aplicacions a la ciència, com per exemple a la teoria de l'elasticitat dels cossos.[2]

També és conegut per haver descobert el 1861 els grups de Mathieu, els cinc primers grups simples finits esporàdics. Avui es coneixen com els grups i .[3]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]