Llubí

El topònim de Llubí tot sol apareix per primera vegada el 1609 i es pensa que en aquella època era una variant vulgar, car fins aleshores s'havia denominat Castell-Llubí, nom que apareix en canvi el 1389. A partir d'aquest moment, es varen utilitzar els dos topònims simultàniament.^[4]

En el mapa del Cardenal Despuig de 1784, el topònim que apareix és el de Llubí. De fet, fou un dels primers mapes que va utilitzar aquesta denominació fins a finals del segle xviii i principis del segle xix, quan es va generalitzar el nom de Llubí.^[4]

Lingüistes i arabistes com Joan Coromines o Josep Mascaró Pasarius estudiaren l'etimologia del topònim arribant a la conclusió que Castell-Llubí es tracta d'un nom compost per un mot àrab i un altre de mossàrab. Apareix documentat al Llibre del Repartiment de Mallorca de 1232 com Aben-Lubi, el significat del qual tant pot ser 'fill del Llop' com 'Aben de Llop'. Quant a la segona accepció, s'ha de dir que el mot Aben correspon a un nom propi de persona que posteriorment fou confós amb la fórmula asn, hasn o hisn, que vol dir castell.^[5]

La vila està envoltada parcialment per una carretera de circumval·lació que comunica amb Inca i Santa Margalida per la PM-344 i amb Sineu per la PMV-3511. Al nord, comunica amb Sa Pobla i Muro per la PMV-3441.

A la plaça de la carretera, compta amb una aturada d'autobusos del Consorci de Transports de Mallorca, amb la línia 390 Palma-Can Picafort.

El 2000 es va reobrir l'Estació de Llubí, amb la línia T2 Palma-Sa Pobla dels Serveis Ferroviaris de Mallorca.

El municipi gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 Cº i amb una mitjana anual de precipitacions de 600 l/m².

Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons, tot això demostra un poblament molt recent de les nostres terres (cap al 2000 aC). Posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies o "qanats" de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se'n han trobat notícies.

Amb la conquesta catalana del rei Jaume I el 1229, tot el districte musulmà de Muruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guíxols. Ja en el segle xiii-XIV s'aixecà una capella en honor d'aquest sant, el qual avui encara continua essent el nostre patró. Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle xix amb el nom de Castell-Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del 1836. A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell-Llubí i a més des del segle xvii l'església de Llubí fou constituïda en vicaria in capite i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.

L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des del segle xvi fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle xix quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle xx la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.

El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes el primer terç des segle xix, la consolidació dels liberalisme conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vist determinada pel predomini d'opcions conservadores.

La població de Llubí al cens de l'any 2013 era de 2.324 habitants (49,7% homes i 50,3% dones), concentrats en una única entitat de població.^[6]

El 16,5% del cens, un total de 384 habitants, era de nacionalitat estrangera.^[7]

Piràmide de població

Les dades de la piràmide de població de 2013 es poden resumir així:

• La població menor de 20 anys és el 21,56% del total.
• La situada entre 20-39 anys és el 24,27%.
• La situada entre 40-60 anys és el 27,84%.
• La major de 60 anys és el 26,33%.

Evolució de la població

Actualment és batlessa la candidata de MÉS per Llubí, Magdalena Perelló Frontera, després de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015.

Vegeu també: Resultats electorals a Llubí i Llista de batles de Llubí.

• Club d'Esplai Es Turó.
• Taparers en Festa.
• Grup d'amics de ca na Munara.
• Comissió de Reis.
• Associació de la 2a edat.
• Amics de la Tercera Edat.
• Coral Castell-Llubí.
• Societat de Caçadors.
• Associació Ornitològica de Llubí.
• Club Deportivo Avance Llubí (CDA Llubí).
• Penya Blaugrana Llubí.
• Penya Madridista Llubí.
• Club Petanca Vila de Llubí.
• Club Gimnasia Ítaca.
• Grup Espeleo Llubí (GELL).
• Col·lectiu "Es Fibló"
• Penya Mallorquinista Llubí

• Gabriel Tomas Siquier, vicari de Llubí des de 1888 (s.XX-1923).
• Antoni Maria Lluís Cladera Fornés, prevere i impulsor de l'Ermita del Sant Crist de la Salut i del Remei (1840-1898).
• Josep Cladera Fornés, prevere i vertader impulsor de l'ermita del Sant Crist de la Salut i del Remei (1862-1921).
• Antoni Gelabert Ramis, cap al 1890 aconseguí reviscolar el mercat setmanal i el 1913 institucionalitzà la fira tradicional (1865-1930).
• Jeroni Alomar Poquet, "es capellà roig" (1894-1937).
• Miquel Pons Ramis, missioner dels Sagrats Cors (1907-1936).
• Jaume Ferrà Cifre, autor i actor teatral (1913-1999).
• Maria Perelló Ferrer, persona molt activa en pràcticament totes les iniciatives socials, parroquials i culturals dels anys 60 i 70 (1918-1980).
• Joan Llabrés i Ramis, sacerdot franciscà i etnòleg (1919-1994).
• Gabriel Frontera Martorell, prevere (1920-1994).
• Gabriel Frontera Gelabert, activista cultural (1924).
• Sebastià Ramis Torrens, sacerdot franciscà i bisbe de Huamachuco, al Perú (1943).
• Celestí Alomar Mateu, fundador del Partit Socialista de les Illes (1960).
• Gabriel Vicens Mir, exconseller de Mobilitat i Ordenació del Territori de l'executiu balear (1961).

• Sant Feliu: patró de Llubí, el dia 1 d'agost.
• Fira tradicional: el primer dimarts després de Santa Catalina.
• Fira de la mel: el diumenge anterior a la fira tradicional.
• Sant Antoni: el dia 17 de gener.
• Festa de l'Ermita: el dimarts de Pasqua.

Museu d'apicultura Bernat Lliteras

Vegeu també: Llista de possessions de Llubí i Llista de monuments de Llubí.

• Pàgina de l'Ajuntament
• CEIP Duran Estrany Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.