Català

modifica
Oriental:  central /bəʎˈʎa/, balear /vəɫˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /beʎˈʎa/
valencià /veɫˈɫaɾ/, /beɫˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: vetllà
  • Etimologia: Del català antic *vellar per geminació, de *veilar per palatalització, del llatí vigilare ‎(«estar despert»), de vigēre ‎(«tenir vida»), segle XIV. Compareu vetlar amb evolució paral·lela. Doblet del cultisme vigilar.

vetllar intr., trans.

  1. Passar la nit despert.
  2. Estar cuidant d'un malalt durant la nit.
  3. Estar al costat del cos d'un difunt la primera nit després de morir.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: vetllo, vetlla, vetllem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Variants

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vet·llar (2)

Vegeu també

modifica