Minerva
  | |
| Tipus | deessa deïtat de la guerra deïtat romana |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antiga Roma |
| Basat en | Menrva |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Mare | Metis |
| Pare | Júpiter |
| Altres | |
| Part de | Dii Consentes |
| Domini | artesà, trade (en)  , poeta i professor |
| Símbol | Farnese Minerva (en) i Statue of Minerva Victrix (en) |
| Equivalent | Atena, Senuna (en) , Belisama i Sulis (en) |
 | |
- Per altres significats vegeu Minerva (desambiguació)
Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana. Els orígens del seu culte semblen haver estat a Etrúria des d'on va ser introduït a Roma en temps del rei Numa Pompili. Posteriorment va ser identificada amb Atena de la mitologia grega.
Va formar junt amb Júpiter i Juno l'anomenada tríada capitolina, que tenia el seu temple al cim del Capitoli.
Minerva i Menrva
[modifica]
Els etruscs adoraven una deessa lunar anomenada Meneswā («la qui mesura»), que potser per influència llatina o grega (el tema és encara discutit pels especialistes)[1] va passar a dir-se Menrva. Menrva no era només una deïtat celeste, també tenia poder sobre el pensament i la saviesa, motiu pel qual sovint se l'ha identificat amb la Minerva romana. Carl Becker [2] ha assenyalat que totes aquestes divinitats contenen una mateixa arrel indoeuropea men-, la qual també es pot trobar en paraules gregues relacionades amb la ment com ara μνῆστις (mnestis, «records, memòria»).
Potser per aquest motiu se la va relacionant amb el mite grec d'Atena que la feia nascuda de la ment de Zeus i amb el temps Minerva va acabar adoptant propietats d'aquesta deessa grega.
Culte
[modifica]
Com a deessa de l'activitat intel·lectual, el seu culte es va relacionar amb el món de l'ensenyament. La seva festa, la Quinquàtria, se celebrava el cinquè dia després de l'idus de març, això vol dir el 19, dia en què totes les escoles romanien tancades i els mestres rebien el sou de tot l'any doncs coincidia amb l'acabament del curs escolar.[3] Hi havia una segona celebració l'idus de juny, que era una trobada de músics i artistes al santuari que hi havia al turó de l'Aventí on es recitaven poesies en el seu honor.[4]
Però també se la venerava per altres funcions: considerada deessa verge consagrada a tots els aprenentatges, també era la deessa de la música, la poesia, la medecina, la tècnica del teixit, l'art i la màgia.[5] Ovidi li deia «la deessa dels mil treballs» al seu llibre "Fasti".[4] Varró, al seu llibre De agricultura, la va incloure en el llistat de déus lligats a la natura als qui calia invocar per a tenir una bona collita.[6] El seu culte estava estès per tota la península Itàlica. Dionís d'Halicarnàs narra que a la ciutat d'Orvinium, en el temps en què estava habitada pels aborígens hi havia un temple dedicat a Minerva.[7] Quan amb el temps se la va equiparar amb Atena també va esdevenir deessa de la guerra, tot i que aquest atribut va tenir menor ressò entre els ciutadans de Roma i més en la literatura, per exemple en l'Eneida de Virgili, Minerva és una deessa descrita amb armadura de guerrera.[8]
En la conquesta de Britànnia els romans es van trobar amb una deessa de característiques semblants anomenada Sulis què, a partir d'aquell moment va passar pel procés de romanització, amb la conseqüència que se'ls va retre culte conjuntament. Prova d'això són les inscripcions i objectes votius trobats a Bath.[9] A Irlanda i altres llocs habitats per celtes va passar el mateix amb la deessa Brigid.[10]
Temples
[modifica]
A la ciutat de Roma va tenir diversos temples. Un d'ells estava en relació amb la tríada capitolina, és a dir, venerada conjuntament amb Júpiter i Juno.
Tenia un segon temple al turó de l'Esquilí que portava el nom de Minerva Medica. Va ser construït en l'època republicana.[11] La seva situació exacta en aquest turó es desconeix, però fins al segle xvii les seves ruïnes es van confondre amb les d'un nimfeu que hi ha a la rodalia, a causa d'una estàtua d'Atena trobada allà.[12]
El tercer temple de la ciutat estava al turo de l'Aventí i era el més freqüentat pels artistes. Un quart santuari era l'anomenat Delubrum Minervae, manat construir per Pompeu cap a l'any 50 aC. El seu emplaçament està avui dia ocupat per una església catòlica d'arquitectura gòtica anomenada Santa Maria sopra Minerva en una placeta que també porta el seu nom (Piazza della Minerva), molt a prop del Panteó.[13] El darrer temple va ser-li dedicat per Domicià al fòrum de Nerva.[14]
Iconografia
[modifica]_14.jpg)
Moltes vegades apareix representada amb un mussol, símbol de connexió amb la saviesa i la nocturnitat.[15] A partir de la seva identificació amb Atena sovint se la representa amb casc i llança. La seva imatge és l'emblema en l'actualitat de moltes institucions educatives.
El Calculus Minervae
[modifica]Segons l'historiador Titus Livi, a l'antiga Roma quan es feien votacions cada ciutadà manifestava la seva voluntat dipositant una pedra al cistell de "vots a favor" o al cistell de "vots en contra" en relació a una proposta de llei, i al vot decisiu, quan les dues cistelles estaven equiparades se l'anomenava Calculus Minervae («la pedra de Minerva») al vot decisiu. Aquest vot era dipositat pel magistrat president del districte electoral. L'expressió era una traducció de l'Athenas psephos, ja que els grecs feien servir el mateix sistema democràtic i, en cas d'empat, deixaven la decisió en mans de la saviesa de la deessa.
Al senat dels EUA es va fer servir l'expressió quan la "Comissió per la veritat i la reconciliació de Sud-àfrica" va dependre del vot del president Desmond Tutu.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Grummond, "Etruscan Myth, Sacred History and Legend", p. 71
- ↑ Becker, "A Modern Theory of Language Evolution" 2004, p. 190. L'autor també inclou en la relació la paraula μνημοσύνη
- ↑ Kerry Usher, "Mitologia romana, herois, déus i emperadors", ed. Barcanova, 1984, Barcelona, ISBN 84-7533-216-1, p.21
- ↑ 4,0 4,1 Ovidi, "Fasti", III, 849
- ↑ Candau, Francisco J. Cevallos, "Coded Encounters: Writing, Gender, and Ethnicity in Colonial Latin America", ed. University of Massachusetts Press, 1994, p. 215. ISBN 0-87023-886-8
- ↑ Kerry Usher, "Mitologia romana, herois, déus i emperadors", ed. Barcanova, 1984, Barcelona. ISBN 84-7533-216-1, p.16
- ↑ Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia" I 14.3
- ↑ Kerry Usher, p.61
- ↑ Vegeu as enllaços externs el Temple de Sulis Minerva
- ↑ Jean Haudry, "La Triade pensée, parole, action, dans la tradition indo-européenne", Archè, Milà, 2009, p.179
- ↑ Ciceró, "De divinatione" II.123: «sine medico medicinam dabit Minerva», catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum VI.10133, 30980
- ↑ L'estàtua es coneix amb el nom de Athena Giustiniani perquè s'exhibeix a la "Galleria Giustiniani" i està catalogada amb la referència: HJ 360; LS III.158‑161.
- ↑ Olivia Ercoli i altres, "Roma", ed. El País. Aguilar, pàg. 108, ISBN 84-03-59431-3
- ↑ Vegeu informació als enllaços externs
- ↑ Cyntia Berger, "Owls. Mechanicsburg", 2005, ed. Stackpole Books. p. 10, ISBN 9780811732130
- ↑ Desmond Tutu, "Non c'è futuro senza perdono", Milà, ed. Feltrinelli, 2001, p. 160
